dbo:abstract
|
- Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del segle XIX i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna. Va estudiar piano amb Joan Baptista Pujol i composició amb Gabriel Balart, i va ampliar estudis al Conservatori de París. Tot i que de jove va iniciar estudis de medicina, aviat s'adonà que preferia la música. A l'edat de 17 anys compongué la Fantasia per a piano (la seva primera obra), inspirant-se en l'òpera Roberto il diavolo, de Meyerbeer. L'any següent publicà Nocturn per a piano, i el 10 d'abril de 1878 estrenà al Liceu (lloc on posteriorment triomfaria com a director d'orquestra) La Tempestad, interpretada pel conegut tenor de l'època Camagno, i els actes primer i tercer de l'òpera Constanza (que no es va poder representar sencera perquè el tenor, que només actuava en els actes segon i quart, rescindí el contracte poc abans d'alçar-se el teló). De tornada de París, on va residir vuit anys, va ser successivament director de la Societat Catalana de Concerts, de l'Orquestra Catalana i, el 1896, de l'Escola Municipal de Música de Barcelona fins a jubilar-s'hi l'any 1932, i on tingué alumnes distingits com Ferran Ardèvol Miralles. Fou mestre de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu, on va tenir Joan Lamote de Grignon, Màrius Mateo i Francesc Fornells com alumnes. També esdevingué director simfònic del Liceu i el 1900 va dirigir per primera vegada les nou simfonies de Beethoven així com obres d'autors contemporanis com César Franck, Richard Strauss i Vincent d'Indy. (ca)
- Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del segle XIX i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna. Va estudiar piano amb Joan Baptista Pujol i composició amb Gabriel Balart, i va ampliar estudis al Conservatori de París. Tot i que de jove va iniciar estudis de medicina, aviat s'adonà que preferia la música. A l'edat de 17 anys compongué la Fantasia per a piano (la seva primera obra), inspirant-se en l'òpera Roberto il diavolo, de Meyerbeer. L'any següent publicà Nocturn per a piano, i el 10 d'abril de 1878 estrenà al Liceu (lloc on posteriorment triomfaria com a director d'orquestra) La Tempestad, interpretada pel conegut tenor de l'època Camagno, i els actes primer i tercer de l'òpera Constanza (que no es va poder representar sencera perquè el tenor, que només actuava en els actes segon i quart, rescindí el contracte poc abans d'alçar-se el teló). De tornada de París, on va residir vuit anys, va ser successivament director de la Societat Catalana de Concerts, de l'Orquestra Catalana i, el 1896, de l'Escola Municipal de Música de Barcelona fins a jubilar-s'hi l'any 1932, i on tingué alumnes distingits com Ferran Ardèvol Miralles. Fou mestre de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu, on va tenir Joan Lamote de Grignon, Màrius Mateo i Francesc Fornells com alumnes. També esdevingué director simfònic del Liceu i el 1900 va dirigir per primera vegada les nou simfonies de Beethoven així com obres d'autors contemporanis com César Franck, Richard Strauss i Vincent d'Indy. (ca)
|