| dbo:abstract
|
- Otto Adolf Eichmann (Solingen, 1906 - Jerusalem, 1962) fou un militar alemany, tinent coronel de les SS (Obersturmbannführer). Fou el responsable directe de la solució final principalment a Polònia i els transports de deportats als camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust. Home tenaç en el compliment del deure, era una persona molt donada a complir les estadístiques que se li exigirien, i els jueus eren per a ell "estadístiques", encara que segons les seves declaracions en el judici que se li va seguir pels seus crims de guerra en 1960 a Israel, no era un antisemita fanàtic, de fet, com molts altres alemanys, es trobava emparentat d'alguna manera amb jueus. Al final de la seva vida es va defensar afirmant que la seva participació en l'Holocaust es va limitar a ser un simple executor d'ordres superiors i no un Heydrich o un Himmler. No obstant això, la veritat és que va entrar en conflicte amb aquests en nombroses ocasions a causa de l'excessiu zel que va posar en la idea de la "solució del problema jueu", anant fins i tot més enllà de les ordres rebudes, ja que, quan a la fi de la guerra el seu superior Himmler va decidir acabar amb els assassinats massius de jueus, Eichmann va continuar donant les ordres pertinents perquè se seguissin produint. Abans de 1939, quan Alemanya contemplava la possibilitat d'expulsar als jueus, Eichmann va ser un dels principals interlocutors nazis del moviment sionista, el qual va estudiar la possibilitat de facilitar l'emigració jueva a Palestina. En la mateixa línia, va anar una de les persones que van pensar en la viabilitat de crear un estat jueu en l'Est d'Europa. El 1939 s'opta per la deportació massiva dels jueus alemanys a ghettos habilitats a Polònia, i en 1942 se celebra la Conferència de Wannsee organitzada per Heydrich, en la qual es llança definitivament l'anomenada Solució final. Eichmann, que participa en la conferència, queda encarregat de la logística de les deportacions cap als camps d'extermini, dins l'Operació Reinhard. És l'artífex de la creació dels Judenräte, o consells jueus, que col·laboraven en les deportacions facilitant la identificació dels habitants dels guetos. Això es feia confeccionant la llista de persones a deportar, inventariant els seus béns, etc. El 1945, després de la caiguda del règim nazi, Eichmann fugí a l'Argentina per mitjà de l'organització ODESSA amb un passaport lliurat per la delegació de Gènova del Comitè Internacional de la Creu Roja l'1 de juny de 1950, que el reconeix com a Riccardo Klement, natural del Tirol del Sud, Itàlia, i de condició apàtrida. Amb aquest passaport rep el permís d'immigració atorgat pel consolat General de la República Argentina a Gènova. Sota la falsa identitat de "Ricardo Klement" viu a Buenos Aires una vida absolutament normal amb la seva família. No obstant això, en 1957 és descobert pels serveis secrets d'Israel (Mossad), que triguen dos anys a determinar la identitat del nazi, que treballa com a mecànic en una fàbrica. L'1 de maig de 1960 un grup de "Nokmin" (venjadors) de l'espionatge israelià inicien la "Operació Garibaldi" (batejada així pel nom del carrer on vivia Eichmann). Aquest equip dirigit per Rafael Eitan i coordinat per Peter Malkin, especialista en segrestos, inicià una vigilància durant gairebé dues setmanes, l'11 de maig de 1960 el segresten en ple carrer quan Eichmann arriba del treball i és enviat a Israel set dies més tard. Allí és sotmès a un polèmic i llarg judici que va finalitzar el 15 de desembre de 1961 i va ser condemnat a morir a la forca per crims contra la humanitat, sentència que es compleix l'1 de juny de 1962. (ca)
- Otto Adolf Eichmann (Solingen, 1906 - Jerusalem, 1962) fou un militar alemany, tinent coronel de les SS (Obersturmbannführer). Fou el responsable directe de la solució final principalment a Polònia i els transports de deportats als camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust. Home tenaç en el compliment del deure, era una persona molt donada a complir les estadístiques que se li exigirien, i els jueus eren per a ell "estadístiques", encara que segons les seves declaracions en el judici que se li va seguir pels seus crims de guerra en 1960 a Israel, no era un antisemita fanàtic, de fet, com molts altres alemanys, es trobava emparentat d'alguna manera amb jueus. Al final de la seva vida es va defensar afirmant que la seva participació en l'Holocaust es va limitar a ser un simple executor d'ordres superiors i no un Heydrich o un Himmler. No obstant això, la veritat és que va entrar en conflicte amb aquests en nombroses ocasions a causa de l'excessiu zel que va posar en la idea de la "solució del problema jueu", anant fins i tot més enllà de les ordres rebudes, ja que, quan a la fi de la guerra el seu superior Himmler va decidir acabar amb els assassinats massius de jueus, Eichmann va continuar donant les ordres pertinents perquè se seguissin produint. Abans de 1939, quan Alemanya contemplava la possibilitat d'expulsar als jueus, Eichmann va ser un dels principals interlocutors nazis del moviment sionista, el qual va estudiar la possibilitat de facilitar l'emigració jueva a Palestina. En la mateixa línia, va anar una de les persones que van pensar en la viabilitat de crear un estat jueu en l'Est d'Europa. El 1939 s'opta per la deportació massiva dels jueus alemanys a ghettos habilitats a Polònia, i en 1942 se celebra la Conferència de Wannsee organitzada per Heydrich, en la qual es llança definitivament l'anomenada Solució final. Eichmann, que participa en la conferència, queda encarregat de la logística de les deportacions cap als camps d'extermini, dins l'Operació Reinhard. És l'artífex de la creació dels Judenräte, o consells jueus, que col·laboraven en les deportacions facilitant la identificació dels habitants dels guetos. Això es feia confeccionant la llista de persones a deportar, inventariant els seus béns, etc. El 1945, després de la caiguda del règim nazi, Eichmann fugí a l'Argentina per mitjà de l'organització ODESSA amb un passaport lliurat per la delegació de Gènova del Comitè Internacional de la Creu Roja l'1 de juny de 1950, que el reconeix com a Riccardo Klement, natural del Tirol del Sud, Itàlia, i de condició apàtrida. Amb aquest passaport rep el permís d'immigració atorgat pel consolat General de la República Argentina a Gènova. Sota la falsa identitat de "Ricardo Klement" viu a Buenos Aires una vida absolutament normal amb la seva família. No obstant això, en 1957 és descobert pels serveis secrets d'Israel (Mossad), que triguen dos anys a determinar la identitat del nazi, que treballa com a mecànic en una fàbrica. L'1 de maig de 1960 un grup de "Nokmin" (venjadors) de l'espionatge israelià inicien la "Operació Garibaldi" (batejada així pel nom del carrer on vivia Eichmann). Aquest equip dirigit per Rafael Eitan i coordinat per Peter Malkin, especialista en segrestos, inicià una vigilància durant gairebé dues setmanes, l'11 de maig de 1960 el segresten en ple carrer quan Eichmann arriba del treball i és enviat a Israel set dies més tard. Allí és sotmès a un polèmic i llarg judici que va finalitzar el 15 de desembre de 1961 i va ser condemnat a morir a la forca per crims contra la humanitat, sentència que es compleix l'1 de juny de 1962. (ca)
|
