"Leonard \"Chico\" Marx"^^ . . . "Betty Carp"^^ . . "Leonard \"Chico\" Marx (22 de mar\u00E7 de 1887 - 11 d'octubre de 1961), fou un actor i comediant estatunidenc que form\u00E0 part dels Germans Marx. En les seves pel\u00B7l\u00EDcules tocava el piano, i era el company inseparable de Harpo Marx que era l'\u00FAnic capa\u00E7 d'entendre'l. Era el m\u00E9s gran del germans Marx, nascut el 22 de mar\u00E7 de 1887 amb el nom de Leonard o Leo Marx. Va fer de mestre del seu germ\u00E0 Arthur en la seva joventut. Era el fill preferit, el que es podia sortir amb la seva. El seu aspecte era semblant al de la seva mare, ulls blaus i cabell clar. Era un aut\u00E8ntic seductor. Les seves habilitats del carrer es van desenvolupar r\u00E0pidament i ja als onze anys, es quedava en el carrer apostant en el billar i ficant-se en baralles, ja que ja havia abandonat l'escola. Era un noi espavilat i astut. Va entrar a treballar a una f\u00E0brica d'encaixos, portant un registre dels treballs dels empleats, per\u00F2 el van fer acomiadar perqu\u00E8 organitzava partides de daus en el treball. Era un jugador compulsiu, durant la seva adolesc\u00E8ncia, era molt sovint veure com els pares Marx anaven a comprar les coses que el seu fill els robava i la venia a una casa de bestretes. Seguien altres treballs i m\u00E9s partides de daus, m\u00E9s diners perduts per culpa dels daus que els diners que podia portar a la llar. Per aix\u00F2, els seus pares es van decidir a intentar treure profit i encaminar al seu fill. Li van comprar un piano de segona m\u00E0. La seva mare va contractar una professora de piano per a ell i al seu germ\u00E0. Aquesta professora tocava amb una sola m\u00E0. Potser aquesta professora va ensenyar a Leonart el colpeix de les tecles amb el dit \u00EDndex dret o si el va desenvolupar ell sol. A poc a poc, Leonard i Arthur s'anaven assemblant cada cop m\u00E9s. Aix\u00F2 ho va utilitzar perqu\u00E8 Arthur el pogu\u00E9s substituir mentre ell jugava. Va ser una gran influ\u00E8ncia per al seu germ\u00E0 i potser, per aquesta ra\u00F3 aquest va deixar l'escola. Va comen\u00E7ar a treballar tocant el piano en cines, sales de vall i bars. Va ser els primer dels germans a entrar en el negoci de l'espectacle, Arthur el substitu\u00EFa quan Leo marxava, com que el repertori de Arthur era molt limitat feia que el p\u00FAblic es afart\u00E9s i l'acomiadessin. Va treballar com a socorrista, encara que no podia nedar m\u00E9s que cinquanta metres i de pianista en el mateix hotel. Despr\u00E9s de boxejador. Ja que el seu talent com apostador i jugador de cartes mai va ser suficient per assegurar-li guanyar, tot i que tenia un gran talent pels n\u00FAmeros. Tal era el seu talent que va ser considerat com un dels millors jugadors de pinacle del pa\u00EDs. Sabia calcular apostes, per\u00F2 no sempre podia v\u00E8ncer, ja que era inquiet i indec\u00EDs. Entre 1908 i 1910, les activitats i llocs de parada de Leonard no s\u00F3n precises. Va continuant treballant a l'editora musical Shapiro, Bernstein i companyia. Com no l'atreia gaire l'oficina, va planificar la seva pr\u00F2pia carrera en el vodevil amb el seu ajudant Arthur Gordon. Arthur Gordon era un cantant amb bona veu i Leo tocava en el piano. Va comen\u00E7ar a adoptar el seu accent itali\u00E0 que segons la llegenda, va agafar-lo del seu barber. Com que si tens un itali\u00E0 necessites dos, Gordon es va convertir en Gordini. Durant aquest per\u00EDode Leonard recollia el seu esc\u00E0s salari, pagava el menjar, l'habitaci\u00F3 i la bugaderia, els cinquanta c\u00E8ntims per la barberia i la resta dels diners se\u2019ls gastava en els daus i les cartes. Gordon actuava com el desinteressat per enganyar a la gent perqu\u00E8 apostessin d'una manera adequada. Leo agafava les apostes, corrien fins a la pensi\u00F3 on pagava les factures, recollien l'equipatge i sortien corrents cap a la seg\u00FCent ciutat. Aix\u00F2 no va permetre que el duet estigu\u00E9s molt de temps en un mateix lloc. Finalment, els dos es van separar per\u00F2 varen continuar mantenint una gran amistat. En el 1911, Leo va formar un duet amb el seu cos\u00ED Lou Shean. Van treballar fora de Chicago, i encara no havien format part del Gran Pla de Minnie Palmer. No es va unir al n\u00FAmero fins al 1912. George Lee i Leo van fracassar i es van incorporar en l'estiu de 1912 a l'\u00FAltima mutaci\u00F3 del N\u00FAmero de la Escuela, ara anomenat \u201DLa recepci\u00F3 del senyor Green\u201D. En el 1914, va rebre el sobrenom de Chico. Aquest mateix any, va quedar amb una companya de treball i la seva amiga Betty Karp. Ell va voler convidar a Betty a sopar, per\u00F2 ella sabia com eren els actors i va decidir no acceptar. Tres anys m\u00E9s tard ella va ensenyar a una amiga seva que coneixia a un dels