"16592757"^^ . "120036"^^ . . "El manierisme \u00E9s un estil art\u00EDstic caracteritzat per la recerca d'una estilitzaci\u00F3 (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del segle XVI i el barroc. Va ser una reacci\u00F3 a l'agitaci\u00F3 social, pol\u00EDtica i religiosa de l'\u00E8poca i va representar un profund allunyament de l'harmonia de l'alt renaixement. Neix a Roma, amb artistes influenciats per l'obra de Rafael i Miquel \u00C0ngel; predomina a la It\u00E0lia del segle XVI i finalitza a Europa cap al 1600. Posterior als grans mestres de l'alt Renaixement, correspon a un moment en qu\u00E8 els valors renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) s\u00F3n desmitificats i deixen de ser la finalitat \u00FAltima de l'art, de manera que tots els camins esdevenen v\u00E0lids. Les seves principals figures s\u00F3n Rosso Fiorentino, Jacopo Pontormo, Tintoretto, El Greco, Agnolo Bronzino i Parmigianino. En principi, el terme itali\u00E0 maniera, equivalent a estil o mode, t\u00E9 un cert caire pejoratiu, d'imitaci\u00F3, artifici\u00F3s: els pintors pinten a la maniera de Raffaello, Leonardo da Vinci, Miquel \u00C0ngel, etc. S'ha de tenir en compte, per\u00F2, que la caracter\u00EDstica de l'\u00E8poca \u00E9s m\u00E9s la varietat i la diversitat que no pas la imitaci\u00F3. En realitat, el manierisme \u00E9s una continuaci\u00F3 l\u00F2gica del proc\u00E9s de recerca i d'experimentaci\u00F3 de noves solucions que caracteritza el Renaixement des dels seus inicis. El manierisme representa un allunyament de la pintura respecte a la imitaci\u00F3 de la realitat. Aquest \u00E9s el motiu de la gran import\u00E0ncia que se li ha donat al manierisme durant el segle XX, moment en qu\u00E8 la pintura ha assolit la seva autonomia respecte a la representaci\u00F3 de la realitat."@ca . "Manierisme"@ca . "El manierisme \u00E9s un estil art\u00EDstic caracteritzat per la recerca d'una estilitzaci\u00F3 (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del segle XVI i el barroc. Va ser una reacci\u00F3 a l'agitaci\u00F3 social, pol\u00EDtica i religiosa de l'\u00E8poca i va representar un profund allunyament de l'harmonia de l'alt renaixement. Les seves principals figures s\u00F3n Rosso Fiorentino, Jacopo Pontormo, Tintoretto, El Greco, Agnolo Bronzino i Parmigianino."@ca . . . .