| Property |
Value |
| prop-ca:any
|
- 1986 (xsd:integer)
- 1987 (xsd:integer)
- 2003 (xsd:integer)
- 2008 (xsd:integer)
|
| prop-ca:autor
|
- NASA History Office
- Informe de la Comissió Rogers
- Junta d'Investigació de l'Accident del Columbia
- Kerwin, Joseph P.
- NASA Kennedy Space Center
- Rogers Commission
- Space Shuttle Memorial
|
| prop-ca:autorlink
| |
| prop-ca:coautors
|
- Dale Kunkel; Marites Pinon; Aletha C. Huston
- James Glen Stoval
- Rob Navias
|
| prop-ca:cognom
|
- NASA
- Reinhold
- Wright
- Comité de Cambra dels EUA per a la Ciència i la Tecnologia
- Boisjoly
- Harwood
- M8 Entertainment Inc.
- Riffe
|
| prop-ca:consulta
|
- 1 (xsd:integer)
- 4 (xsd:integer)
- 18 (xsd:integer)
- 19 (xsd:integer)
- 20 (xsd:integer)
- 21 (xsd:integer)
- 24 (xsd:integer)
|
| prop-ca:data
|
- 14 (xsd:integer)
- 24 (xsd:integer)
- 29 (xsd:integer)
- Primavera del 1989
- Tardor del 1989
|
| prop-ca:dataformat
| |
| prop-ca:editor
|
- NASA
- Department of Philosophy and Department of Mechanical Engineering, Texas A&M University
- Spaceflight Now
- US Government Printing Office
- arlingtoncemetery.net
- jarreuk.com
- onlineethics.org
- Association for education in publicacióism and mass communication
- spaceref.com
|
| prop-ca:exemplar
| |
| prop-ca:format
| |
| prop-ca:nom
|
- Daniel
- Robert
- Roger
- William
- John C.
|
| prop-ca:obra
| |
| prop-ca:publicació
|
- Journal of Communication
- Journalism Quarterly
|
| prop-ca:pàgines
| |
| prop-ca:títol
|
- Report to the President: Actions to Implement the Recommendations of the Presidential Commission on the Space Shuttle Challenger Accident
- Challenger STS 51-L Accident
- Challenger crew cause and time of death
- Challenger timeline
- Report of the Presidential Commission on the Space Shuttle Challenger Accident
- Rendez-Vous Houston
- Report of Columbia Accident Investigation Board
- Space Shuttle Memorial
- Voyage Into History; Chapter Six: The Reaction
- Diffusion of News of Shuttle Disaster: What Role for Emotional Response?
- Media 8 To Produce "Challenger" Directed by Philip Kaufman
- Ethical Decisions - Morton Thiokol and the Space Shuttle Challenger Disaster: Telecon Meeting
- At Mission Control, Silence and Grief Fill a Day Long Dreaded
- Implementation of the Recommendations of the Presidential Commission on the Space Shuttle Challenger Accident
- Sequence of Major Events of the Challenger Accident
- Engineering Ethics:The Space Shuttle Challenger Disaster
- Investigation of the Challenger Accident; Report of the Committee on Science and Technology, House of Representatives.
- How Children Reacted to Televised Coverage of the Space Shuttle Disaster
- Shuttle Challenger Memorial, Arlington National Cemetery
|
| prop-ca:url
| |
| prop-ca:volum
| |
| dbo:abstract
|
- L'accident del transbordador espacial Challenger es produí el 28 de gener del 1986, quan el transbordador espacial Challenger es desintegrà 73 segons després del llançament, fet que acabà provocant la mort dels set membres de la tripulació. La nau es desintegrà sobre l'oceà Atlàntic, davant la costa del centre de Florida (Estats Units) a les 11.39 EST (16.39 UTC). La desintegració del vehicle sencer començà després que una junta tòrica del seu coet accelerador sòlid (SRB) dret fallés durant l'enlairament. La fallada de la junta tòrica causà l'obertura d'una bretxa, permetent que el gas calent pressuritzat de l'interior del motor de coet sòlid sortís a l'exterior i contactés amb l'estructura adjacent de connexió amb l'SRB i el tanc extern de combustible. Això provocà la separació de la connexió posterior de l'SRB dret i la fallada estructural del dipòsit extern. Les forces aerodinàmiques destruïren ràpidament l'orbitador. El compartiment de la tripulació i altres fragments del vehicle foren finalment recuperats del fons de l'oceà després d'una llarga operació de cerca i recuperació. Tot i que no se sap el moment exacte en què moriren els membres de la tripulació, se sap que alguns membres sobrevisqueren a la ruptura inicial de la nau. Tanmateix, el transbordador mancava de dispositiu de sortida d'emergència i els astronautes no sobrevisqueren a l'impacte del transbordador contra la superfície de l'oceà. L'accident suposà una aturada de 32 mesos del programa del transbordador espacial i la formació de la Comissió Rogers, una comissió especial nomenada pel president Ronald Reagan per investigar l'accident. La Comissió Rogers descobrí que la cultura organitzativa de la NASA i els processos de presa de decisió havien contribuït de forma decisiva a l'accident. Els directors de la NASA havien sabut des del 1977 que el disseny dels coets acceleradors sòlids del contractista Morton Thiokol tenia un defecte potencialment catastròfic a les juntes tòriques, però no l'havien resolt adequadament. També ignoraren les advertències d'enginyers