| Property |
Value |
| prop-ca:1stIonizationEnergy
| |
| prop-ca:2ndIonizationEnergy
| |
| prop-ca:3rdIonizationEnergy
| |
| prop-ca:above
| |
| prop-ca:appearance
| |
| prop-ca:atomicMass
|
- 1 (xsd:integer)
- 20898040 (xsd:integer)
|
| prop-ca:atomicRadius
| |
| prop-ca:below
| |
| prop-ca:block
| |
| prop-ca:boilingPointC
| |
| prop-ca:boilingPointF
| |
| prop-ca:boilingPointK
| |
| prop-ca:brinellHardness
| |
| prop-ca:bulkModulus
| |
| prop-ca:casNumber
| |
| prop-ca:covalentRadius
| |
| prop-ca:crystalStructure
| |
| prop-ca:densityGpcm3mp
| |
| prop-ca:densityGpcm3nrt
| |
| prop-ca:discoveredBy
| |
| prop-ca:discoveryDate
| |
| prop-ca:electricalResistivityAt
| |
| prop-ca:electronConfiguration
|
- [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p3
|
| prop-ca:electronegativity
| |
| prop-ca:electronsPerShell
| |
| prop-ca:group
| |
| prop-ca:heatCapacity
| |
| prop-ca:heatFusion
| |
| prop-ca:heatVaporization
| |
| prop-ca:imageName
|
- Bismuth crystals and 1cm3 cube.jpg
|
| prop-ca:left
| |
| prop-ca:magneticOrdering
| |
| prop-ca:meltingPointC
| |
| prop-ca:meltingPointF
| |
| prop-ca:meltingPointK
| |
| prop-ca:mohsHardness
| |
| prop-ca:name
| |
| prop-ca:nomAnglès
| |
| prop-ca:number
| |
| prop-ca:numberOfIonizationEnergies
| |
| prop-ca:oxidationStates
| |
| prop-ca:oxidationStatesComment
| |
| prop-ca:period
| |
| prop-ca:phase
| |
| prop-ca:poissonRatio
| |
| prop-ca:right
| |
| prop-ca:series
| |
| prop-ca:shearModulus
| |
| prop-ca:speedOfSoundRodAt
| |
| prop-ca:symbol
| |
| prop-ca:thermalConductivity
| |
| prop-ca:thermalExpansionAt
| |
| prop-ca:vanDerWaalsRadius
| |
| prop-ca:vaporPressure
|
- 941 (xsd:integer)
- 1041 (xsd:integer)
- 1165 (xsd:integer)
|
| prop-ca:vaporPressure100K
| |
| prop-ca:vaporPressure10K
| |
| prop-ca:vaporPressure1K
| |
| prop-ca:young'sModulus
| |
| dbo:abstract
|
- El bismut és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Bi i el seu nombre atòmic és 83. Aquest metall del bloc p, pesat, fàcil de trencar i blanc cristal·lí, s'assembla químicament als elements que el precedeixen al grup, antimoni i arsènic (encara que aquests se solen considerar com semimetalls): S'obté com un subproducte refinat del coure (Cu), plom (Pb) i estany (Sn). És el metall amb el major diamagnetisme i, després del mercuri, és el metall amb menys conductivitat tèrmica. El Bismut elemental pot aparèixer de forma natural, encara que la seva sulfur i òxid formen minerals comercials importants. Existeix en la natura com a metall lliure i en minerals. Els principals dipòsits estan a Sud-amèrica, però als Estats Units s'obté principalment com a subproducte del refinat dels minerals de coure i plom. Va ser un dels 10 primers metalls a descobrir-se, l'any 1660. Va tenir un paper molt destacat durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Va ser un material clau per les investigacions de la bomba atòmica, i utilitzat per a soldadures, aliatges fusibles i va servir també com a remei de certes malalties sexuals i digestives com també per a curar cremades ocasionades per les bombes. L'element lliure té una densitat que és el 86% de la del plom. És un metall trencadís amb un color blanc platejat quan està acabat de produir, però sovint es veu en l'aire amb un tint de color rosa a causa de l'oxidació de la superfície. L'òxid que aquest element té a la superfície creix de manera desproporcionada, i hi ha més gruix a les vores que a l'interior, i per aquest motiu presenta una varietat de colors tan diferents que va des del blau fins al groc. El bismut és l'element més natural diamagnètic i té un dels valors més baixos de conductivitat tèrmica entre els metalls, en excepció del mercuri. S'utilitza en alguns aliatges i alguns dels seus compostos s'utilitzen com cosmètics i en aplicacions farmacèutiques. Degut a l'alta toxicitat del plom, l'ús d'aliatges amb bismut com substitut del plom ha fet que aquest element tingui una creixent importància comercial. Quan és sòlid flota sobre el seu estat líquid per tenir una menor densitat en l'estat sòlid. Aquesta característica és compartida amb l'aigua, el gal·li, l'àcid acètic, l'antimoni i el silici Alguns minerals que contenen bismut són la galenobismutita: PbBi2S4 o la bismutinita. (ca)
