This HTML5 document contains 30 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Subject Item

dbpedia-ca:Wolfram_von_Eschenbach

rdf:type

n3:Agent wikidata:Q5 owl:Thing n3:NaturalPerson foaf:Person wikidata:Q215627 schema:Person wikidata:Q24229398 dbo:Agent dbo:Person

rdfs:label

Wolfram von Eschenbach

rdfs:comment

Wolfram von Eschenbach (~1170 – ~1220) va ser un cavaller, poeta i trobador en alemany (Minnesänger). Pertanyia a una família senyorial d'Eschenbach, prop de Nuremberg a la cort d'Hermann de Turíngia. Però privat de tot patrimoni per no ser el primogènit, vivia poc menys que en la misèria, quan heretà un petit domini, que malgrat que millorà un xic la seva situació, no fou suficient, segons diu ell mateix, per allunyar la fam de casa seva.

owl:sameAs

n19:0160b8

foaf:name

Wolfram von Eschenbach

dct:subject

category-ca:Autors_de_la_matèria_de_Bretanya category-ca:Minnesänger category-ca:Poetes_alemanys_en_alemany

foaf:isPrimaryTopicOf

wikipedia-ca:Wolfram_von_Eschenbach

dbo:wikiPageID

369220

dbo:wikiPageRevisionID

17259305

dbo:wikiPageExternalLink

n6:4784 n15:440 n16:html n15:437 n20:htm

prov:wasDerivedFrom

n8:17259305

dbo:abstract

Wolfram von Eschenbach (~1170 – ~1220) va ser un cavaller, poeta i trobador en alemany (Minnesänger). Pertanyia a una família senyorial d'Eschenbach, prop de Nuremberg a la cort d'Hermann de Turíngia. Però privat de tot patrimoni per no ser el primogènit, vivia poc menys que en la misèria, quan heretà un petit domini, que malgrat que millorà un xic la seva situació, no fou suficient, segons diu ell mateix, per allunyar la fam de casa seva. De caràcter altiu, brusc i independent, recorregué castells, oferint els seus serveis als magnats, segons costum de l'època. El duc d'Henneberg l'armà cavaller a Mansfeld i provà el seu valor en les lluites sostingudes entre Otó de Brunswick i Felip de Suàbia per la possessió de la corona imperial. Assolí la protecció del comte de Wertheim, que li féu donació de la propietat de Wildenberg; Dels comtes de Truhendingen i de la marquesa de Herstein. A Kizzingen prengué part en un torneig, i vers l'any 1200 fixà la seva residència a Eisenbach, on va contraure matrimoni i entrà al servei del landgravi Hermann de Turíngia, gran protector de les arts i dels artistes. El 1207, se celebrà en el castell de Wartburg el cèlebre combat literari entre Eschenbach i Klingsohr, en la que es disputaren el premi instituït pel landgrave Hermann. Eschenbach es mostrà molt hàbil en els cants religiosos, però el seu competidor l'avantatjà en els altres gèneres. Mort el seu protector, passà els últims anys de la seva vida a Eschenbach; hi ha la creença que allí acabà els seus dies, ja que rebé sepultura a l'església de Nostra Senyora, d'aquesta població. Wolfram, que no sabia llegir ni escriure, tingué per mestre un altre trobador nomenat Friedebrandt; coneixia de memòria nombroses obres literàries llatines, franceses i alemanyes, i ell, Gottfried von Strassburg i Walther von der Vogelweide són els poetes alemanys més notables de l'època medieval. El seu embolcall tosc i indomable de guerrer amagava la tendresa i delicadesa del poeta, i malgrat que incorrecte i obscur algunes vegades, per la riquesa de la seva imaginació, l'elevació de les seves idees, l'expressió i elegància del seu estil se'l considera com un vertader poeta èpic. A Eisenach compongué Parsifal o Perzeval (1200-1210), una recreació de la vida del cavaller, poema simbòlic amb setze cants, què és la llegenda del Sant Greal, on desenvolupa els temes celtes del cicle de la Taula Rodona, inspirant-se, segons ell, en una obra desconeguda d'un provençal, a qui anomena Kyot, considerat per molts com un personatge imaginari. En realitat sembla que Wolfram se serví per a la composició del seu poema de Le conte de Greal de Chrétien de Troyes, afegint a l'obra del poeta francès, sis cants i la llegenda de Lohengrin. L'èxit de l'obra al seu temps fa que se'n conservin diversos manuscrits, tot i ser pensat per a la transmissió oral i datar d'un període primerenc (principis del segle XIII). Va inspirar nombrosos autors posteriors, entre els quals destaca Wagner amb la seva òpera Parsifal. Té, a més, dos poemes sense acabar: Titurel, cançó d'amor, que es relaciona amb la llegenda de Parsifal i les tradicions del Sant Greal, i del qual es conserven dos fragments, i Willeham, narració de les proeses de Sant Guillem d'Aquitània contra els àrabs, i inspirat en la cançó de gesta francesa Bataille d'Alischans, i vuit cançons, que han arribat fins a nosaltres, en la que conta la història dels seus amors. Se li han atribuït la major part de les composicions de la seva època, els autors de les quals són desconeguts, com Die Nibelungen, Sängerhrieg auf der Wartburg, etc., però les úniques quina autenticitat s'ha provat, són les citades, que publicà Lachmann a Berlín (1833). De la seva vida es tenen poques dades i els testimonis són contradictoris: alguns el fan membre de ritus esotèrics, amb què hauria farcit la seva obra, d'altres afirmen que era il·letrat però un conegut trobador, conreador de l'amor cortès (s'han conservat obres líriques seves).

prop-ca:peu

Retrat de Wolfram von Eschenbach com a cavaller. Foli del Còdex Manesse.

Subject Item

wikipedia-ca:Wolfram_von_Eschenbach

foaf:primaryTopic

dbpedia-ca:Wolfram_von_Eschenbach