El 1968 es va projectar la missió Viking a Mart. Les dues sondes bessones 1 i 2 es dividien cadascuna en una que es quedà en òrbita i una altra que aterrà. Aquesta última descenderia a la superfície marciana per realitzar diversos experiments entre els quals destacaven tres experiments biològics (inicialment eren quatre, però van ser reduïts a tres). La finestra de llançament triada va ser la de 1973, però un retall pressupostari va impedir el seu llançament, que es va posposar fins al 1975.

Property Value
dbo:abstract
  • El 1968 es va projectar la missió Viking a Mart. Les dues sondes bessones 1 i 2 es dividien cadascuna en una que es quedà en òrbita i una altra que aterrà. Aquesta última descenderia a la superfície marciana per realitzar diversos experiments entre els quals destacaven tres experiments biològics (inicialment eren quatre, però van ser reduïts a tres). La finestra de llançament triada va ser la de 1973, però un retall pressupostari va impedir el seu llançament, que es va posposar fins al 1975. El nom inicial de la missió era Voyager (viatger) però es va creure que era millor reservar-lo a les sondes que viatjarien alguns anys després pel sistema solar exterior. Es va triar el nom Viking (víking) en record de Leif Erikson que va arribar cap a l'any 1000 a les costes canadenques. El projecte va ser molt car i en uns temps en què el pressupost de la NASA era més ampli degut al Programa Apol·lo. Va costar 3.500 milions de dòlars dels antics, involucrant a 10.000 persones. (ca)
  • El 1968 es va projectar la missió Viking a Mart. Les dues sondes bessones 1 i 2 es dividien cadascuna en una que es quedà en òrbita i una altra que aterrà. Aquesta última descenderia a la superfície marciana per realitzar diversos experiments entre els quals destacaven tres experiments biològics (inicialment eren quatre, però van ser reduïts a tres). La finestra de llançament triada va ser la de 1973, però un retall pressupostari va impedir el seu llançament, que es va posposar fins al 1975. El nom inicial de la missió era Voyager (viatger) però es va creure que era millor reservar-lo a les sondes que viatjarien alguns anys després pel sistema solar exterior. Es va triar el nom Viking (víking) en record de Leif Erikson que va arribar cap a l'any 1000 a les costes canadenques. El projecte va ser molt car i en uns temps en què el pressupost de la NASA era més ampli degut al Programa Apol·lo. Va costar 3.500 milions de dòlars dels antics, involucrant a 10.000 persones. (ca)
dbo:wikiPageID
  • 463278 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16664273 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • El 1968 es va projectar la missió Viking a Mart. Les dues sondes bessones 1 i 2 es dividien cadascuna en una que es quedà en òrbita i una altra que aterrà. Aquesta última descenderia a la superfície marciana per realitzar diversos experiments entre els quals destacaven tres experiments biològics (inicialment eren quatre, però van ser reduïts a tres). La finestra de llançament triada va ser la de 1973, però un retall pressupostari va impedir el seu llançament, que es va posposar fins al 1975. (ca)
  • El 1968 es va projectar la missió Viking a Mart. Les dues sondes bessones 1 i 2 es dividien cadascuna en una que es quedà en òrbita i una altra que aterrà. Aquesta última descenderia a la superfície marciana per realitzar diversos experiments entre els quals destacaven tres experiments biològics (inicialment eren quatre, però van ser reduïts a tres). La finestra de llançament triada va ser la de 1973, però un retall pressupostari va impedir el seu llançament, que es va posposar fins al 1975. (ca)
rdfs:label
  • Viking 2 (ca)
  • Viking 2 (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of