Wilhelm Giese (Metz, 1895 — Hamburg, 1990) fou un romanista, hispanista i etnòleg alemany. Giese va estudiar a Múnic; després va participar en la Primera Guerra Mundial el 1915, on estigué destinat a Sèrbia i Romania, cosa que el feu interessar pel seu folklore. Empresonat a França, no retornà a Alemanya fins a 1920. Des de 1923 fou bibliotecari de l’Institut Iberoromànic de Hamburg. Va defensar la tesi doctoral, dirigida per Bernhard Schädel el 1924; el tema fou la representació de les armes en la literatura espanyola del segle XII i XIII. El 1930 defensà la tesi d’habilitació amb la tesi de lingüística i etnografia Volkskundliches aus den Hochalpen des Dauphiné (Hamburg 1932, publicada també recentment en francès: Mots et choses en Haut-Dauphiné, Grenoble 1990). Fou membre del NSDAP. El

Property Value
dbo:abstract
  • Wilhelm Giese (Metz, 1895 — Hamburg, 1990) fou un romanista, hispanista i etnòleg alemany. Giese va estudiar a Múnic; després va participar en la Primera Guerra Mundial el 1915, on estigué destinat a Sèrbia i Romania, cosa que el feu interessar pel seu folklore. Empresonat a França, no retornà a Alemanya fins a 1920. Des de 1923 fou bibliotecari de l’Institut Iberoromànic de Hamburg. Va defensar la tesi doctoral, dirigida per Bernhard Schädel el 1924; el tema fou la representació de les armes en la literatura espanyola del segle XII i XIII. El 1930 defensà la tesi d’habilitació amb la tesi de lingüística i etnografia Volkskundliches aus den Hochalpen des Dauphiné (Hamburg 1932, publicada també recentment en francès: Mots et choses en Haut-Dauphiné, Grenoble 1990). Fou membre del NSDAP. El 1935 fou nomenat professor de Filologia Romànica a Halle. De 1939 a 1960 fou professor a Hamburg, on també fou secretari dels centres de cultura espanyola, hispanoamericana i portuguesa i brasilera adscrits a aquesta universitat. A Hamburg Giese havia estat alumne de Fritz Krüger, que fundà una fructífera escola de dialectòlegs i etnòlegs. Publicà estudis lingüístics i folklòrics on entraven en comparació nombroses llengües i cultures europees, també temes de lingüística basca, cèltica i àrab. De 1928 a 1944 fou redactor de la revista Volkstum und Kultur der Romanen. Des de 1974 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Seguint amb el tema de la seva tesi, estudià les armes que apareixen en les cròniques catalanes: Waffen nach den Katalanischen Chroniken des XIII. Jahrhunderts i en altres textos posteriors Waffengeschichtliche und -terminologische Aufschlüsse aus katalanischen literarischen Denkmälern des 14. und 15 Jahrhunderts (Estudis Universitaris Catalans 21, 1936, p. 33-67). Li fou dedicada una miscel·lània: Festschrift Wilhelm Giese. Beiträge zur Romanistik und allgemeinen Sprachwissenschaft, (editors) Harald Haarmann / Michael Studemund, Hamburg 1972. (ca)
  • Wilhelm Giese (Metz, 1895 — Hamburg, 1990) fou un romanista, hispanista i etnòleg alemany. Giese va estudiar a Múnic; després va participar en la Primera Guerra Mundial el 1915, on estigué destinat a Sèrbia i Romania, cosa que el feu interessar pel seu folklore. Empresonat a França, no retornà a Alemanya fins a 1920. Des de 1923 fou bibliotecari de l’Institut Iberoromànic de Hamburg. Va defensar la tesi doctoral, dirigida per Bernhard Schädel el 1924; el tema fou la representació de les armes en la literatura espanyola del segle XII i XIII. El 1930 defensà la tesi d’habilitació amb la tesi de lingüística i etnografia Volkskundliches aus den Hochalpen des Dauphiné (Hamburg 1932, publicada també recentment en francès: Mots et choses en Haut-Dauphiné, Grenoble 1990). Fou membre del NSDAP. El 1935 fou nomenat professor de Filologia Romànica a Halle. De 1939 a 1960 fou professor a Hamburg, on també fou secretari dels centres de cultura espanyola, hispanoamericana i portuguesa i brasilera adscrits a aquesta universitat. A Hamburg Giese havia estat alumne de Fritz Krüger, que fundà una fructífera escola de dialectòlegs i etnòlegs. Publicà estudis lingüístics i folklòrics on entraven en comparació nombroses llengües i cultures europees, també temes de lingüística basca, cèltica i àrab. De 1928 a 1944 fou redactor de la revista Volkstum und Kultur der Romanen. Des de 1974 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Seguint amb el tema de la seva tesi, estudià les armes que apareixen en les cròniques catalanes: Waffen nach den Katalanischen Chroniken des XIII. Jahrhunderts i en altres textos posteriors Waffengeschichtliche und -terminologische Aufschlüsse aus katalanischen literarischen Denkmälern des 14. und 15 Jahrhunderts (Estudis Universitaris Catalans 21, 1936, p. 33-67). Li fou dedicada una miscel·lània: Festschrift Wilhelm Giese. Beiträge zur Romanistik und allgemeinen Sprachwissenschaft, (editors) Harald Haarmann / Michael Studemund, Hamburg 1972. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1273349 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17249578 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Wilhelm Giese (Metz, 1895 — Hamburg, 1990) fou un romanista, hispanista i etnòleg alemany. Giese va estudiar a Múnic; després va participar en la Primera Guerra Mundial el 1915, on estigué destinat a Sèrbia i Romania, cosa que el feu interessar pel seu folklore. Empresonat a França, no retornà a Alemanya fins a 1920. Des de 1923 fou bibliotecari de l’Institut Iberoromànic de Hamburg. Va defensar la tesi doctoral, dirigida per Bernhard Schädel el 1924; el tema fou la representació de les armes en la literatura espanyola del segle XII i XIII. El 1930 defensà la tesi d’habilitació amb la tesi de lingüística i etnografia Volkskundliches aus den Hochalpen des Dauphiné (Hamburg 1932, publicada també recentment en francès: Mots et choses en Haut-Dauphiné, Grenoble 1990). Fou membre del NSDAP. El (ca)
  • Wilhelm Giese (Metz, 1895 — Hamburg, 1990) fou un romanista, hispanista i etnòleg alemany. Giese va estudiar a Múnic; després va participar en la Primera Guerra Mundial el 1915, on estigué destinat a Sèrbia i Romania, cosa que el feu interessar pel seu folklore. Empresonat a França, no retornà a Alemanya fins a 1920. Des de 1923 fou bibliotecari de l’Institut Iberoromànic de Hamburg. Va defensar la tesi doctoral, dirigida per Bernhard Schädel el 1924; el tema fou la representació de les armes en la literatura espanyola del segle XII i XIII. El 1930 defensà la tesi d’habilitació amb la tesi de lingüística i etnografia Volkskundliches aus den Hochalpen des Dauphiné (Hamburg 1932, publicada també recentment en francès: Mots et choses en Haut-Dauphiné, Grenoble 1990). Fou membre del NSDAP. El (ca)
rdfs:label
  • Wilhelm Giese (ca)
  • Wilhelm Giese (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of