| dbo:abstract
|
- El banjo és un instrument musical cordòfon constituït per un cos que ressembla a una pandereta, un anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una membrana acústica de plàstic o pell, i un mànec. Inicialment el mànec era llis, semblant al violí, vers 1890 s'hi van afegir trasts semblants a la guitarra. S'ha desenvolupat per esclaus als Estats Units, en adaptar de diversos instruments africans. La paraula banjo, esmentat per primera vegada el 1739, pot ser derivat del mot en kimbundu mbanza, un instrument semblant. Els primers banjos tenien quatre cordes de budells, més tard van tenir de cinc a nou cordes metàl·liques. Aquest instrument procedeix de l'Àfrica occidental Va ser introduït al segle XIX als Estats Units, on els músics negres van explotar sobretot les seves possibilitats rítmiques. Cap al 1890 entra a formar part de la música Dixieland i aviat es converteix en l'instrument musical per excel·lència de la música tradicional estatunidenca. En els seus orígens és obert per la part posterior (banjo openback), s'hi va afegir al segle XX un ressonador de fusta a manera de tancament. Es conforma així el banjo bluegrass, amb més ressonància i volum que el seu germà gran. Fins al dia d'avui, tots dos tipus de banjo segueixen convivint i s'empren depenent de l'estil musical. En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.322 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de capsa. Obres destacades per a banjo
* Lluís Gómez, Dotze Contes, 2016
* Stephen Foster, Banjo on my knee, 1848
* Seward, quartet català format de veu, banjo, guitarra acústica i percussió (ca)
- El banjo és un instrument musical cordòfon constituït per un cos que ressembla a una pandereta, un anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una membrana acústica de plàstic o pell, i un mànec. Inicialment el mànec era llis, semblant al violí, vers 1890 s'hi van afegir trasts semblants a la guitarra. S'ha desenvolupat per esclaus als Estats Units, en adaptar de diversos instruments africans. La paraula banjo, esmentat per primera vegada el 1739, pot ser derivat del mot en kimbundu mbanza, un instrument semblant. Els primers banjos tenien quatre cordes de budells, més tard van tenir de cinc a nou cordes metàl·liques. Aquest instrument procedeix de l'Àfrica occidental Va ser introduït al segle XIX als Estats Units, on els músics negres van explotar sobretot les seves possibilitats rítmiques. Cap al 1890 entra a formar part de la música Dixieland i aviat es converteix en l'instrument musical per excel·lència de la música tradicional estatunidenca. En els seus orígens és obert per la part posterior (banjo openback), s'hi va afegir al segle XX un ressonador de fusta a manera de tancament. Es conforma així el banjo bluegrass, amb més ressonància i volum que el seu germà gran. Fins al dia d'avui, tots dos tipus de banjo segueixen convivint i s'empren depenent de l'estil musical. En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.322 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de capsa. Obres destacades per a banjo
* Lluís Gómez, Dotze Contes, 2016
* Stephen Foster, Banjo on my knee, 1848
* Seward, quartet català format de veu, banjo, guitarra acústica i percussió (ca)
|
| rdfs:comment
|
- El banjo és un instrument musical cordòfon constituït per un cos que ressembla a una pandereta, un anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una membrana acústica de plàstic o pell, i un mànec. Inicialment el mànec era llis, semblant al violí, vers 1890 s'hi van afegir trasts semblants a la guitarra. S'ha desenvolupat per esclaus als Estats Units, en adaptar de diversos instruments africans. La paraula banjo, esmentat per primera vegada el 1739, pot ser derivat del mot en kimbundu mbanza, un instrument semblant. Els primers banjos tenien quatre cordes de budells, més tard van tenir de cinc a nou cordes metàl·liques. (ca)
- El banjo és un instrument musical cordòfon constituït per un cos que ressembla a una pandereta, un anell de fusta d'uns 35 cm de diàmetre, cobert per una membrana acústica de plàstic o pell, i un mànec. Inicialment el mànec era llis, semblant al violí, vers 1890 s'hi van afegir trasts semblants a la guitarra. S'ha desenvolupat per esclaus als Estats Units, en adaptar de diversos instruments africans. La paraula banjo, esmentat per primera vegada el 1739, pot ser derivat del mot en kimbundu mbanza, un instrument semblant. Els primers banjos tenien quatre cordes de budells, més tard van tenir de cinc a nou cordes metàl·liques. (ca)
|
