"40"^^ . . "University of Massachusetts Press"^^ . "15790499"^^ . "Gerald James"^^ . "* Any ol\u00EDmpic : Any comptat a partir de l'olimp\u00EDada. Fou introdu\u00EFt a Gr\u00E8cia per l'historiador Timeu, el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs ol\u00EDmpics. El sistema es pos\u00E0 en pr\u00E0ctica des del 260 aC , i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l'any 395 dC.\n* Any sot\u00EDac : L'any del calendari egipci en qu\u00E8 acabava el per\u00EDode sot\u00EDac i, per tant, coincidien aproximadament l'any civil i l'any tr\u00F2pic. \n* Any de la fundaci\u00F3 de Roma : Any comptat a partir de la data suposada de la fundaci\u00F3 de Roma, el 753 aC.\n* Any del consolat : Any comptat a partir del nomenament dels c\u00F2nsols. L'origen d'aquest c\u00F2mput, que la llei romana manava d'emprar per a la dataci\u00F3 dels documents p\u00FAblics, es remunta a l'inici de la rep\u00FAblica .\n* Any de l'imperi : Any comptat a partir de la proclamaci\u00F3 de l'emperador. Aquesta f\u00F3rmula fou adjuntada a la de l'any del consolat, en el baix imperi rom\u00E0, i finalment la substitu\u00ED. \n* Any de la confusi\u00F3 o Annus confusionis : L'any 45 aC, en qu\u00E8 tingu\u00E9 lloc la reforma juliana. Dur\u00E0 445 dies.\n* Any del regne : Any comptat a partir de l'elevaci\u00F3 del rei al tron. Aquest sistema de dataci\u00F3 fou emprat pels regnes cristians de l'alta edat mitjana, per analogia amb l'any de l'imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substitu\u00EFt pel de l'era cristiana."^^ . "Oxford University Press"^^ . "* Santa Teresa d'\u00C0vila va morir el dijous 4 d'octubre de 1582 i va ser enterrada l'endem\u00E0 divendres 15 d'octubre. La festa de Santa Teresa se celebra el 15 d'octubre.\n* Shakespeare i Cervantes varen morir en la mateixa data, el 23 d'abril de 1616, per\u00F2 no el mateix dia. Cervantes va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari gregori\u00E0 vigent a Espanya des del 1582. Shakespeare va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari juli\u00E0 vigent a Anglaterra fins al 1752.\n* R\u00FAssia no va acceptar la reforma del calendari gregori\u00E0 fins a l'arribada dels soviets. L'adopci\u00F3 del nou calendari es va fer de manera que l'1 de febrer de 1918 va passar a ser el dia 14 de febrer. Es d\u00F3na el cas curi\u00F3s que l'anomenada \u201CRevoluci\u00F3 d'Octubre\u201D, a l'antiga URSS, se celebrava a Novembre. Aix\u00F2 era degut al fet que la revoluci\u00F3 havia tingut lloc el 25 / 26 d'octubre de 1917, segons el calendari juli\u00E0 vigent a la R\u00FAssia tsarista, data que, quan el nou r\u00E8gim va adoptar el calendari gregori\u00E0, va anar a caure el 7 / 8 de novembre. Des de llavors, l'aniversari de la revoluci\u00F3 sempre es va celebrar a novembre i, fins i tot, a vegades es parla de la \u201CRevoluci\u00F3 de Novembre\u201D."^^ . . "Any"@ca . "Cronologia Cristiana"^^ . "Whitrow"^^ . "right"^^ . "Time, the Familiar Stranger"^^ . "#FFBF00"^^ . "Office-calendar-modified.svg"^^ . "350"^^ . "absolute"^^ . "* Any del Senyor o any de gr\u00E0cia : any comptat a partir del naixement de Jesucrist, tant si hom adopta l'estil de l'Encarnaci\u00F3, de la Nativitat o altres. Aquesta expressi\u00F3 en la dataci\u00F3 de documents es comen\u00E7a a emprara Anglaterra al segle VII, i pass\u00E0 a Fran\u00E7a al segle seg\u00FCent. A Catalunya, comen\u00E7\u00E0 d'emprar-se al segle XII. \n* Any de l'Encarnaci\u00F3 o de la trabeaci\u00F3 : Any de l'era cristiana, que comen\u00E7ava el dia 25 de mar\u00E7. Cal distingir dos estils: l'anomenat florent\u00ED, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de mar\u00E7 posterior a