sobre els perills en el llançament provocats per les fredes temperatures d'aquell matí i no havien informat adequadament els seus superiors d'aquestes preocupacions. La Comissió Rogers féu nou recomanacions a la NASA que calia posar en pràctica abans de continuar els vols de transbordadors. Molta gent veié el llançament en directe perquè a la tripulació hi havia Christa McAuliffe, el primer membre del Projecte Teacher in Space, que hauria estat el primer professor a l'espai. La cobertura dels mitjans de comunicació sobre l'accident fou extensa: un estudi revelà que el 85% dels estatunidencs enquestats havia sentit les notícies durant l'hora posterior a l'accident. L'accident del Challenger ha estat utilitzat com a cas d'estudi en moltes discussions sobre la seguretat en enginyeria i l'ètica al lloc de treball i el 1990 inspirà una pel·lícula per a televisió titulada Challenger. (ca)
- L'accident del transbordador espacial Challenger es produí el 28 de gener del 1986, quan el transbordador espacial Challenger es desintegrà 73 segons després del llançament, fet que acabà provocant la mort dels set membres de la tripulació. La nau es desintegrà sobre l'oceà Atlàntic, davant la costa del centre de Florida (Estats Units) a les 11.39 EST (16.39 UTC). La desintegració del vehicle sencer començà després que una junta tòrica del seu coet accelerador sòlid (SRB) dret fallés durant l'enlairament. La fallada de la junta tòrica causà l'obertura d'una bretxa, permetent que el gas calent pressuritzat de l'interior del motor de coet sòlid sortís a l'exterior i contactés amb l'estructura adjacent de connexió amb l'SRB i el tanc extern de combustible. Això provocà la separació de la connexió posterior de l'SRB dret i la fallada estructural del dipòsit extern. Les forces aerodinàmiques destruïren ràpidament l'orbitador. El compartiment de la tripulació i altres fragments del vehicle foren finalment recuperats del fons de l'oceà després d'una llarga operació de cerca i recuperació. Tot i que no se sap el moment exacte en què moriren els membres de la tripulació, se sap que alguns membres sobrevisqueren a la ruptura inicial de la nau. Tanmateix, el transbordador mancava de dispositiu de sortida d'emergència i els astronautes no sobrevisqueren a l'impacte del transbordador contra la superfície de l'oceà. L'accident suposà una aturada de 32 mesos del programa del transbordador espacial i la formació de la Comissió Rogers, una comissió especial nomenada pel president Ronald Reagan per investigar l'accident. La Comissió Rogers descobrí que la cultura organitzativa de la NASA i els processos de presa de decisió havien contribuït de forma decisiva a l'accident. Els directors de la NASA havien sabut des del 1977 que el disseny dels coets acceleradors sòlids del contractista Morton Thiokol tenia un defecte potencialment catastròfic a les juntes tòriques, però no l'havien resolt adequadament. També ignoraren les advertències d'enginyers sobre els perills en el llançament provocats per les fredes temperatures d'aquell matí i no havien informat adequadament els seus superiors d'aquestes preocupacions. La Comissió Rogers féu nou recomanacions a la NASA que calia posar en pràctica abans de continuar els vols de transbordadors. Molta gent veié el llançament en directe perquè a la tripulació hi havia Christa McAuliffe, el primer membre del Projecte Teacher in Space, que hauria estat el primer professor a l'espai. La cobertura dels mitjans de comunicació sobre l'accident fou extensa: un estudi revelà que el 85% dels estatunidencs enquestats havia sentit les notícies durant l'hora posterior a l'accident. L'accident del Challenger ha estat utilitzat com a cas d'estudi en moltes discussions sobre la seguretat en enginyeria i l'ètica al lloc de treball i el 1990 inspirà una pel·lícula per a televisió titulada Challenger. (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- L'accident del transbordador espacial Challenger es produí el 28 de gener del 1986, quan el transbordador espacial Challenger es desintegrà 73 segons després del llançament, fet que acabà provocant la mort dels set membres de la tripulació. La nau es desintegrà sobre l'oceà Atlàntic, davant la costa del centre de Florida (Estats Units) a les 11.39 EST (16.39 UTC). (ca)
- L'accident del transbordador espacial Challenger es produí el 28 de gener del 1986, quan el transbordador espacial Challenger es desintegrà 73 segons després del llançament, fet que acabà provocant la mort dels set membres de la tripulació. La nau es desintegrà sobre l'oceà Atlàntic, davant la costa del centre de Florida (Estats Units) a les 11.39 EST (16.39 UTC). (ca)
|
| rdfs:label
|
- Accident del transbordador espacial Challenger (ca)
- Accident del transbordador espacial Challenger (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
