This HTML5 document contains 16 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

PrefixNamespace IRI
wikipedia-cahttp://ca.wikipedia.org/wiki/
dcthttp://purl.org/dc/terms/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
prop-cahttp://ca.dbpedia.org/property/
n8http://ca.dbpedia.org/resource/Partit_Socialista_Unificat_d'
category-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/Categoria:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
n4http://rdf.freebase.com/ns/m.
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
n12http://ca.wikipedia.org/wiki/Estalinisme?oldid=
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
Subject Item
n8:Alemanya
prop-ca:ideologia
dbpedia-ca:Estalinisme
Subject Item
dbpedia-ca:Estalinisme
rdfs:label
Estalinisme
rdfs:comment
Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.En resum, alguns dels aspectes més significatius de l'estalinisme van ser una economia col·lectivista i dirigida per l'estat, la consolidació de la indústria pesant, el culte al dictador i la repressió total de tota la població.
owl:sameAs
n4:072qg
dct:subject
category-ca:Estalinisme
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-ca:Estalinisme
dbo:wikiPageID
232908
dbo:wikiPageRevisionID
17570371
prov:wasDerivedFrom
n12:17570371
dbo:abstract
Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.En resum, alguns dels aspectes més significatius de l'estalinisme van ser una economia col·lectivista i dirigida per l'estat, la consolidació de la indústria pesant, el culte al dictador i la repressió total de tota la població. En un principi, el terme ha estat utilitzat per opositors polítics i pensadors crítics amb la figura de Stalin (lligats en gran manera, encara que no necessàriament, a la tradició marxista i comunista), en referència a un tipus de govern o règim de característiques hiperpresidencialistes, sovint identificat amb el bonapartisme. Així mateix i per extensió, amb ell se solen referir al conjunt de sistemes polítics amb elements comuns o afins als desenvolupats o implementats durant el mandat de Stalin, associats per aquests a estats obrers degradats, és a dir, que van experimentar una sèrie de transformacions o deformacions burocràtiques que van reproduir en el seu si noves situacions de dominació i contradicció de classes, la qual cosa els converteix en radicalment oposats a la filosofia autogestionària i democràtica del socialisme i les propostes o pràctiques dutes a terme per referents com Lenin i el partit bolxevic. Aquests sistemes es caracteritzarien per certs procediments de control o repressió (sovint arbitrària) cap a la població, l'estatització o col·lectivització forçada i controlada de l'economia, amb un fort monopoli o predomini de l'Administració de l'Estat, la instauració i consolidació en les diferents esferes de poder i institucions d'una classe burocràtica, pertanyent o fortament vinculada a la jerarquia d'un únic partit identificat amb el marxisme-leninisme, la industrialització accelerada (a vegades referida a no tenir en compte el cost humà i l'impacte mediambiental), les mobilitzacions i deportacions en massa, la persecució i desaparició d'opositors polítics del mateix partit o grup, i de qualsevol possible oposició fora d'aquest. Amb aquestes premisses, altres comunistes i socialistes, com també els capitalistes, per semblança, analogia o implantació d'aquest sistema, qualifiquen d'estalinistes altres règims, com els de Corea del Nord (amb Kim Il-sung), Albània (amb Enver Hoxha) i Romania (amb Nicolae Ceausescu). Durant el seu govern, Stalin va convertir la retardada Unió Soviètica en una autèntica potència mundial amb un creixement vertiginós que mai no van aconseguir els caps d'estats soviètics posteriors, els quals van cridar a la desestalinització. Durant el govern de Stalin van augmentar les competències del control per part del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, cosa que el partit considerava necessària per a afrontar la industrialització i la posterior Segona Guerra Mundial. És per aquest motiu que hi ha qui considera l'extinta Unió Soviètica un estat obrer amb deformacions burocràtiques, i no un estat socialista. Hi ha els qui van més enllà en catalogar-lo, en especial en cercles trotskistes, com una forma d'estatització o de capitalisme d'estat (Tony Cliff).
Subject Item
dbpedia-ca:Nou_Partit_Anticapitalista
prop-ca:ideologia
dbpedia-ca:Estalinisme
Subject Item
dbpedia-ca:Estalinista
dbo:wikiPageRedirects
dbpedia-ca:Estalinisme
Subject Item
dbpedia-ca:Estalinistes
dbo:wikiPageRedirects
dbpedia-ca:Estalinisme
Subject Item
dbpedia-ca:Stalinisme
dbo:wikiPageRedirects
dbpedia-ca:Estalinisme
Subject Item
dbpedia-ca:Stalinistes
dbo:wikiPageRedirects
dbpedia-ca:Estalinisme
Subject Item
wikipedia-ca:Estalinisme
foaf:primaryTopic
dbpedia-ca:Estalinisme