| dbo:abstract
|
- Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica. La seva obra és indistingible, ja que treballaven conjuntament. Això no obstant, van tenir certes àrees d'especialització: Muhàmmad va treballar fonamentalment la geometria i l'astronomia, Àhmad va treballar fonamentalment la mecànica i al-Hàssan la geometria. Van ser protegits pel califa abbàssida Al-Mamun que els va ecarregar l'organització de la Casa de la saviesa de Bagdad, el primer i més important centre intel·lectual de l'islam medieval, en què també hi van treballar contemporàniament Al-Khwarazmí, Al-Kindí, Thàbit ibn Qurra i altres científics de moltes branques del saber. Segons algunes fons es van enemistar amb al-Kindí i van ser els responsables de la seva caiguda en desgràcia davant el califa, apoderant-se de la seva biblioteca. El seu llibre més influent va ser el Llibre d'amidar les figures planes i esfèriques que va ser traduït al llatí, al segle XII, per Gerard de Cremona amb el títol Liber trium fratum de geometria (Llibre de geometria de tres germans). En ell, i utilitzant el mètode d'exhaustió inventat per Èudox de Cnidos i utilitzat per Arquímedes, donen fórmules per al càlcul de superfícies i volums de seccions esfèriques i cilíndriques. Més interessants són els seus treballs astronòmics. Van ser comissionats pel califa per a mesurar la latitud d'un grau de la superfície terrestre, tasca que van portar a terme en un desert al nord de Mesopotàmia. També van fer nombroses observacions astronòmiques des de Bagdad, essent alguns dels seus càlculs utilitzats per al-Biruní un segle i mig més tard. Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic. (ca)
- Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica. La seva obra és indistingible, ja que treballaven conjuntament. Això no obstant, van tenir certes àrees d'especialització: Muhàmmad va treballar fonamentalment la geometria i l'astronomia, Àhmad va treballar fonamentalment la mecànica i al-Hàssan la geometria. Van ser protegits pel califa abbàssida Al-Mamun que els va ecarregar l'organització de la Casa de la saviesa de Bagdad, el primer i més important centre intel·lectual de l'islam medieval, en què també hi van treballar contemporàniament Al-Khwarazmí, Al-Kindí, Thàbit ibn Qurra i altres científics de moltes branques del saber. Segons algunes fons es van enemistar amb al-Kindí i van ser els responsables de la seva caiguda en desgràcia davant el califa, apoderant-se de la seva biblioteca. El seu llibre més influent va ser el Llibre d'amidar les figures planes i esfèriques que va ser traduït al llatí, al segle XII, per Gerard de Cremona amb el títol Liber trium fratum de geometria (Llibre de geometria de tres germans). En ell, i utilitzant el mètode d'exhaustió inventat per Èudox de Cnidos i utilitzat per Arquímedes, donen fórmules per al càlcul de superfícies i volums de seccions esfèriques i cilíndriques. Més interessants són els seus treballs astronòmics. Van ser comissionats pel califa per a mesurar la latitud d'un grau de la superfície terrestre, tasca que van portar a terme en un desert al nord de Mesopotàmia. També van fer nombroses observacions astronòmiques des de Bagdad, essent alguns dels seus càlculs utilitzats per al-Biruní un segle i mig més tard. Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica. Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic. (ca)
- Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'Edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica. Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic. (ca)
|
