| dbo:abstract
|
- Christine de Pisan o Cristina di Tomasso da Pizzano (Venècia, República de Venècia, 1364 - monestir de Poissy, França, 1430) fou una poeta, feminista (o protofeminista) i filòsofa francesa, d'ascendència italiana. De molt petita, els seus pares es traslladaren a viure a la cort del rei Carles V de França a París. Deu anys després d'arribar-hi, es casà amb el secretari de la cort, Étienne Castel, el qual morí quan Cristina tenia vint-i-cinc anys i era mare de tres fills. Per manca de recursos econòmics, començà a escriure i, gràcies a aquesta activitat, va poder treure la seva família endavant, ja que l'herència del seu espòs li va ser negada i va lluitar durament i durant un llarg període d'anys fins que la va aconseguir. De la seva obra poètica, destaca Les Balades de divers propos, un cant a l'amor apassionat i perdut que es viu en soledat i fidelitat. Passà a la història gràcies al seu coratge defensor de la dona en una època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes escrivien barbaritats sobre elles. Una feminista de principis del s. XV que criticava la postura de Jean de Meung, provocant la discussió entorn del Roman de la Rose. Podem destacar les obres com Le Trésor de la cité des Dames] ou Le livre des trois vertus, en què la dona és representada com una persona valenta i es podria considerar un tractat de feminisme. Aquesta obra sembla una traducció de Les dones Il·lustres de Boccaccio, en què segons el consell de les tres virtuts (raó, rectitud i justícia) alliçona les dones en la moral a seguir per obtenir el tresor que obre totes les portes de la ciutat, sigui de la classe social més elevada o una dona de vida rural. És un document valuós per detallar totes les comunitats socials que viuen a la França del s. XIV. D'aquesta manera, Christine defensa les dones d'una manera intel·ligent i cultivada, oposada a la filosofia materialista i realista de Jean Clopinel de Meung-sur-Loire, més proper a la societat burgesa i industrial a l'alça que segueix la força de la natura, on la dona surt mal parada, per sobre d'una manera de fer de l'amor cortès propi de l'aristocràcia. Del Tresór de Christine queden pocs exemplars editats del s. XV i XVI. Però les seves poesies més sensibles són les que representen el dolor d'una França víctima de la guerra civil on cal destacar la poesia dedicada a Joana d'Arc. El 1418, va fugir de París i s'amaga en el monestir de Poissy, on encara escriuria el 13 de juliol de 1429 un manifest de la seva esperança en la figura de Dauphin, que va alliberar Orléans. (ca)
- Christine de Pisan o Cristina di Tomasso da Pizzano (Venècia, República de Venècia, 1364 - monestir de Poissy, França, 1430) fou una poeta, feminista (o protofeminista) i filòsofa francesa, d'ascendència italiana. De molt petita, els seus pares es traslladaren a viure a la cort del rei Carles V de França a París. Deu anys després d'arribar-hi, es casà amb el secretari de la cort, Étienne Castel, el qual morí quan Cristina tenia vint-i-cinc anys i era mare de tres fills. Per manca de recursos econòmics, començà a escriure i, gràcies a aquesta activitat, va poder treure la seva família endavant, ja que l'herència del seu espòs li va ser negada i va lluitar durament i durant un llarg període d'anys fins que la va aconseguir. De la seva obra poètica, destaca Les Balades de divers propos, un cant a l'amor apassionat i perdut que es viu en soledat i fidelitat. Passà a la història gràcies al seu coratge defensor de la dona en una època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes escrivien barbaritats sobre elles. Una feminista de principis del s. XV que criticava la postura de Jean de Meung, provocant la discussió entorn del Roman de la Rose. Podem destacar les obres com Le Trésor de la cité des Dames] ou Le livre des trois vertus, en què la dona és representada com una persona valenta i es podria considerar un tractat de feminisme. Aquesta obra sembla una traducció de Les dones Il·lustres de Boccaccio, en què segons el consell de les tres virtuts (raó, rectitud i justícia) alliçona les dones en la moral a seguir per obtenir el tresor que obre totes les portes de la ciutat, sigui de la classe social més elevada o una dona de vida rural. És un document valuós per detallar totes les comunitats socials que viuen a la França del s. XIV. D'aquesta manera, Christine defensa les dones d'una manera intel·ligent i cultivada, oposada a la filosofia materialista i realista de Jean Clopinel de Meung-sur-Loire, més proper a la societat burgesa i industrial a l'alça que segueix la força de la natura, on la dona surt mal parada, per sobre d'una manera de fer de l'amor cortès propi de l'aristocràcia. Del Tresór de Christine queden pocs exemplars editats del s. XV i XVI. Però les seves poesies més sensibles són les que representen el dolor d'una França víctima de la guerra civil on cal destacar la poesia dedicada a Joana d'Arc. El 1418, va fugir de París i s'amaga en el monestir de Poissy, on encara escriuria el 13 de juliol de 1429 un manifest de la seva esperança en la figura de Dauphin, que va alliberar Orléans. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Christine de Pisan o Cristina di Tomasso da Pizzano (Venècia, República de Venècia, 1364 - monestir de Poissy, França, 1430) fou una poeta, feminista (o protofeminista) i filòsofa francesa, d'ascendència italiana. (ca)
- Christine de Pisan o Cristina di Tomasso da Pizzano (Venècia, República de Venècia, 1364 - monestir de Poissy, França, 1430) fou una poeta, feminista (o protofeminista) i filòsofa francesa, d'ascendència italiana. (ca)
|
