This HTML5 document contains 12 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Subject Item

dbpedia-ca:Bisbe_de_Metz

dbo:wikiPageRedirects

dbpedia-ca:Bisbat_de_Metz

Subject Item

dbpedia-ca:Bisbat_de_Metz

rdfs:label

Bisbat de Metz

rdfs:comment

El bisbat de Metz és una jurisdicció eclesiàstica francesa. Des de 1225 a 1789 el bisbes de Metz foren també comtes de Metz. Abans del segle vi el nom i dates dels bisbes són molt dubtosos. Encara que s'esmenten alguns bisbes al segle i la fundació de la diòcesi no seria anterior al segle iii. A partir del 717 van obtenir drets d'immunitat en els seus dominis. El 775 un diploma de Carlemany va treure les seves possessions del control reial originant el poder temporal dels bisbes de Metz. El 783 a petició del capellà de Carlemany, Angilram, Pau va escriure la Gesta episcoporum Mettensium per narrar la història dels bisbes de Metz i de la dinastia carolíngia. Al segle xiv la ciutat de Metz que ja havia adquirit llibertat municipals es va enfrontar als bisbes que es van haver de retirar al ca

dct:subject

category-ca:Bisbats_de_França category-ca:Bisbats_del_Sacre_Imperi category-ca:Bisbats-comtats_de_França

foaf:isPrimaryTopicOf

wikipedia-ca:Bisbat_de_Metz

dbo:wikiPageID

632711

dbo:wikiPageRevisionID

17560460

prov:wasDerivedFrom

n10:17560460

dbo:abstract

El bisbat de Metz és una jurisdicció eclesiàstica francesa. Des de 1225 a 1789 el bisbes de Metz foren també comtes de Metz. Abans del segle vi el nom i dates dels bisbes són molt dubtosos. Encara que s'esmenten alguns bisbes al segle i la fundació de la diòcesi no seria anterior al segle iii. A partir del 717 van obtenir drets d'immunitat en els seus dominis. El 775 un diploma de Carlemany va treure les seves possessions del control reial originant el poder temporal dels bisbes de Metz. El 783 a petició del capellà de Carlemany, Angilram, Pau va escriure la Gesta episcoporum Mettensium per narrar la història dels bisbes de Metz i de la dinastia carolíngia. Al segle xiv la ciutat de Metz que ja havia adquirit llibertat municipals es va enfrontar als bisbes que es van haver de retirar al castell de Vic-sur-Seille. Entre 1484 i 1607, el bisbat fou exercit per la casa de Lorena i la casa de Lorena-Guisa. El 1648 pel tractat de Westfàlia, va passar a França i en endavant els bisbes foren aliats de la corona francesa que després del tractat de Munster va declarar nul el concordat de Worms i es va arrogar el dret de nomenar els bisbes de Metz, Toul i Verdun d'acord al concordat de Bolougne. Aquestos nomenaments seran reconeguts pel papa només després de la signatura d'un acord personal el 2 de desembre de 1664 entre el rei i Alexandre VII que reconeixia a Lluís XIV de França el dret a nomenar aquests bisbes; l'acord va esdevenir universal per decisió Climent IX el 23 de març de 1668. Entre 1612 i 1671 els bisbes no van residir a Metz. El concordat del 1801 va ser abolit a França el 1905. Com que aleshores el bisbat era territori prussià, el concordat va quedar en vigor quan la zona tornà a França el 1919, sota la pressió dels catòlics. Els bisbes de Metz i arquebisbes d'Estrasburg són els únics a ser nomenats pel president de França, successor legal de Napoleó que va subscriure l'acord.

Subject Item

wikipedia-ca:Bisbat_de_Metz

foaf:primaryTopic

dbpedia-ca:Bisbat_de_Metz