Germans Marx. Chico en veure-la, va dir \"tu ets aquella que em va rebutjar a Pittsburgh\". Chico va veure que li seria molt dif\u00EDcil aconseguir-la, perqu\u00E8 no era de les t\u00EDpiques paletes de poble. Per aix\u00F2, al m\u00E9s aviat possible es va casar amb ella amb una cerim\u00F2nia urgent al que no va convidar a la fam\u00EDlia.En el 1916, ja es va fixar el seu paper com al pianista itali\u00E0 ingeni\u00F3s. En 1924, en una partida de cartes va con\u00E8ixer a un ric que estava enamorat d'una noia del cor buscava un espectacle que subvencionar, quan es va trobar amb Chico que buscava un patrocinador. Chico va trobar tamb\u00E9 a Tom Johnstone que buscava estrelles per representar el seu espectacle i els germans Marx es van afegir a ell. Aix\u00ED va sorgir la revista musical \"I\u2019ll Say She Is\". Gr\u00E0cies al seu \u00E8xit amb I\u2019ll Say She Is, va tenir diners per apostar. Gastava molts diners en les apostes, tants que li van haver d'avan\u00E7ar trenta-set setmanes del sou. Gr\u00E0cies al seu encant va posar vaselina a l'ego del magnat cap dels estudis de la Paramount Walter Wanger, i va comprometre el talent de tots els germans per 100.000 d\u00F2lars. Durant els rodatges, sempre s'escapava un segon per anar a jugar a les cartes, sempre el trobaven en el club de bridge del costat. Tenia moltes bronques i baralles amb la seva dona per culpa del joc. Despr\u00E9s d'una baralla, Chico va fer les maletes i va marxar, i va tornar uns dies despr\u00E9s per recollir a la seva filla Maxine, que la feia servir com la seva eina per reconciliar-se amb la seva dona. Per\u00F2 la seva addicci\u00F3 al joc, va fer que la seva dona continu\u00E9s vivint en el seu mar de ll\u00E0grimes i que a poc a poc, an\u00E9s apropant-se al m\u00F3n de la m\u00E0fia i gent estranya amb qui tenia deutes, per\u00F2 tot i aix\u00ED es va mantenir lluny de la m\u00E0fia, ja que no els hi interessava matar a alg\u00FA fam\u00F3s de Hollywood. En 1932 va patir un accident de tr\u00E0fic, on es va trencar un genoll i es va fracturar algunes costelles. Aix\u00F2 va fer parar durant un temps el rodatge de la pel\u00B7l\u00EDcula \"Plumas de caballo\".Quan el contracta amb la Paramount Pictures va finalitzar va ser ell qui va firmar el contracte per la Metro-Goldwyn-Mayer en una partida de bridge. Chico va continuar en el m\u00F3n del joc, fins i tot apostava en les batalles pel jugador que ceia q perdria i aix\u00ED guanyar m\u00E9s diners. Tamb\u00E9 enganyava a la seva dona amb Ann Roth, amb la que va tallar la relaci\u00F3 per tel\u00E8fon, pel menyspreu d'aquest afer pels seus germans. Per\u00F2 la relaci\u00F3 amb la seva dona continuava essent molt dolorosa. Despr\u00E9s de la seva retirada de la pantalla amb els seus germans va encap\u00E7alar una banda de jazz amb Lou Holtz.Per una altra aventura amb una altra dona, ell dormia en una part separada de la casa.Va tornar a la m\u00FAsica en solitari amb un grup de m\u00FAsics que es van anomenar \"Chico Marxi els seus Ravellies\" i una s\u00E8rie sketchs per la r\u00E0dio. Per\u00F2 durant la gira ell continuava perdent diners en el joc i necessitava ajut dels seus germans i fins i tot, de la seva ex esposa. La darrera pel\u00B7l\u00EDcula amb els seus germans, el varen fer sortir del pou, ja que necessitava desesperadament els diners. A m\u00E9s, volia tornar a treballar despr\u00E9s del seu atac de cor i de la seva llarga gira amb el seu grup.En 1957 es va veure obligat a entrar en la Seguretat Social de Santa M\u00F2nica. Va ser perseguit per les autoritats tribut\u00E0ries per no pagar 77.564 d\u00F2lars. En 1961, li va venir un altre atac de cor que va fer que aquest qued\u00E9s en mans d'una infermera tot el dia i que el tract\u00E9s com un nen petit. Les seves \u00FAltimes paraules a la seva filla Maxine van ser: \"Recorda, bonica, no oblidis el que t'he dit. Posa en el meu ta\u00FCt cartes, un pal de golf i una bonica rossa\". L'11 d'octubre Chico va morir."@ca . "actor"^^ . "Leonard \"Chico\" Marx (22 de mar\u00E7 de 1887 - 11 d'octubre de 1961), fou un actor i comediant estatunidenc que form\u00E0 part dels Germans Marx. En les seves pel\u00B7l\u00EDcules tocava el piano, i era el company inseparable de Harpo Marx que era l'\u00FAnic capa\u00E7 d'entendre'l. Entre 1908 i 1910, les activitats i llocs de parada de Leonard no s\u00F3n precises. Va continuant treballant a l'editora musical Shapiro, Bernstein i companyia. Com no l'atreia gaire l'oficina, va planificar la seva pr\u00F2pia carrera en el vodevil amb el seu ajudant Arthur Gordon."@ca . . . "17537674"^^ . . . "496417"^^ . "250"^^ . . "0555597" . . "Chico Marx"@ca . . . . "Nova York, Nova York"^^ . "Mary De Vithas"^^ . "Leonard Marx"^^ . "Chico - una nit a l'\u00F2pera.jpg"^^ . . . . . . . . . . .