Claude Gellée, més conegut en català com Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat [klod lɔ.ʁɛ̃]) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605 – Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), fou un pintor francès establert a Itàlia. Pertanyent al període de l'art barroc, s'emmarcà en el corrent anomenat classicisme, dins del qual destacà en el paisatgisme. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres.

Property Value
prop-ca:alineació
  • center
  • right
prop-ca:amplada
  • 190 (xsd:integer)
  • 195 (xsd:integer)
  • 220 (xsd:integer)
  • 300 (xsd:integer)
  • 370 (xsd:integer)
  • 400 (xsd:integer)
  • 410 (xsd:integer)
  • 430 (xsd:integer)
prop-ca:any
  • 1958 (xsd:integer)
  • 1971 (xsd:integer)
  • 1973 (xsd:integer)
  • 1982 (xsd:integer)
  • 1984 (xsd:integer)
  • 1986 (xsd:integer)
  • 1988 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 1991 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
prop-ca:art
prop-ca:capçalera
  • Aiguaforts
  • Dibuixos
  • Liber Veritatis
  • Obres pel Palau del Buen Retiro
prop-ca:cognom
  • Clark
  • Daniel
  • Martin
  • Sureda
  • Blunt
  • Chilvers
  • AA.DD.
  • Giorgi
  • Zuffi
  • Medina de Vargas
  • Cantera Montenegro
  • Castria Marchetti
  • Cecchi
  • Francastel
  • Luna
  • Néret
  • Pijoán
  • Rubiés
  • Röthlisberger
  • Teyssèdre
  • Wittkower
prop-ca:dataNaixement
  • 1600 (xsd:integer)
prop-ca:direcció
  • vertical
prop-ca:editorial
  • Alianza
  • Alianza Editorial
  • Carroggio
  • Cátedra
  • Ediciones B
  • Historia 16
  • Labor
  • Noguer
  • Planeta
  • Seix Barral
  • Taschen
  • Espasa Calpe
  • Mondadori Electa
  • Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos
  • PPU
  • Altaya
  • Parkstone
  • Xarait
prop-ca:imatge
  • Claude Lorrain - Landscape with the Finding of Moses - WGA04979.jpg
  • Claude Lorrain .jpg
  • Claude Lorrain 008.jpg
  • El pastor regresando en la tormenta.jpg
  • Lorrain - La tempestad.jpg
  • Lorrain - Paisaje bucólico.jpg
  • Lorrain - Viaje a Emaús.jpg
  • Lorrain Santa Serapia.jpg
  • Paisaje con Tobías y el Arcángel Rafael.jpg
  • Paisaje con las tentaciones de San Antonio.jpg
  • San Antonio Liber Veritatis.jpg
  • Turner Dido Building Carthage.jpg
  • Paisaje con el embarco en Ostia de Santa Paula Romana .jpg
prop-ca:influenciesDe
prop-ca:influiEn
prop-ca:isbn
  • 1 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • Barcelona
  • Bournemouth
  • Madrid
  • Milà
  • Colònia
prop-ca:llocDefuncio
  • Roma, Estats Pontificis
prop-ca:llocNaixement
  • Chamagne, Lorena
prop-ca:moviment
prop-ca:nacionalitat
prop-ca:nom
  • Anthony
  • Bernard
  • Francesca
  • Gilles
  • Ian
  • Jesús
  • Joan
  • José
  • Juan José
  • Kenneth
  • Marcel
  • Pere
  • Pierre
  • Raquel
  • Rosa
  • Stefano
  • Serge
  • Margot
  • Rudolf
  • Claude Lorrain
  • Doretta
  • John Rupert
prop-ca:nomNaixement
  • Claude Gellée
prop-ca:obresNotables
  • Paisatge amb l'embarcament a Ostia de Santa Paula Romana, Port amb l'embarcament de la Reina de Saba
prop-ca:patrons
prop-ca:peu
  • Port amb l'embarcament de la Reina de Saba , National Gallery de Londres.
  • Paisatge amb Tobies i l'Arcàngel Rafael.
  • Paisatge amb l'enterrament de Santa Seràpia.
