"Lira de Bizanci"@ca . . "Arkenberg"^^ . "Kartomi"^^ . "Encyclop\u00E6dia Britannica Online"^^ . "16937147"^^ . "October"^^ . . "Paul"^^ . . "1992"^^ . "Encyclop\u00E6dia Britannica"^^ . "1990"^^ . "Laurent"^^ . . . "193113341"^^ . . . "University of Chicago Press"^^ . . "Grillet"^^ . "La lira bizantina (llat\u00ED: lira, en grec \u03BB\u03CD\u03C1\u03B1) fou un instrument medieval de corda fregada amb un arquet i que \u00E9s considerat com un dels principals antecessors de la majoria d'instruments europeus de corda fregada incl\u00F2s el viol\u00ED. Morfol\u00F2gicament, Hornbostel i Sachs el classifiquen dins del grup de les lires en forma de bol fregades amb un arc, i que corresponen al grup 321.21-71. Alguns consideren que aquest instrument forma part del gran grup d'instruments de corda fregada denominats rebecs."@ca . . "lira]"^^ . "2009"^^ . "The Oxford Companion to Musical Instruments"^^ . "2002"^^ . "Personal website"^^ . "2003"^^ . "1901"^^ . "On Concepts and Classifications of Musical Instruments"^^ . . . "226425487"^^ . "The rebec project"^^ . "Butler"^^ . . . . . "La lira bizantina (llat\u00ED: lira, en grec \u03BB\u03CD\u03C1\u03B1) fou un instrument medieval de corda fregada amb un arquet i que \u00E9s considerat com un dels principals antecessors de la majoria d'instruments europeus de corda fregada incl\u00F2s el viol\u00ED. Morfol\u00F2gicament, Hornbostel i Sachs el classifiquen dins del grup de les lires en forma de bol fregades amb un arc, i que corresponen al grup 321.21-71. En la seva morfologia m\u00E9s popular, tenia forma de pera, estava dotat d'entre 3 i 5 cordes i es tocava pitjant-les des del costat amb les ungles de la m\u00E0 esquerra. Es conserven restes de dos exemplars d'aquest instrument trobats en excavacions fetes a Novgorod (que havia estat una de les places destacades en la important ruta comercial entre el B\u00E0ltic i Bizanci; una d'elles est\u00E0 datada ca. 1190 dC i \u00E9s la que est\u00E0 reprodu\u00EFda a la imatge que encap\u00E7ala aquesta article. D'altra banda, la primera representaci\u00F3 iconogr\u00E0fica d'aquest instrument que es conserva avui en dia \u00E9s la que apareix en un cofre bizant\u00ED de vori datat entre 900 i 1100 dC, conservat al Palazzo del Podest\u00E0, a Flor\u00E8ncia (Museo Nazionale, Florence, Coll. Carrand, No.26). Versions popularitzades i diversificades d'aquest instrument es conserven en el folklore de Maced\u00F2nia, Alb\u00E0nia, Montenegro, S\u00E8rbia, Bulg\u00E0ria (vegeu Gadulka, a la costa D\u00E0lmata de Cro\u00E0cia (vegeu Lijerica), a la regi\u00F3 italiana de la Cal\u00E0bria (vegeu lira calabresa), a Turquia (vegeu kemen\u00E7\u00E9) i especialment a l'illa grega de Creta (vegeu lira de Creta) on juga un paper central en la m\u00FAsica tradicional de l'illa. Alguns consideren que aquest instrument forma part del gran grup d'instruments de corda fregada denominats rebecs."@ca . "Rebecca"^^ . "Baines"^^ . "November"^^ . "530459"^^ . "Renaissance Violins"^^ . "Paris"^^ . . "Margaret J."^^ . "Anthony"^^ . "Les ancetres du violon v.1"^^ .