. . . "Llibertat de culte"@ca . . "La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consci\u00E8ncia \u00E9s un dret fonamental que es refereix a l'opci\u00F3 de cada ser hum\u00E0 d'elegir lliurement la seva religi\u00F3, de no elegir cap (irreligi\u00F3), o de no creure o validar l'exist\u00E8ncia d'un D\u00E9u (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creen\u00E7a p\u00FAblicament, sense ser v\u00EDctima d'opressi\u00F3, discriminaci\u00F3 o intent de canviar-la. Aquest concepte va m\u00E9s enll\u00E0 de la simple toler\u00E0ncia religiosa que permet, com una concessi\u00F3 graciable, l'exercici de religions diferents a l'oficial, en situacions de confessionalitat de l'Estat pr\u00F2pies de l'Antic R\u00E8gim. En les democr\u00E0cies modernes generalment l'Estat garanteix la llibertat religiosa a tots els seus ciutadans, per\u00F2 a la pr\u00E0ctica l'elecci\u00F3 del credo est\u00E0 donada generalment per costums familiars i socials, associant-se sovint certes societats a certes religions. A m\u00E9s les situacions de discriminaci\u00F3 religiosa o intoler\u00E0ncia religiosa segueixen sent molt freq\u00FCents en diferents parts del m\u00F3n, registrant-se casos d'intoler\u00E0ncia, prefer\u00E8ncia d'una religi\u00F3 per sobre d'altres i persecuci\u00F3 a certs credos. La llibertat religiosa \u00E9s reconeguda pel dret internacional a diversos documents com l'article 18 de la Declaraci\u00F3 Universal dels Drets Humans i l'article 18 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Pol\u00EDtics; L'art. 27 d'aquest mateix Pacte garanteix a les minories religioses el dret a confessar i practicar la seva religi\u00F3. De la mateixa forma ho fa la Convenci\u00F3 sobre els drets de l\u2019infant, al seu art. 14 i l'article 9 de la Convenci\u00F3 Europea de Drets Humans. La Declaraci\u00F3 Universal dels Drets Humans indica:"@ca . . . "497341"^^ . "16076754"^^ . . "La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consci\u00E8ncia \u00E9s un dret fonamental que es refereix a l'opci\u00F3 de cada ser hum\u00E0 d'elegir lliurement la seva religi\u00F3, de no elegir cap (irreligi\u00F3), o de no creure o validar l'exist\u00E8ncia d'un D\u00E9u (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creen\u00E7a p\u00FAblicament, sense ser v\u00EDctima d'opressi\u00F3, discriminaci\u00F3 o intent de canviar-la. Aquest concepte va m\u00E9s enll\u00E0 de la simple toler\u00E0ncia religiosa que permet, com una concessi\u00F3 graciable, l'exercici de religions diferents a l'oficial, en situacions de confessionalitat de l'Estat pr\u00F2pies de l'Antic R\u00E8gim. En les democr\u00E0cies modernes generalment l'Estat garanteix la llibertat religiosa a tots els seus ciutadans, per\u00F2 a la pr\u00E0ctica l'elecci\u00F3 del credo est\u00E0 donada generalment per costums fami"@ca . . .