Alain Leroy Locke (13 de setembre de 1885 - 9 de juny de 1954) va ser un escriptor, filòsof, educador i promotor de les arts estatunidenc. En la publicació The Black 100 (en catalá: Els cent negres) Alain Locke és situat en el número 36 de la llista sobre afroamericans més influents de la història dels Estats Units. El 1907, va ser el primer afroamericà amb una beca Rhodes. El 19 de març de 1968, Martin Luther King va proclamar: «Anem a deixar que els nostres fills sàpiguen que Plató i Aristòtil no van ser els únics filòsofs que van viure, també Du Bois i Alain Locke visqueren a l'univers».

Property Value
prop-ca:almaMater
prop-ca:educacio
  • Central High School
  • Philadelphia School of Pedagogy
prop-ca:imatge
  • Alain Locke - NARA - 559203.tif
prop-ca:llengua
  • Anglès
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • Alain Leroy Locke
prop-ca:obresNotables
  • ''
  • ''Foreword
  • Negro Youth Speaks
  • The Legacy of Ancestral Arts
  • The Negro Spirituals
  • The New Negro
prop-ca:ocupacio
  • Escriptor, filòsof, educador i promotor de les arts
prop-ca:peu
  • Retrat d'Alain Locke.
prop-ca:tipusInfotaula
  • escriptor
dbo:abstract
  • Alain Leroy Locke (13 de setembre de 1885 - 9 de juny de 1954) va ser un escriptor, filòsof, educador i promotor de les arts estatunidenc. En la publicació The Black 100 (en catalá: Els cent negres) Alain Locke és situat en el número 36 de la llista sobre afroamericans més influents de la història dels Estats Units. El 1907, va ser el primer afroamericà amb una beca Rhodes. Locke va ser l'arquitecte filosòfic —conegut com el «Degà»— del Harlem Renaissance, un període entre 1919 i 1934 de floriment cultural, relacionat amb el moviment «New Negro». La importància de Locke com a geni ideològic del Harlem Renaissance té gran rellevància històrica, immortalitzada a l'edició de Harlem del The Survey Graphic 6.6 (1 de març de 1925), un número especial sobre la raça on Locke va exercir com a editor convidat. Aquesta edició es va titular «Harlem, Mecca of the New Negro» (en català: «Harlem, la Meca del “New Negro”»), que posteriorment Lock refongué en l'antologia The New Negro: An Interpretation of Negro Life (en català: El «New Negro»: una interpretació de la «Negro Life»), publicada al desembre de 1925. Un punt de referència en la literatura negra (posteriorment aclamat com el «primer llibre nacional» de l'Amèrica africana), que va ser un èxit immediat. Lock va aportar cinc assajos: Foreword (Pròleg), The New Negro (El «New Negro»), Negro Youth Speaks (La joventut negra parla), The Negro Spirituals (Els espirituals negres), i The Legacy of Ancestral Arts (El llegat de les arts ancestrals). El 19 de març de 1968, Martin Luther King va proclamar: «Anem a deixar que els nostres fills sàpiguen que Plató i Aristòtil no van ser els únics filòsofs que van viure, també Du Bois i Alain Locke visqueren a l'univers». (ca)
  • Alain Leroy Locke (13 de setembre de 1885 - 9 de juny de 1954) va ser un escriptor, filòsof, educador i promotor de les arts estatunidenc. En la publicació The Black 100 (en catalá: Els cent negres) Alain Locke és situat en el número 36 de la llista sobre afroamericans més influents de la història dels Estats Units. El 1907, va ser el primer afroamericà amb una beca Rhodes. Locke va ser l'arquitecte filosòfic —conegut com el «Degà»— del Harlem Renaissance, un període entre 1919 i 1934 de floriment cultural, relacionat amb el moviment «New Negro». La importància de Locke com a geni ideològic del Harlem Renaissance té gran rellevància històrica, immortalitzada a l'edició de Harlem del The Survey Graphic 6.6 (1 de març de 1925), un número especial sobre la raça on Locke va exercir com a editor convidat. Aquesta edició es va titular «Harlem, Mecca of the New Negro» (en català: «Harlem, la Meca del “New Negro”»), que posteriorment Lock refongué en l'antologia The New Negro: An Interpretation of Negro Life (en català: El «New Negro»: una interpretació de la «Negro Life»), publicada al desembre de 1925. Un punt de referència en la literatura negra (posteriorment aclamat com el «primer llibre nacional» de l'Amèrica africana), que va ser un èxit immediat. Lock va aportar cinc assajos: Foreword (Pròleg), The New Negro (El «New Negro»), Negro Youth Speaks (La joventut negra parla), The Negro Spirituals (Els espirituals negres), i The Legacy of Ancestral Arts (El llegat de les arts ancestrals). El 19 de març de 1968, Martin Luther King va proclamar: «Anem a deixar que els nostres fills sàpiguen que Plató i Aristòtil no van ser els únics filòsofs que van viure, també Du Bois i Alain Locke visqueren a l'univers». (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1192737 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17549647 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Alain Leroy Locke (13 de setembre de 1885 - 9 de juny de 1954) va ser un escriptor, filòsof, educador i promotor de les arts estatunidenc. En la publicació The Black 100 (en catalá: Els cent negres) Alain Locke és situat en el número 36 de la llista sobre afroamericans més influents de la història dels Estats Units. El 1907, va ser el primer afroamericà amb una beca Rhodes. El 19 de març de 1968, Martin Luther King va proclamar: «Anem a deixar que els nostres fills sàpiguen que Plató i Aristòtil no van ser els únics filòsofs que van viure, també Du Bois i Alain Locke visqueren a l'univers». (ca)
  • Alain Leroy Locke (13 de setembre de 1885 - 9 de juny de 1954) va ser un escriptor, filòsof, educador i promotor de les arts estatunidenc. En la publicació The Black 100 (en catalá: Els cent negres) Alain Locke és situat en el número 36 de la llista sobre afroamericans més influents de la història dels Estats Units. El 1907, va ser el primer afroamericà amb una beca Rhodes. El 19 de març de 1968, Martin Luther King va proclamar: «Anem a deixar que els nostres fills sàpiguen que Plató i Aristòtil no van ser els únics filòsofs que van viure, també Du Bois i Alain Locke visqueren a l'univers». (ca)
rdfs:label
  • Alain LeRoy Locke (ca)
  • Alain LeRoy Locke (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is foaf:primaryTopic of