"1944"^^ . "1940"^^ . "1941"^^ . "Franz Waxman (K\u00F6nigsh\u00FCtte, Sil\u00E8sia, Alemanya, 24 de desembre de 1906 - Los Angeles, Calif\u00F2rnia, 24 de febrer de 1967) fou un compositor de m\u00FAsica de cinema estatunidenc d'origen alemany. Era el menor d'una fam\u00EDlia jueva que va tenir sis fills. En realitat el seu nom original era Franz Waschmann. Va comen\u00E7ar a estudiar piano per la seva pr\u00F2pia iniciativa a l'edat de set anys. Com que a casa a ning\u00FA li interessava la m\u00FAsica, el senyor Waxman projectava per al seu petit fill una carrera banc\u00E0ria per al futur. El jove Franz, en certa manera va fer cas al seu pare i va entrar en una entitat banc\u00E0ria durant dos anys com a caixer, per\u00F2 utilitzava part del seu salari per pagar-se els estudis de piano. Despr\u00E9s d'aix\u00F2 va decidir independitzar-se de la seva fam\u00EDlia i es trasllad\u00E0 a la ciutat de Dresd"@ca . . "Franz Waschmann"^^ . "1950"^^ . . "1935"^^ . . "1951"^^ . . "Franz Waxman"^^ . "17519824"^^ . "1950"^^ . "Franz Waxman (K\u00F6nigsh\u00FCtte, Sil\u00E8sia, Alemanya, 24 de desembre de 1906 - Los Angeles, Calif\u00F2rnia, 24 de febrer de 1967) fou un compositor de m\u00FAsica de cinema estatunidenc d'origen alemany. Era el menor d'una fam\u00EDlia jueva que va tenir sis fills. En realitat el seu nom original era Franz Waschmann. Va comen\u00E7ar a estudiar piano per la seva pr\u00F2pia iniciativa a l'edat de set anys. Com que a casa a ning\u00FA li interessava la m\u00FAsica, el senyor Waxman projectava per al seu petit fill una carrera banc\u00E0ria per al futur. El jove Franz, en certa manera va fer cas al seu pare i va entrar en una entitat banc\u00E0ria durant dos anys com a caixer, per\u00F2 utilitzava part del seu salari per pagar-se els estudis de piano. Despr\u00E9s d'aix\u00F2 va decidir independitzar-se de la seva fam\u00EDlia i es trasllad\u00E0 a la ciutat de Dresden i despr\u00E9s a Berl\u00EDn. Encara era un pianista desconegut i, per aquest motiu, tocava el piano en clubs nocturns amb una orquestra de jazz alemanya, la Weintraub Syncopaters. Aquesta tasca no era un fi en si mateix, nom\u00E9s per seguir costejant les lli\u00E7ons de m\u00FAsica. A finals dels anys vint va comen\u00E7ar a fer arranjaments musicals per a algunes pel\u00B7l\u00EDcules alemanyes. Per\u00F2 Franz va rebre un gran reconeixement quan Frederick Hollander li va encarregar l'orquestraci\u00F3 i direcci\u00F3 de la m\u00FAsica per al c\u00E8lebre film Der blaue Engel (1930) protagonitzada ni m\u00E9s ni menys que per Marlene Dietrich. A causa de l'entrada del nacionalsocialisme a Alemanya, Waxman es trasllada a Par\u00EDs, on no es va quedar sense feina, doncs, un compatriota seu, el c\u00E8lebre Fritz Lang li encarrega la posar m\u00FAsica a la pel\u00B7l\u00EDcula Liliom (1933). Franz Waxman va romandre a Fran\u00E7a dos anys, i despr\u00E9s va creuar als Estats Units. El veritable inici d'aquest compositor a Nord-am\u00E8rica va ser la musicalitzaci\u00F3 del film per a l'empresa Universal Pictures, La n\u00FAvia de Frankenstein (1935), protagonitzada per Elsa Lanchester i Boris Karloff. La m\u00FAsica d'aquest film va agradar tant que Waxman va ser contractat per aquesta empresa per un per\u00EDode de dos anys. En aquesta \u00E8poca van sortir recordades pel\u00B7l\u00EDcules com Diamond Jim, Magnificent Obsession i The Invisible Ray novament amb Boris Karloff i l'hongar\u00E8s Bela Lugosi, que acabava de tenir molt \u00E8xit amb el film Dr\u00E0cula (1931). El prestigi de Waxman seguia creixent i, per aquest motiu, \u00E9s contractat per la MGM per a un per\u00EDode de set anys. De la seva ment va sortir la m\u00FAsica de pel\u00B7l\u00EDcules com Captains Courageous (1937) en el qual actuaven Spencer Tracy, el petit Freddie Bartholomew, Lyonel Barrymore, John Carradine, Mickey Rooney i Melvyn Douglas. Varen seguir el dram\u00E0tic film de suspens Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1941) novament amb Spencer Tracy i la jove Ingrid Bergman. Per\u00F2 comen\u00E7a a ser requerit per tot arreu, ja que tamb\u00E9 la Warner Brothers es va interessar en ell. Des d'aquest nou contracte van sortir reeixits films com Tenir-ne o no (1944) amb Humphrey Bogart i la que despr\u00E9s va arribar a ser la seva esposa de la vida real, Lauren Bacall, Objectiu Birm\u00E0nia (1945), o Humoresque (1945). Les seves bandes sonores es van estendre fins aproximadament l'entrada dels anys seixanta. En total Franz Waxman va rebre dotze nominacions per als Oscar, i en va obtenir dos per les pel\u00B7l\u00EDcules Sunset Boulevard (1950) i despr\u00E9s, a l'any seg\u00FCent per A Place in the Sun. Des de 1947 i, durant vint anys, va organitzar festivals musicals en els quals es van donar a con\u00E8ixer composicions de m\u00FAsics com ara \u00CDgor Stravinski, Ralph Vaughan Williams, Dmitri Xostak\u00F3vitx, William Walton i Arnold Sch\u00F6nberg. A m\u00E9s va ser convidat en el seu moment com a director de diferents orquestres simf\u00F2niques tant als Estats Units com tamb\u00E9 a Europa. Tamb\u00E9 es pot destacar que va compondre m\u00FAsica fora de l'\u00F2rbita cinematogr\u00E0fica. Aix\u00ED tenim creacions com un oratori, anomenat Joshua, una Sinfonieta per a cordes i timbal, un oratori anomenat The song of Terezin, que va ser estrenat a Praga com a homenatge a les v\u00EDctimes de la barb\u00E0rie nazi a Auschwitz, una Obertura per a trompeta i orquestra, etc. El reconeixement que se li ha tingut com a compositor ha estat de tal nivell, que en una edici\u00F3 de segells feta als Estats Units el 1999 apareix al costat de col\u00B7legues com ara Erich Wolfgang Korngold, Max Steiner, Dmitri Tiomkin, Bernard Herrmann i Alfred Newman."@ca . "compositor cinema"^^ . . "785556"^^ . "1954"^^ . . . "1955"^^ . "1953"^^ . "Alice Schachmann"^^ . "Los Angeles, Calif\u00F2rnia"^^ . "1950"^^ . "Millor banda sonora"^^ . . "1951"^^ . "Millor banda sonora"^^ . . "Franz Waxman"@ca .