"Ajuntament de Terrassa"^^ . "Fa\u00E7ana de l'Ajuntament de Terrassa"^^ . . "Ajuntament de Terrassa de Lluis Muncunill i Parellada: hist\u00F2ria i arquitectura"^^ . "Equipament municipal"^^ . . "Tesi doctoral"^^ . "projecte original de 1900"^^ . "Llord\u00E9s"^^ . . "Caixa de Terrassa"^^ . . . "neog\u00F2tic"^^ . . "Raval de Montserrat, n\u00FAm. 14-20"^^ . . "S\u00E1nchez Castillo"^^ . "978"^^ . "1900"^^ . . . "Marta"^^ . "Freixa"^^ . "1996"^^ . "Teresa"^^ . "121534"^^ . "L'Ajuntament de Terrassa \u00E9s un edifici neog\u00F2tic de Terrassa on t\u00E9 la seu el consell de la ciutat. Est\u00E0 situat al Raval de Montserrat, n\u00FAm. 14-20, i \u00E9s una obra de Llu\u00EDs Muncunill dels anys 1900-1902, constru\u00EFda al solar de Can Gal\u00ED en substituci\u00F3 de l'antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al n\u00FAmero 13, davant per davant de l'actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l'aleshores arquitecte municipal, que seguia les tend\u00E8ncies historicistes medievals que m\u00E9s tard el van conduir cap al modernisme. L'enc\u00E0rrec data de 1900, any en qu\u00E8 es va enderrocar l'edifici existent al solar. Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d'estructures, el 1900; la fa\u00E7ana, la galeria i la decoraci\u00F3 interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903. Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destitu\u00EFt com a arquitecte municipal, ja estava constru\u00EFt fins al primer pis; el sal\u00F3 de sessions s'havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d'aquell any. L'obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en l\u00EDnies generals, si b\u00E9 la galeria amb deu buits d'aire neog\u00F2tic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats. En una restauraci\u00F3 de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la fa\u00E7ana. El material principal \u00E9s pedra sorrenca de la muntanya de Montju\u00EFc, un material que es troba a tota la fa\u00E7ana i a bona part de l'interior, especialment el vest\u00EDbul, l'escala i la sala de sessions. L'ornamentaci\u00F3, esculpida tamb\u00E9 en pedra, s'inspira en el moviment organicista que obt\u00E9 les seves refer\u00E8ncies a la natura i que va ser impulsada pels te\u00F2rics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme angl\u00E8s. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una fa\u00E7ana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitect\u00F2nics i ornamentals propis de l'estil g\u00F2tic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de tem\u00E0tica vegetal. El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s'obren cinc portes d'arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha nom\u00E9s quatre finestres amb una decoraci\u00F3 menys profusa i el gablet projectat originalment i constru\u00EFt el 1986, que al centre allotja l'escut de la ciutat i un rellotge. A l'interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, aix\u00ED com els enteixinats de guix de Jeroni Ablab\u00F3 que guarneixen els sostres del sal\u00F3 de sessions i la sala de l'alcaldia. Del sal\u00F3 de sessions cal esmentar-ne tamb\u00E9 la triple portalada g\u00F2tica d'ingr\u00E9s, els treballs de fusteria de l'arrambador i les motllures apuntades de les portes d'acc\u00E9s, obra de Pau G\u00FCell i la Galeria de Terrassencs Il\u00B7lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l'homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s'ubiquen, als dos costats del sal\u00F3, l'alcaldia, la secretaria, el despatx de l'arquitecte municipal i la comptadoria. Al segon pis hi havia els jutjats i l'arxiu municipal, situats als costats de l'espai de la claraboia central que d\u00F3na llum a l'escala. Si b\u00E9 Muncunill fou destitu\u00EFt com a arquitecte municipal el 1902, es creu que tots els treballs decoratius van ser dirigits per ell mateix."@ca . "L'Ajuntament de Terrassa \u00E9s un edifici neog\u00F2tic de Terrassa on t\u00E9 la seu el consell de la ciutat. Est\u00E0 situat al Raval de Montserrat, n\u00FAm. 14-20, i \u00E9s una obra de Llu\u00EDs Muncunill dels anys 1900-1902, constru\u00EFda al solar de Can Gal\u00ED en substituci\u00F3 de l'antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al n\u00FAmero 13, davant per davant de l'actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l'aleshores arquitecte municipal, que seguia les tend\u00E8ncies historicistes medievals que m\u00E9s tard el van conduir cap al modernisme."@ca . . "21"^^ . "2011"^^ . "Muncunill-ajuntamentTerrassa.jpg"^^ . . "http://books.google.com/books?id=bKvuPAAACAAJ"^^ . "18"^^ . "62"^^ . "carreus amb pedra de Montju\u00EFc"^^ . . . "Ajuntament de Terrassa"@ca . "Mireia"^^ . "Freixa"^^ . . "Llu\u00EDs Muncunill: 1868-1931 : arquitecte"^^ . "S\u00E1nchez"^^ . "1903"^^ . . "17419228"^^ .