| dbo:abstract
|
- Vidal de Vilanova (? - 1353) pertanyent la família dels Vilanova, era fill de Ramon de Vilanova, castlà de Morella i de Sibil·la. Fou conseller de Jaume el Just i majordom i marmessor de la reina Blanca. Bon diplomàtic fou enviat a Regne de França el 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia. Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, féu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l'adquisició efectiva de les illes. Aconseguí l'interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i la seva germana Sança amb Maria de Nàpols i Robert, comte de Provença, respectivament (1303-04). A Avinyó, visità Climent V (1309) i després acompanyà l'infant Joan, per al qual demanà al papa la tonsura (1311) i negocià per tal que els béns del Temple passessin a l'orde dels hospitalers (1312). Des d'Avinyó insinuà al rei la possibilitat de casar una filla amb un fill de l'emperador de Constantinoble. Suggerí a Jaume II el matrimoni amb Maria de Xipre (1311) i fou un dels que reberen, a la frontera, la nova reina, de la qual fou també majordom (1315). Amb el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, fou enviat davant el nou papa Joan XXII (1316): li prestaren homenatge per Sardenya, negociaren encara per la seva adquisició i per la pau entre Sicília i Nàpols i demanaren per a l'infant Joan l'arquebisbat de Tarragona. Vidal va obtenir la llicència per a la fundació de l'orde de Montesa, amb els béns de l'extingit orde del Temple. Enviat a Sicília, tractà inútilment l'acord de Frederic II de Sicília amb els Anjou de Nàpols (1318). Tornà a Avinyó, on demanà que els pisans no impedissin la conquesta de Sardenya pels catalans; i féu tractes amb els jutjat d'Arborea, favorables a l'ocupació catalana (1322-23). I continuà negociant la pau de Nàpols amb Sicília en una altra ambaixada al papa (1326). Al costat de Jaume II, havia participat en la campanya d'Almeria i fou fet alcaid de Xàtiva, vitalici (1309). Assistí a les noces de l'infant Alfons amb Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell (1314). A Tarragona fou presentat a la renúncia de l'infant Jaume a la primogenitura (1319). Posseí, també vitalici, el lloc de Montcada (Horta Nord), que havia estat del Temple. Fou nomenat batlle de Xàtiva (1322) i la guarda del castell li fou prorrogada per tota la vida del seu fill Pere (1324). Perdé un altre fill, Ramon, a la conquesta de Sardenya (1323). Fou marmessor de Jaume II. Sense abandonar els seus càrrecs, entrà a l'Orde de Sant Jaume (1327) i fou comanador major de Montalbán. Conseller d'Alfons el Franc, assistí a les corts de València del 1329 i s'encarregà de defensar la frontera meridional del regne contra els granadins (133). Es retirà a València, i quan Pere el Gran hi anà, aquest pogué valer-se encara dels seus consells sobre els afers de la Unió (1347). (ca)
- Vidal de Vilanova (? - 1353) pertanyent la família dels Vilanova, era fill de Ramon de Vilanova, castlà de Morella i de Sibil·la. Fou conseller de Jaume el Just i majordom i marmessor de la reina Blanca. Bon diplomàtic fou enviat a Regne de França el 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia. Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, féu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l'adquisició efectiva de les illes. Aconseguí l'interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i la seva germana Sança amb Maria de Nàpols i Robert, comte de Provença, respectivament (1303-04). A Avinyó, visità Climent V (1309) i després acompanyà l'infant Joan, per al qual demanà al papa la tonsura (1311) i negocià per tal que els béns del Temple passessin a l'orde dels hospitalers (1312). Des d'Avinyó insinuà al rei la possibilitat de casar una filla amb un fill de l'emperador de Constantinoble. Suggerí a Jaume II el matrimoni amb Maria de Xipre (1311) i fou un dels que reberen, a la frontera, la nova reina, de la qual fou també majordom (1315). Amb el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, fou enviat davant el nou papa Joan XXII (1316): li prestaren homenatge per Sardenya, negociaren encara per la seva adquisició i per la pau entre Sicília i Nàpols i demanaren per a l'infant Joan l'arquebisbat de Tarragona. Vidal va obtenir la llicència per a la fundació de l'orde de Montesa, amb els béns de l'extingit orde del Temple. Enviat a Sicília, tractà inútilment l'acord de Frederic II de Sicília amb els Anjou de Nàpols (1318). Tornà a Avinyó, on demanà que els pisans no impedissin la conquesta de Sardenya pels catalans; i féu tractes amb els jutjat d'Arborea, favorables a l'ocupació catalana (1322-23). I continuà negociant la pau de Nàpols amb Sicília en una altra ambaixada al papa (1326). Al costat de Jaume II, havia participat en la campanya d'Almeria i fou fet alcaid de Xàtiva, vitalici (1309). Assistí a les noces de l'infant Alfons amb Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell (1314). A Tarragona fou presentat a la renúncia de l'infant Jaume a la primogenitura (1319). Posseí, també vitalici, el lloc de Montcada (Horta Nord), que havia estat del Temple. Fou nomenat batlle de Xàtiva (1322) i la guarda del castell li fou prorrogada per tota la vida del seu fill Pere (1324). Perdé un altre fill, Ramon, a la conquesta de Sardenya (1323). Fou marmessor de Jaume II. Sense abandonar els seus càrrecs, entrà a l'Orde de Sant Jaume (1327) i fou comanador major de Montalbán. Conseller d'Alfons el Franc, assistí a les corts de València del 1329 i s'encarregà de defensar la frontera meridional del regne contra els granadins (133). Es retirà a València, i quan Pere el Gran hi anà, aquest pogué valer-se encara dels seus consells sobre els afers de la Unió (1347). (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Vidal de Vilanova (? - 1353) pertanyent la família dels Vilanova, era fill de Ramon de Vilanova, castlà de Morella i de Sibil·la. Fou conseller de Jaume el Just i majordom i marmessor de la reina Blanca. Bon diplomàtic fou enviat a Regne de França el 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia. Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, féu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l'adquisició efectiva de les illes. Aconseguí l'interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i la seva germana Sança amb Maria de Nàpols i Robert, comte de Provença, respectivament (1303-04). (ca)
- Vidal de Vilanova (? - 1353) pertanyent la família dels Vilanova, era fill de Ramon de Vilanova, castlà de Morella i de Sibil·la. Fou conseller de Jaume el Just i majordom i marmessor de la reina Blanca. Bon diplomàtic fou enviat a Regne de França el 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia. Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, féu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l'adquisició efectiva de les illes. Aconseguí l'interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i la seva germana Sança amb Maria de Nàpols i Robert, comte de Provença, respectivament (1303-04). (ca)
|