Nadal ; i l'estil pis\u00E0, que feia retrocedir el comen\u00E7ament de l'any al 25 de mar\u00E7 anterior a Nadal . El concili de Tarragona del 1180, amb aprovaci\u00F3 reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l'estil florent\u00ED. S'estengu\u00E9 a Mallorca i al Pa\u00EDs Valenci\u00E0 i als pa\u00EFsos mediterranis conquerits m\u00E9s endavant. Per decret del 16 de desembre de 1350 aquesta cronologia fou abandonada al Principat de Catalunya i a Arag\u00F3. Al Pa\u00EDs Valenci\u00E0 perdur\u00E0 fins al 1358. \n* Any de la Nativitat : Any de l'era cristiana, que comen\u00E7ava el dia 25 de desembre. Aquesta indicaci\u00F3 cronol\u00F2gica, molt estesa durant l'edat mitjana, \u00E9s coneguda en els documents amb la f\u00F3rmula anno a Nativitate Domini . Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontif\u00EDcia, Europa. Una ordenan\u00E7a de Pere el Cerimoni\u00F3s, a Perpiny\u00E0 , prescriu que els documents han d'\u00E9sser datats per l'any de la Nativitat. Perdur\u00E0 fins al comen\u00E7ament del segle XVIII. \n* Any del pontificat : Any comptat a partir de l'elecci\u00F3 del papa. Introdu\u00EFda al segle VIII pel papa Adri\u00E0 I, i apareix a la cancelleria pontif\u00EDcia amb els anys del consolat o de l'imperi fins al segle X. Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicci\u00F3 i, a partir del 1445, amb l'any de l'Encarnaci\u00F3."^^ . "illustrated"^^ . "2003"^^ . . "Un any \u00E9s el per\u00EDode que triga la Terra a fer una revoluci\u00F3 al voltant del Sol. El terme any tamb\u00E9 es fa servir per a referir-se al per\u00EDode orbital de qualsevol planeta, i per extensi\u00F3 s'aplica a altres cicles orbitals. Tot i que no existeix cap s\u00EDmbol d'acceptaci\u00F3 universal per referir-se a l'any, la NIST SP811 i l'ISO 80000-3:2006 suggereixen al s\u00EDmbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a tamb\u00E9 \u00E9s el s\u00EDmbol de l'\u00E0rea, una unitat de superf\u00EDcie, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats."@ca . "265440481"^^ . "An\u00E8cdotes causades per l'adopci\u00F3 del calendari gregori\u00E0"^^ . "Amherst"^^ . "198607814"^^ . "#FFFFE0"^^ . "1987"^^ . "Un any \u00E9s el per\u00EDode que triga la Terra a fer una revoluci\u00F3 al voltant del Sol. El terme any tamb\u00E9 es fa servir per a referir-se al per\u00EDode orbital de qualsevol planeta, i per extensi\u00F3 s'aplica a altres cicles orbitals. Tot i que no existeix cap s\u00EDmbol d'acceptaci\u00F3 universal per referir-se a l'any, la NIST SP811 i l'ISO 80000-3:2006 suggereixen al s\u00EDmbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a tamb\u00E9 \u00E9s el s\u00EDmbol de l'\u00E0rea, una unitat de superf\u00EDcie, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats."@ca . . "17041596"^^ . "Anys particulars"^^ . "85"^^ . "Julius Thomas"^^ . "Oxford"^^ . "Any de trasp\u00E0s o bixest"^^ . "870235761"^^ . . "Fraser"^^ . "What is Time?"^^ . "Cada quatre anys s'ha d'afegir un dia per ajustar l'any del calendari a l'any natural.\n\nEls romans el situaven entre el vint-i-tres i el vint-i-quatre de febrer, i per motius de superstici\u00F3 no tenia nom ni xifra: si el vint-i-tres era el dies sextum ante calendas martii, d'aquest dia de m\u00E9s en deien dies bisextum, l'altre sis\u00E8.\n\nEs creu que aquest any du mala sort. Durant el dia afegit els dimonis i els mals esperits tenen el domini. Els nascuts aquest dia s\u00F3n \u00E9ssers \"estranys\", si m\u00E9s no perqu\u00E8 nom\u00E9s compleixen anys cada quatre. Hi ha la creen\u00E7a que en l'any de trasp\u00E0s totes les fulles d'olivera es giren cap per avall i els qui neixen en any de trasp\u00E0s no agafen la verola."^^ .