This HTML5 document contains 25 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

PrefixNamespace IRI
wikipedia-cahttp://ca.wikipedia.org/wiki/
n8http://ca.dbpedia.org/resource/Joan_de_Borbó_(comte_de_Montizón)
dcthttp://purl.org/dc/terms/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n7http://www.1911encyclopedia.org/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
prop-cahttp://ca.dbpedia.org/property/
category-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/Categoria:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
n15http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este?oldid=
n10http://rdf.freebase.com/ns/m.
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
Subject Item
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
rdfs:label
Carles de Borbó i Àustria-Este
rdfs:comment
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya i Rei de la branca dinàstica carlina amb el nom de Carles VII (1868-1909). Duc de Madrid. Nét de Carles V, nebot de Carles VI i fill de Joan III, comte de Montizón. Un any després reorganitzà de nou el partit. Instal·lat a Pau (França), passà a Londres i finalment a Venècia, fixant la residència oficial de la cort carlina al palau del Loredà de la ciutat adriàtica.
owl:sameAs
n10:0b8v1q
dct:subject
category-ca:Persones_de_Ljubljana category-ca:Pretendents_carlins
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
dbo:wikiPageID
97818
dbo:wikiPageRevisionID
17067832
dbo:wikiPageExternalLink
n7:Don_Carlos_VII
prov:wasDerivedFrom
n15:17067832
dbo:abstract
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya i Rei de la branca dinàstica carlina amb el nom de Carles VII (1868-1909). Duc de Madrid. Nét de Carles V, nebot de Carles VI i fill de Joan III, comte de Montizón. El 1866 es casà amb Margarida de Borbó-Parma, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme. Gràcies al manifest "Carta a los españoles" de la seva àvia la princesa de Beira, va ser reconegut legítim pretendent del carlisme (20 de juny del 1868). En el seu primer manifest polític (1869) prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i foral i el proteccionisme econòmic. El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s'estenia a Catalunya -on prometé derogar el decret de Nova Planta i retornar els furs-, al País Basc i a Navarra. Amadeu I de Savoia va abdicar en 10 de febrer de 1873, establint-se la Primera República Espanyola, i el 16 de juliol Carles VII torna a Navarra, reactivant-se la revolta al País Basc i Navarra, i establint la capital a Estella-Lizarra i iniciant un nou Setge de Bilbao. La lluita continuà després de la proclamació d'Alfons XII el 1874, fins a la derrota final el 1876. Durant tota la guerra exercí de cap suprem de l'exèrcit carlí juntament amb el seu germà Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este. Després de lluitar contra la Regència de Serrano, el regnat d'Amadeu I d'Espanya, la Primera República Espanyola, el Govern Provisional també de Serrano, i el nou rei liberal Alfons XII, va perdre la guerra. Un any després reorganitzà de nou el partit. Instal·lat a Pau (França), passà a Londres i finalment a Venècia, fixant la residència oficial de la cort carlina al palau del Loredà de la ciutat adriàtica. Durant els any 1877 i 1881 va fer viatges propagandístics i personals pels EUA, les corts europees i l'Amèrica del Sud. El 1900 es produí en favor de la seva causa el fracassat Alçament de Badalona i altres viles catalanes i del País Valencià liderat per Salvador Soliva Casat amb Berta de Rohan-Guemenée en segones núpcies, les relacions amb els seus 5 fills del primer matrimoni van empitjorar per culpa de la madrastra. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i Borbó Parma (Jaume III).
prop-ca:abans
n8:
prop-ca:anys
1866
prop-ca:després
dbpedia-ca:Jaume_de_Borbó_i_Borbó_Parma
prop-ca:títol
Carles VII Pretendent carlí al tron d'Espanya
Subject Item
dbpedia-ca:Jaume_de_Borbó_i_de_Borbó-Parma
prop-ca:abans
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
Subject Item
dbpedia-ca:Tercera_guerra_carlina
prop-ca:general
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
Subject Item
dbpedia-ca:Joan_Carles_de_Borbó_i_de_Bragança
prop-ca:després
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
Subject Item
dbpedia-ca:Diputació_de_Catalunya
prop-ca:líder
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
Subject Item
dbpedia-ca:Carles_Maria_de_Borbó_i_Austria-Este
dbo:wikiPageRedirects
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
Subject Item
dbpedia-ca:Carles_Maria_de_Borbó_i_Àustria-Este
dbo:wikiPageRedirects
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
Subject Item
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_Austria-Este
dbo:wikiPageRedirects
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
Subject Item
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Austria-Este
dbo:wikiPageRedirects
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
Subject Item
wikipedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este
foaf:primaryTopic
dbpedia-ca:Carles_de_Borbó_i_Àustria-Este