Volkslied és una cançó popular alemanya. Les col·leccions més antigues de Volkslieder són les de Johann Ott, publicades a Nuremberg el 1534; la de Heinrich Finck, de 1536 i la de Georg Forster, de 1539 a 1556, també publicades a Nuremberg. De totes elles se'n conserven exemplars a les biblioteques de Munic, Zwickau, Berlín i Leipzig. Comprenen cançons sagrades i profanes, tractades des de dues a sis parts. La col·lecció de cants més antiga de l'església luterana és l'Erfurter Enchiridioan, publicada el 1524, i de l'església catòlica l'himnari de Michale Vehe, de 1537. En les referides col·leccions hi figuren moltes melodies dels Minnesinger i dels famosos Mestres Cantaires de Nuremberg, tractats en l'estil contrapuntístic de l'època. Les modernes cançons de Volkslied són nombroses. Les pri

Property Value
dbo:abstract
  • Volkslied és una cançó popular alemanya. Les col·leccions més antigues de Volkslieder són les de Johann Ott, publicades a Nuremberg el 1534; la de Heinrich Finck, de 1536 i la de Georg Forster, de 1539 a 1556, també publicades a Nuremberg. De totes elles se'n conserven exemplars a les biblioteques de Munic, Zwickau, Berlín i Leipzig. Comprenen cançons sagrades i profanes, tractades des de dues a sis parts. La col·lecció de cants més antiga de l'església luterana és l'Erfurter Enchiridioan, publicada el 1524, i de l'església catòlica l'himnari de Michale Vehe, de 1537. En les referides col·leccions hi figuren moltes melodies dels Minnesinger i dels famosos Mestres Cantaires de Nuremberg, tractats en l'estil contrapuntístic de l'època. Les modernes cançons de Volkslied són nombroses. Les principals són: * Arnold, Deutsche Volkslieder * Becker, Lieder und Weisen vergangener Jahrkunderte (Leipzig, 1843-58) * Die Tonwerke des 16ten und 17ten Jahrhundert (Leipzig, 1854) * Böhme, Altdeutsches Liederbuch aus dem 12ten bis zum 17ten Jahrhundert (Leipzig, 1876), que és considerada com la millor obra publicada vers la cançó popular alemanya * Johannes Brahms, Deutesche Volkslieder, a set parts * Coussemaker, Chants populaires des Flamands de France (Gant, 1856) * Eitner, Das Deutsche Lied des 15ten und 16ten Jahrhundert in Wort, Melodie und meherstimmigen Tonsatz (Berlín, 1876) * Von der Hagen, Die Minnesinger, amb les melodies en notació antiga i moderna;Leipziger Commers-Buch, contenint les cançons dels estudiants alemanys (publicada a Leipzig, 1860) * R. Von Liliencron i W. Stade, Die historichen Volkslieder der Deustchen von 13tenn bis 16ten Jahrhundert, gesammelt und erlauter, obra d'extraordinari mèrit (publicada a Leipzig, 1865-69) * Reissmann, Das Deutsche Lied in seiner historischen Entwickelung * C. Von Winterfeld, Der evangelische Kirchengesang und sein Verhäliniss zur Kunst der Tonsatzes * Mautner, Alte Lieder und Weisen aus dem Salkammergut (1918) * Aubry, Esquisse d'une bibliographie de la chanson populaire en Europe (195). (ca)
  • Volkslied és una cançó popular alemanya. Les col·leccions més antigues de Volkslieder són les de Johann Ott, publicades a Nuremberg el 1534; la de Heinrich Finck, de 1536 i la de Georg Forster, de 1539 a 1556, també publicades a Nuremberg. De totes elles se'n conserven exemplars a les biblioteques de Munic, Zwickau, Berlín i Leipzig. Comprenen cançons sagrades i profanes, tractades des de dues a sis parts. La col·lecció de cants més antiga de l'església luterana és l'Erfurter Enchiridioan, publicada el 1524, i de l'església catòlica l'himnari de Michale Vehe, de 1537. En les referides col·leccions hi figuren moltes melodies dels Minnesinger i dels famosos Mestres Cantaires de Nuremberg, tractats en l'estil contrapuntístic de l'època. Les modernes cançons de Volkslied són nombroses. Les principals són: * Arnold, Deutsche Volkslieder * Becker, Lieder und Weisen vergangener Jahrkunderte (Leipzig, 1843-58) * Die Tonwerke des 16ten und 17ten Jahrhundert (Leipzig, 1854) * Böhme, Altdeutsches Liederbuch aus dem 12ten bis zum 17ten Jahrhundert (Leipzig, 1876), que és considerada com la millor obra publicada vers la cançó popular alemanya * Johannes Brahms, Deutesche Volkslieder, a set parts * Coussemaker, Chants populaires des Flamands de France (Gant, 1856) * Eitner, Das Deutsche Lied des 15ten und 16ten Jahrhundert in Wort, Melodie und meherstimmigen Tonsatz (Berlín, 1876) * Von der Hagen, Die Minnesinger, amb les melodies en notació antiga i moderna;Leipziger Commers-Buch, contenint les cançons dels estudiants alemanys (publicada a Leipzig, 1860) * R. Von Liliencron i W. Stade, Die historichen Volkslieder der Deustchen von 13tenn bis 16ten Jahrhundert, gesammelt und erlauter, obra d'extraordinari mèrit (publicada a Leipzig, 1865-69) * Reissmann, Das Deutsche Lied in seiner historischen Entwickelung * C. Von Winterfeld, Der evangelische Kirchengesang und sein Verhäliniss zur Kunst der Tonsatzes * Mautner, Alte Lieder und Weisen aus dem Salkammergut (1918) * Aubry, Esquisse d'une bibliographie de la chanson populaire en Europe (195). (ca)
dbo:wikiPageID
  • 974380 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16245853 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Volkslied és una cançó popular alemanya. Les col·leccions més antigues de Volkslieder són les de Johann Ott, publicades a Nuremberg el 1534; la de Heinrich Finck, de 1536 i la de Georg Forster, de 1539 a 1556, també publicades a Nuremberg. De totes elles se'n conserven exemplars a les biblioteques de Munic, Zwickau, Berlín i Leipzig. Comprenen cançons sagrades i profanes, tractades des de dues a sis parts. La col·lecció de cants més antiga de l'església luterana és l'Erfurter Enchiridioan, publicada el 1524, i de l'església catòlica l'himnari de Michale Vehe, de 1537. En les referides col·leccions hi figuren moltes melodies dels Minnesinger i dels famosos Mestres Cantaires de Nuremberg, tractats en l'estil contrapuntístic de l'època. Les modernes cançons de Volkslied són nombroses. Les pri (ca)
  • Volkslied és una cançó popular alemanya. Les col·leccions més antigues de Volkslieder són les de Johann Ott, publicades a Nuremberg el 1534; la de Heinrich Finck, de 1536 i la de Georg Forster, de 1539 a 1556, també publicades a Nuremberg. De totes elles se'n conserven exemplars a les biblioteques de Munic, Zwickau, Berlín i Leipzig. Comprenen cançons sagrades i profanes, tractades des de dues a sis parts. La col·lecció de cants més antiga de l'església luterana és l'Erfurter Enchiridioan, publicada el 1524, i de l'església catòlica l'himnari de Michale Vehe, de 1537. En les referides col·leccions hi figuren moltes melodies dels Minnesinger i dels famosos Mestres Cantaires de Nuremberg, tractats en l'estil contrapuntístic de l'època. Les modernes cançons de Volkslied són nombroses. Les pri (ca)
rdfs:label
  • Volkslied (ca)
  • Volkslied (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of