- El bismut és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Bi i el seu nombre atòmic és 83. Aquest metall del bloc p, pesat, fàcil de trencar i blanc cristal·lí, s'assembla químicament als elements que el precedeixen al grup, antimoni i arsènic (encara que aquests se solen considerar com semimetalls): S'obté com un subproducte refinat del coure (Cu), plom (Pb) i estany (Sn). És el metall amb el major diamagnetisme i, després del mercuri, és el metall amb menys conductivitat tèrmica. El Bismut elemental pot aparèixer de forma natural, encara que la seva sulfur i òxid formen minerals comercials importants. Existeix en la natura com a metall lliure i en minerals. Els principals dipòsits estan a Sud-amèrica, però als Estats Units s'obté principalment com a subproducte del refinat dels minerals de coure i plom. Va ser un dels 10 primers metalls a descobrir-se, l'any 1660. Va tenir un paper molt destacat durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Va ser un material clau per les investigacions de la bomba atòmica, i utilitzat per a soldadures, aliatges fusibles i va servir també com a remei de certes malalties sexuals i digestives com també per a curar cremades ocasionades per les bombes. L'element lliure té una densitat que és el 86% de la del plom. És un metall trencadís amb un color blanc platejat quan està acabat de produir, però sovint es veu en l'aire amb un tint de color rosa a causa de l'oxidació de la superfície. L'òxid que aquest element té a la superfície creix de manera desproporcionada, i hi ha més gruix a les vores que a l'interior, i per aquest motiu presenta una varietat de colors tan diferents que va des del blau fins al groc. El bismut és l'element més natural diamagnètic i té un dels valors més baixos de conductivitat tèrmica entre els metalls, en excepció del mercuri. S'utilitza en alguns aliatges i alguns dels seus compostos s'utilitzen com cosmètics i en aplicacions farmacèutiques. Degut a l'alta toxicitat del plom, l'ús d'aliatges amb bismut com substitut del plom ha fet que aquest element tingui una creixent importància comercial. Quan és sòlid flota sobre el seu estat líquid per tenir una menor densitat en l'estat sòlid. Aquesta característica és compartida amb l'aigua, el gal·li, l'àcid acètic, l'antimoni i el silici Alguns minerals que contenen bismut són la galenobismutita: PbBi2S4 o la bismutinita. (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- El bismut és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Bi i el seu nombre atòmic és 83. Aquest metall del bloc p, pesat, fàcil de trencar i blanc cristal·lí, s'assembla químicament als elements que el precedeixen al grup, antimoni i arsènic (encara que aquests se solen considerar com semimetalls): S'obté com un subproducte refinat del coure (Cu), plom (Pb) i estany (Sn). És el metall amb el major diamagnetisme i, després del mercuri, és el metall amb menys conductivitat tèrmica. Alguns minerals que contenen bismut són la galenobismutita: PbBi2S4 o la bismutinita. (ca)
- El bismut és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Bi i el seu nombre atòmic és 83. Aquest metall del bloc p, pesat, fàcil de trencar i blanc cristal·lí, s'assembla químicament als elements que el precedeixen al grup, antimoni i arsènic (encara que aquests se solen considerar com semimetalls): S'obté com un subproducte refinat del coure (Cu), plom (Pb) i estany (Sn). És el metall amb el major diamagnetisme i, després del mercuri, és el metall amb menys conductivitat tèrmica. Alguns minerals que contenen bismut són la galenobismutita: PbBi2S4 o la bismutinita. (ca)
|
| rdfs:label
| |
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
