This HTML5 document contains 12 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

PrefixNamespace IRI
wikipedia-cahttp://ca.wikipedia.org/wiki/
dcthttp://purl.org/dc/terms/
n5http://ca.dbpedia.org/resource/Categoria:Regidors_de_l'
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
category-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/Categoria:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n7http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_Solé_i_Olivé?oldid=
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
Subject Item
wikipedia-ca:Felip_Solé_i_Olivé
foaf:primaryTopic
dbpedia-ca:Felip_Solé_i_Olivé
Subject Item
dbpedia-ca:Felip_Solé_i_Olivé
rdfs:label
Felip Solé i Olivé
rdfs:comment
Felip Solé i Olivé (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i polític català, pare de Lluís Solé i Sabarís i Felip Solé i Sabarís, i avi d'Oriol Solé Sugranyes. Va ser professor a Gavà fins que va guanyar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions. Quan el gener de 1934 en fou nomenat director en substitució de la directora Josefa Úriz Pi, que en fou cessada, els alumnes van una vaga de 48 hores, promoguda entre d'altres per Dolors Piera i Llobera i Josefa Reimundi, en protesta per aquest canvi.
dct:subject
category-ca:Militants_barcelonins_de_la_Lliga n5:Ajuntament_de_Lleida category-ca:Pedagogs_barcelonins_contemporanis category-ca:Geògrafs_catalans_del_sud_contemporanis
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-ca:Felip_Solé_i_Olivé
dbo:wikiPageID
306758
dbo:wikiPageRevisionID
17170832
prov:wasDerivedFrom
n7:17170832
dbo:abstract
Felip Solé i Olivé (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i polític català, pare de Lluís Solé i Sabarís i Felip Solé i Sabarís, i avi d'Oriol Solé Sugranyes. Va ser professor a Gavà fins que va guanyar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions. Quan el gener de 1934 en fou nomenat director en substitució de la directora Josefa Úriz Pi, que en fou cessada, els alumnes van una vaga de 48 hores, promoguda entre d'altres per Dolors Piera i Llobera i Josefa Reimundi, en protesta per aquest canvi. Va ser autor, entre altres, d'“Ortografia Catalana” (1922), destinada a l'ensenyament primari, i de diverses obres de pedagogia. Milità a la Lliga Regionalista, on arribà ser president de la demarcació de Lleida dues vegades. Com a activista cultural, va lluitar per la modernització cultural de la Lleida del seu temps, i va elaborar, des de les pàgines de Vida Lleidatana, un programa per a la modernització de la cultura catalana a Lleida i per difondre els valors lligats a la tradició literària de Ponent. Va ser ponent per les comarques de Lleida durant els treballs de la Divisió territorial de Catalunya de 1936 on defensà la creació de la comarca del Mig Segre, que no prosperà.