| prop-ca:contingut
|
- * Santa Teresa d'Àvila va morir el dijous 4 d'octubre de 1582 i va ser enterrada l'endemà divendres 15 d'octubre. La festa de Santa Teresa se celebra el 15 d'octubre.
* Shakespeare i Cervantes varen morir en la mateixa data, el 23 d'abril de 1616, però no el mateix dia. Cervantes va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari gregorià vigent a Espanya des del 1582. Shakespeare va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari julià vigent a Anglaterra fins al 1752.
* Rússia no va acceptar la reforma del calendari gregorià fins a l'arribada dels soviets. L'adopció del nou calendari es va fer de manera que l'1 de febrer de 1918 va passar a ser el dia 14 de febrer. Es dóna el cas curiós que l'anomenada “Revolució d'Octubre”, a l'antiga URSS, se celebrava a Novembre. Això era degut al fet que la revolució havia tingut lloc el 25 / 26 d'octubre de 1917, segons el calendari julià vigent a la Rússia tsarista, data que, quan el nou règim va adoptar el calendari gregorià, va anar a caure el 7 / 8 de novembre. Des de llavors, l'aniversari de la revolució sempre es va celebrar a novembre i, fins i tot, a vegades es parla de la “Revolució de Novembre”.
- * Any del Senyor o any de gràcia : any comptat a partir del naixement de Jesucrist, tant si hom adopta l'estil de l'Encarnació, de la Nativitat o altres. Aquesta expressió en la datació de documents es comença a emprara Anglaterra al segle VII, i passà a França al segle següent. A Catalunya, començà d'emprar-se al segle XII.
* Any de l'Encarnació o de la trabeació : Any de l'era cristiana, que començava el dia 25 de març. Cal distingir dos estils: l'anomenat florentí, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal ; i l'estil pisà, que feia retrocedir el començament de l'any al 25 de març anterior a Nadal . El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l'estil florentí. S'estengué a Mallorca i al País Valencià i als països mediterranis conquerits més endavant. Per decret del 16 de desembre de 1350 aquesta cronologia fou abandonada al Principat de Catalunya i a Aragó. Al País Valencià perdurà fins al 1358.
* Any de la Nativitat : Any de l'era cristiana, que començava el dia 25 de desembre. Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l'edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini . Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, Europa. Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà , prescriu que els documents han d'ésser datats per l'any de la Nativitat. Perdurà fins al començament del segle XVIII.
* Any del pontificat : Any comptat a partir de l'elecció del papa. Introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l'imperi fins al segle X. Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l'any de l'Encarnació.
- * Any olímpic : Any comptat a partir de l'olimpíada. Fou introduït a Grècia per l'historiador Timeu, el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics. El sistema es posà en pràctica des del 260 aC , i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l'any 395 dC.
* Any sotíac : L'any del calendari egipci en què acabava el període sotíac i, per tant, coincidien aproximadament l'any civil i l'any tròpic.
* Any de la fundació de Roma : Any comptat a partir de la data suposada de la fundació de Roma, el 753 aC.
* Any del consolat : Any comptat a partir del nomenament dels cònsols. L'origen d'aquest còmput, que la llei romana manava d'emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l'inici de la república .
* Any de l'imperi : Any comptat a partir de la proclamació de l'emperador. Aquesta fórmula fou adjuntada a la de l'any del consolat, en el baix imperi romà, i finalment la substituí.
* Any de la confusió o Annus confusionis : L'any 45 aC, en què tingué lloc la reforma juliana. Durà 445 dies.
* Any del regne : Any comptat a partir de l'elevació del rei al tron. Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l'alta edat mitjana, per analogia amb l'any de l'imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l'era cristiana.
- Cada quatre anys s'ha d'afegir un dia per ajustar l'any del calendari a l'any natural.
Els romans el situaven entre el vint-i-tres i el vint-i-quatre de febrer, i per motius de superstició no tenia nom ni xifra: si el vint-i-tres era el dies sextum ante calendas martii, d'aquest dia de més en deien dies bisextum, l'altre sisè.
Es creu que aquest any du mala sort. Durant el dia afegit els dimonis i els mals esperits tenen el domini. Els nascuts aquest dia són éssers "estranys", si més no perquè només compleixen anys cada quatre. Hi ha la creença que en l'any de traspàs totes les fulles d'olivera es giren cap per avall i els qui neixen en any de traspàs no agafen la verola.
|
| dbo:abstract
|
- Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol. El terme any també es fa servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió s'aplica a altres cicles orbitals. Tot i que no existeix cap símbol d'acceptació universal per referir-se a l'any, la NIST SP811 i l'ISO 80000-3:2006 suggereixen al símbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a també és el símbol de l'àrea, una unitat de superfície, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats. (ca)
- Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol. El terme any també es fa servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió s'aplica a altres cicles orbitals. Tot i que no existeix cap símbol d'acceptació universal per referir-se a l'any, la NIST SP811 i l'ISO 80000-3:2006 suggereixen al símbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a també és el símbol de l'àrea, una unitat de superfície, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol. El terme any també es fa servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió s'aplica a altres cicles orbitals. Tot i que no existeix cap símbol d'acceptació universal per referir-se a l'any, la NIST SP811 i l'ISO 80000-3:2006 suggereixen al símbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a també és el símbol de l'àrea, una unitat de superfície, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats. (ca)
- Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol. El terme any també es fa servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió s'aplica a altres cicles orbitals. Tot i que no existeix cap símbol d'acceptació universal per referir-se a l'any, la NIST SP811 i l'ISO 80000-3:2006 suggereixen al símbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a també és el símbol de l'àrea, una unitat de superfície, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats. (ca)
|
