| dbo:abstract
|
- L'any zero és una convenció en la historiografia, ja que no existeix ni en el calendari gregorià ni en el julià. De fet, l'any 1 aC precedeix immediatament l'any 1 dC. Els historiadors varen adoptar aquesta convenció a partir de la seva utilització per Beda en la seva Historia Ecclesiastica Gentis Anglorum ("Història eclesiàstica del poble anglès", de 731). Beda no va utilitzar el zero perquè els anys es compten a partir d'un i no de zero. Ell coneixia bé el nombre zero, car el zero fou la primera epacta del cicle de 19 anys utilitzat per calcular la data de la Pasqua, tal com va explicar en la seva obra De temporum ratione ("Sobre el recompte del temps", de 731). La paraula llatina nulla, que significa res s'utilitzà per anomenar aquesta epacta, mentre que la resta d'epactes foren numerades amb xifres romanes. Els astrònoms inventaren l'any zero per normalitzar la cronologia. El calendari que l'utilitza s'anomena calendari julià prolèptic. Aquesta decisió implica un desfasament dels anys anteriors: el primer any abans de Crist correspon a l'any zero, 2 aC correspon a l'any -1, 3 aC a -2, ... i en general n aC correspon a -n + 1. Existeixen almenys dues raons per fer-ho:1. Facilita els càlculs. Per exemple: tenim una persona nascuda l'any 32 aC i morta l'any 15 dC. Quina és la duració de la seva vida? de 32 aC a 1 aC hi ha 31 anys, de 1 aC a 1 dC hi ha 1 any, de 1 dC a 15 dC hi ha 14 anys. En total, 31 + 1 + 14 = 46. Si interpretem 32 aC com l'any -31, llavors la seva edat al final de la seva vida es calcula prenent la diferència entre les dates de la seva mort i el seu naixement: 15 - (-31) = 46. 2. Avui en dia, se sap que Jesús de Natzaret no va néixer en l'any que serveix com inici del nostre calendari, sinó que uns 4 anys abans. Així doncs, l'any 1 dC no mereix un tractament especial. (ca)
- L'any zero és una convenció en la historiografia, ja que no existeix ni en el calendari gregorià ni en el julià. De fet, l'any 1 aC precedeix immediatament l'any 1 dC. Els historiadors varen adoptar aquesta convenció a partir de la seva utilització per Beda en la seva Historia Ecclesiastica Gentis Anglorum ("Història eclesiàstica del poble anglès", de 731). Beda no va utilitzar el zero perquè els anys es compten a partir d'un i no de zero. Ell coneixia bé el nombre zero, car el zero fou la primera epacta del cicle de 19 anys utilitzat per calcular la data de la Pasqua, tal com va explicar en la seva obra De temporum ratione ("Sobre el recompte del temps", de 731). La paraula llatina nulla, que significa res s'utilitzà per anomenar aquesta epacta, mentre que la resta d'epactes foren numerades amb xifres romanes. Els astrònoms inventaren l'any zero per normalitzar la cronologia. El calendari que l'utilitza s'anomena calendari julià prolèptic. Aquesta decisió implica un desfasament dels anys anteriors: el primer any abans de Crist correspon a l'any zero, 2 aC correspon a l'any -1, 3 aC a -2, ... i en general n aC correspon a -n + 1. Existeixen almenys dues raons per fer-ho:1. Facilita els càlculs. Per exemple: tenim una persona nascuda l'any 32 aC i morta l'any 15 dC. Quina és la duració de la seva vida? de 32 aC a 1 aC hi ha 31 anys, de 1 aC a 1 dC hi ha 1 any, de 1 dC a 15 dC hi ha 14 anys. En total, 31 + 1 + 14 = 46. Si interpretem 32 aC com l'any -31, llavors la seva edat al final de la seva vida es calcula prenent la diferència entre les dates de la seva mort i el seu naixement: 15 - (-31) = 46. 2. Avui en dia, se sap que Jesús de Natzaret no va néixer en l'any que serveix com inici del nostre calendari, sinó que uns 4 anys abans. Així doncs, l'any 1 dC no mereix un tractament especial. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- L'any zero és una convenció en la historiografia, ja que no existeix ni en el calendari gregorià ni en el julià. De fet, l'any 1 aC precedeix immediatament l'any 1 dC. Els historiadors varen adoptar aquesta convenció a partir de la seva utilització per Beda en la seva Historia Ecclesiastica Gentis Anglorum ("Història eclesiàstica del poble anglès", de 731). Beda no va utilitzar el zero perquè els anys es compten a partir d'un i no de zero. Ell coneixia bé el nombre zero, car el zero fou la primera epacta del cicle de 19 anys utilitzat per calcular la data de la Pasqua, tal com va explicar en la seva obra De temporum ratione ("Sobre el recompte del temps", de 731). La paraula llatina nulla, que significa res s'utilitzà per anomenar aquesta epacta, mentre que la resta d'epactes foren numerad (ca)
- L'any zero és una convenció en la historiografia, ja que no existeix ni en el calendari gregorià ni en el julià. De fet, l'any 1 aC precedeix immediatament l'any 1 dC. Els historiadors varen adoptar aquesta convenció a partir de la seva utilització per Beda en la seva Historia Ecclesiastica Gentis Anglorum ("Història eclesiàstica del poble anglès", de 731). Beda no va utilitzar el zero perquè els anys es compten a partir d'un i no de zero. Ell coneixia bé el nombre zero, car el zero fou la primera epacta del cicle de 19 anys utilitzat per calcular la data de la Pasqua, tal com va explicar en la seva obra De temporum ratione ("Sobre el recompte del temps", de 731). La paraula llatina nulla, que significa res s'utilitzà per anomenar aquesta epacta, mentre que la resta d'epactes foren numerad (ca)
|