  • Degut a la falsificació de les seves obres, Claude inicià el Liber Veritatis, on copiava la composició dels seus quadres i afegia algunes notes sobre el comitent. Consta de 195 dibuixos, realitzats a ploma amb tinta al guaix, i uns pocs amb guix. Cal assenyalar que alguns dels dibuixos són de quadres que s'han perdut, com L'alliberament de Sant Pere, segons sembla un dels pocs quadres que Claude féu en un interior. El quadern fou adquirit pel duc de Devonshire, que el va incloure en la seva col·lecció de la seva residència de Chatsworth, i actualment es conserva al British Museum. Fou publicat per primer cop el 1777 per l'editor John Boydell, en forma de gravats, realitzats per Richard Earlom. En la imatge, Paisatge amb les temptacions de Sant Antoni , i el seu corresponent dibuix al Liber Veritatis.
  • Paisatge amb l'embarcament en Òstia de Santa Paula Romana.
  • Es conserven uns mil tres-cents dibuixos de Claude, la majoria al British Museum londinenc, i una altra considerable col·lecció al Teylers Museum de Haarlem. Generalment feia servir tinta xinesa, aplicada amb ploma o pinzell sobre paper de color blau o marfil, tot i que en ocasions també emprà el guix o el guaix. Els seus dibuixos més primerencs eren en general apunts presos al natural que li servien per a cobrar destresa en la descripció de paisatges, mentres que posteriorment eren esbossos previs a un quadre determinat. En la imatge, Paisatge bucòlic i Viatge a Emmaús .
  • El 1635 Lorrain va rebre un encàrrec de Felip IV per al Palau del Buen Retiro a Madrid, per decorar la Galeria de Paisatges, junt a obres d'artistes coetanis com Nicolas Poussin, Herman van Swanevelt, Jan Both, Gaspard Dughet i Jean Lemaire. Claude realitzà vuit quadres monumentals, en dos grups: quatre de format longitudinal i quatre de format vertical . La primera sèrie estava dedicada a anacoretes, degut a la presència de nombroses ermites a la zona del Buen Retiro, i la segona a l'Antic Testament i Històries dels Sants, iconografia elegida pel comte-duc d'Olivares.
  • Paisatge amb Moisès salvat de les aigües del Nil.
  • Dido construeix Cartago, o l'auge del regne cartaginès , de Joseph Mallord William Turner, National Gallery, inspirada en l'obra de Lorrain.
  • A més de pintor i dibuixant, Claude fou gravador, especialment a l'aiguafort. Realitzà uns quaranta-quatre aiguaforts, la majoria entre 1630 i 1642, a l'inici de la seva carrera. Els primers són una mica vacil·lants, però amb el temps adquirí una gran destresa en aquest mitjà, especialment en els ombrejats i la utilització de línies entrellaçades per suggerir distints tons en els paisatges recreats. En la imatge, El pastor retornant en la tempesta i La tempesta .
prop-ca:ref
  • AA.DD.1958
  • AA.DD.1991
  • AA.DD.2005
  • Blunt1992
  • Cantera Montenegro1989
  • Castria MarchettiGiorgiZuffi2005
  • Chilvers2007
  • Clark1971
  • Daniel1996
  • Francastel1989
  • Luna1984
  • Martin1986
  • Medina de Vargas1988
  • Néret2000
  • Pijoán2000
  • Rubiés2001
  • RöthlisbergerCecchi1982
  • Sureda2001
  • Teyssèdre1973
  • WittkowerWittkower1992
prop-ca:signatura
  • Firma Lorrain.jpg
prop-ca:títol
  • Enciclopedia del Arte Garzanti
  • Diccionario de arte
  • Dalí
  • La luz en la pintura. Un factor plástico: el siglo XVII
  • Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, tomo XXXI, Lon-Madz
  • Claudio de Lorena y el ideal clásico de paisaje en el siglo XVII
  • Summa Artis XVI. Arte Barroco en Francia, Italia y Alemania
  • Arte y arquitectura en Francia, 1500-1700
  • Barroco
  • El arte del paisaje
  • El arte del siglo de Luis XIV
  • El clasicismo francés
  • Gran Diccionario de la Pintura. Siglos XIV-XVIII
  • Historia de la pintura francesa
  • La obra pictórica completa de Claudio de Lorena
  • La pintura francesa
  • Lorrain
  • Summa Pictorica VI. La fastuosidad de lo Barroco
  • Nacidos bajo el signo de Saturno. Genio y temperamento de los artistas desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa
  • El Barroco. 1600-1770: El arte europeo de Caravaggio a Tiepolo
dbo:abstract
  • Claude Gellée, més conegut en català com Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat [klod lɔ.ʁɛ̃]) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605 – Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), fou un pintor francès establert a Itàlia. Pertanyent al període de l'art barroc, s'emmarcà en el corrent anomenat classicisme, dins del qual destacà en el paisatgisme. