. "970"^^ . "968"^^ . "Milk"^^ . "Llet"^^ . "M\u00E8xic"^^ . "Biolog\u00EDa"^^ . "La llet \u00E9s un l\u00EDquid blanquin\u00F3s i opac produ\u00EFt per les gl\u00E0ndules mam\u00E0ries de les femelles dels mam\u00EDfers (incloent-hi els monotremes, malgrat mancar de mamelles definides). Aquesta capacitat secretora de les mames \u00E9s una de les caracter\u00EDstiques que defineixen els mam\u00EDfers. La funci\u00F3 principal de la llet \u00E9s nodrir les cries mentre no s\u00F3n capaces de pair altres aliments. A m\u00E9s, protegeix el tracte gastrointestinal de les cries contra microorganismes pat\u00F2gens, toxines i inflamacions i contribueix a la salut metab\u00F2lica regulant els processos d'obtenci\u00F3 d'energia, en especial el metabolisme de la glucosa i la insulina. \u00C9s l'\u00FAnic aliment que ingereixen les cries dels mam\u00EDfers (se'n diu nens de pit, en el cas dels \u00E9ssers humans) fins al deslletament. La llet dels mam\u00EDfers dom\u00E8stics (de vaca principalment, per\u00F2 tamb\u00E9 d'ovella, cabra, egua, camella, etc.) \u00E9s part habitual de l'alimentaci\u00F3 humana general en algunes cultures de tradici\u00F3 ramadera. La llet \u00E9s la mat\u00E8ria primera amb qu\u00E8 s'elaboren nombrosos productes lactis com ara la mantega, el formatge o el iogurt, entre d'altres. \u00C9s molt habitual l'\u00FAs de derivats de la llet en la ind\u00FAstria agroaliment\u00E0ria, qu\u00EDmica i farmac\u00E8utica, com ara la llet condensada, la llet en pols, la case\u00EFna o la lactosa. La llet de vaca es fa servir tamb\u00E9 en l'alimentaci\u00F3 dels animals. Es compon principalment d'aigua, ions (sal, minerals i calci), carbohidrats(lactosa), greix i prote\u00EFnes. Tamb\u00E9 se'n diu \u00ABllet\u00BB del suc de certes plantes o fruits: llet de coco, llet de soia, llet d'arr\u00F2s o llet d'ametlla. Tanmateix, segons la definici\u00F3 cient\u00EDfica, el terme \u00ABllet\u00BB no s'aplica al suc de les n\u00FAcules. Tampoc no s'admet legalment que hom anomeni \u00ABllet\u00BB els productes diferents de la secreci\u00F3 l\u00E0ctia dels animals lleters, si es comercialitzen per al consum hum\u00E0. La llet dels mam\u00EDfers marins, com ara les balenes, \u00E9s molt m\u00E9s rica en greixos i nutrients que la dels mam\u00EDfers terrestres. El l\u00EDquid \u00E9s produ\u00EFt per les c\u00E8l\u00B7lules secretores de les gl\u00E0ndules mam\u00E0ries o mamelles (anomenades \u00ABpits\u00BB en les dones i \u00ABbraguers\u00BB en les vaques, les cabres i altres quadr\u00FApedes). La secreci\u00F3 d'una femella els dies just abans i just despr\u00E9s del part, abans que li vingui la llet, s'anomena \u00ABcalostre\u00BB."@ca . "Revised Edition"^^ . . "1971"^^ . "Qu\u00EDmica de los Alimentos"^^ . "Pearson Educaci\u00F3n"^^ . "1968"^^ . "1999"^^ . "On Food and Cooking"^^ . "84"^^ . "Llet"@ca . "Charles Ala\u00EDs; Antonio Lacasa Godina"^^ . . "Londres"^^ . "Compa\u00F1\u00EDa Editorial Continental"^^ . "Compendio de histolog\u00EDa"^^ . "P.F. Fox Elsevier Applied Science"^^ . . . . "1985"^^ . "La llet \u00E9s un l\u00EDquid blanquin\u00F3s i opac produ\u00EFt per les gl\u00E0ndules mam\u00E0ries de les femelles dels mam\u00EDfers (incloent-hi els monotremes, malgrat mancar de mamelles definides). Aquesta capacitat secretora de les mames \u00E9s una de les caracter\u00EDstiques que defineixen els mam\u00EDfers."@ca . "0"^^ . "M\u00E9xico, D.F."^^ . "Proteins"^^ . "Salvador"^^ . . "2006"^^ . "2004"^^ . "28016"^^ . "Ciencia de la leche: principios de t\u00E9cnica lechera"^^ . "2003"^^ . "17633152"^^ . "Advanced Dairy Chemestry. Proteins, vol. 1"^^ . . "M\u00E9xico, D. F."^^ . "Publicaciones Cultural"^^ . "Ciencia de la Leche"^^ . "Fawcet, D. W.; Jensh, R. P."^^ . "William L. Smallwood; Edna R. Green"^^ . "Scribner"^^ . "C."^^ . "Badui Dargal"^^ . "P. F. Fox; P. L. H. McSweeney"^^ . "Ala\u00EDs"^^ . . "McGee, Harold"^^ . "McGraw Hill"^^ .