. . "Republicanisme"@ca . "144597"^^ . . "El republicanisme \u00E9s la ideologia per a governar una naci\u00F3 com a una rep\u00FAblica, \u00E9s a dir, com a una \"cosa p\u00FAblica\" o un afer que competeix a tots els ciutadans i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits. Sempre es recolza en la seva oposici\u00F3 a la monarquia, aristocr\u00E0cia, oligarquia i dictadura. Per extensi\u00F3, es refereix a un sistema pol\u00EDtic que protegeix la llibertat i especialment es fonamenta en el dret, en la llei, que no pot ignorar-se pel mateix govern. Segons Ramon Alcoberro en el seu article Republicanisme: una introducci\u00F3: el republicanisme \u00E9s segurament la tradici\u00F3 pol\u00EDtica m\u00E9s antiga de la hist\u00F2ria d'Europa; com a tal filosofia pol\u00EDtica, t\u00E9 el seu origen darrer en l'obra de Cicer\u00F3 en la rep\u00FAblica romana i, m\u00E9s estrictament, es desenvolupa amb Maquiavel en el Renaixement. La doctrina republicana rep la seva formulaci\u00F3 madura en el pensament de les llums, amb Montesquieu, els pares fundadors dels USA, i Tocqueville. No \u00E9s necess\u00E0riament antimon\u00E0rquic, per\u00F2 s\u00ED radicalment antidesp\u00F2tic. S'ha escrit molt sobre quins tipus de valors i comportaments han de tenir els ciutadans d'una rep\u00FAblica per al seu desenvolupament i \u00E8xit; se sol fer \u00E8mfasi generalment en la participaci\u00F3 ciutadana, valors c\u00EDvics i la seva oposici\u00F3 a la corrupci\u00F3. Fou Maquiavel qui pos\u00E0 \u00E8mfasi en la virtut com a principal valor republic\u00E0. Posteriorment, Montesquieu plantej\u00E0 que la teoria republicana ha de fonamentar-se en un sistema garantista i en la divisi\u00F3 de poders. El republicanisme es caracteritza per ser una teoria comunit\u00E0ria (perqu\u00E8 el seu subjecte pol\u00EDtic \u00E9s col\u00B7lectiu), realista (perqu\u00E8 nega valor a les utopies), laica (perqu\u00E8 rebutja tota inger\u00E8ncia de la religi\u00F3 en la vida pol\u00EDtica) i democratitzadora. En la tradici\u00F3 republicana, \u00E9s m\u00E9s important l'exercici dels drets pol\u00EDtics i la defensa de la constituci\u00F3 (que garanteix la comunitat c\u00EDvica, basada en valors morals compartits), que no pas l'estricta forma de govern. El republicanisme s'enfronta d'una banda al liberalisme, acusant-lo de formalista i buit i, de l'altra, al comunitarisme de base \u00E8tnica, que ignora el pluralisme de les societats modernes. Es pot parlar de major democratitzaci\u00F3 d'un pa\u00EDs quan s'establix una monarquia constitucional (com els estats del Regne Unit, Espanya, Canad\u00E0 o Jap\u00F3), per\u00F2 en cap d'aquests casos pot parlar-se de rep\u00FAblica. Recentment a Austr\u00E0lia s'ha debatut sobre la validesa de la seva lleialtat a la corona brit\u00E0nica, encara que la proposta per convertir-se en rep\u00FAblica presidencialista es va veure rebutjada per una majoria simple (el 55% de vots en contra). El republicanisme, per\u00F2, no es pot identificar linealment amb la rep\u00FAblica. Moltes dictadures s'han anomenat elles mateixes com a rep\u00FAbliques, per\u00F2 cap ha protegit els drets b\u00E0sics, com la llibertat de premsa o els drets humans dels seus propis ciutadans."@ca . . . . "El republicanisme \u00E9s la ideologia per a governar una naci\u00F3 com a una rep\u00FAblica, \u00E9s a dir, com a una \"cosa p\u00FAblica\" o un afer que competeix a tots els ciutadans i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits. Sempre es recolza en la seva oposici\u00F3 a la monarquia, aristocr\u00E0cia, oligarquia i dictadura. Per extensi\u00F3, es refereix a un sistema pol\u00EDtic que protegeix la llibertat i especialment es fonamenta en el dret, en la llei, que no pot ignorar-se pel mateix govern."@ca . . . "16537121"^^ . . . .