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres. De disposició manyaga, era de caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici. Quasi desproveït d'educació, es dedicà a l'estudi de temes clàssics, llaurant per si mateix la seva fortuna, des d'un inici humil fins a assolir el cim de l'èxit personal. S'obrí camí en un ambient de gran rivalitat professional, que malgrat tot li portà a tractar amb nobles, cardenals, papes i reis. La seva posició dins de la pintura de paisatge és de primer ordre, fet remarcable per la circumstància que a l'àmbit anglosaxó —on la seva obra fou molt valorada i inclús influí en la jardineria anglesa— sigui únicament conegut pel seu nom de pila, Claude, igual que artistes com Miquel Àngel, Rafael o Rembrandt. Gran innovador dins del gènere paisatgístic, ha sigut qualificat com el «primer paisatgista pur». Lorrain reflectí en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge —l'anomenat «paisatge ideal»—, que cobra una nova significació basada en els seus referents clàssics, i que traslluu una concepció ideal de la natura i del món interior de l'artista, al mateix temps que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal, perfecte. Un dels elements més significatius en l'obra de Lorrain és la utilització de la llum, a la que atorga una importància primordial a l'hora de concebre el quadre: la composició lumínica serveix en primer lloc como factor plàstic, al ser la base amb la que organitza la composició, amb la que crea l'espai i el temps, amb la que articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, és un factor estètic, al destacar la llum com principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta a l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude crea amb la seva llum. L'obra de Lorrain expressa un sentiment quasi panteïsta de la natura, que és noble i ordenada com la dels referents clàssics de què es nodreix l'opus lorenià, però tot i així lliure i exuberant com la natura salvatge. Recrea un món perfecte aliè al pas del temps, però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit. Segueix aquell antic ideal d’ut pictura poesis, en que el paisatge, la natura, tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers. (ca)
  • Claude Gellée, més conegut en català com Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat [klod lɔ.ʁɛ̃]) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605 – Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), fou un pintor francès establert a Itàlia. Pertanyent al període de l'art barroc, s'emmarcà en el corrent anomenat classicisme, dins del qual destacà en el paisatgisme. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres. De disposició manyaga, era de caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici. Quasi desproveït d'educació, es dedicà a l'estudi de temes clàssics, llaurant per si mateix la seva fortuna, des d'un inici humil fins a assolir el cim de l'èxit personal. S'obrí camí en un ambient de gran rivalitat professional, que malgrat tot li portà a tractar amb nobles, cardenals, papes i reis. La seva posició dins de la pintura de paisatge és de primer ordre, fet remarcable per la circumstància que a l'àmbit anglosaxó —on la seva obra fou molt valorada i inclús influí en la jardineria anglesa— sigui únicament conegut pel seu nom de pila, Claude, igual que artistes com Miquel Àngel, Rafael o Rembrandt. Gran innovador dins del gènere paisatgístic, ha sigut qualificat com el «primer paisatgista pur». Lorrain reflectí en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge —l'anomenat «paisatge ideal»—, que cobra una nova significació basada en els seus referents clàssics, i que traslluu una concepció ideal de la natura i del món interior de l'artista, al mateix temps que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal, perfecte. Un dels elements més significatius en l'obra de Lorrain és la utilització de la llum, a la que atorga una importància primordial a l'hora de concebre el quadre: la composició lumínica serveix en primer lloc como factor plàstic, al ser la base amb la que organitza la composició, amb la que crea l'espai i el temps, amb la que articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, és un factor estètic, al destacar la llum com principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta a l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude crea amb la seva llum. L'obra de Lorrain expressa un sentiment quasi panteïsta de la natura, que és noble i ordenada com la dels referents clàssics de què es nodreix l'opus lorenià, però tot i així lliure i exuberant com la natura salvatge. Recrea un món perfecte aliè al pas del temps, però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit. Segueix aquell antic ideal d’ut pictura poesis, en que el paisatge, la natura, tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 202610 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17620407 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Claude Gellée, més conegut en català com Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat [klod lɔ.ʁɛ̃]) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605 – Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), fou un pintor francès establert a Itàlia. Pertanyent al període de l'art barroc, s'emmarcà en el corrent anomenat classicisme, dins del qual destacà en el paisatgisme. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres. (ca)
  • Claude Gellée, més conegut en català com Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat [klod lɔ.ʁɛ̃]) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605 – Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), fou un pintor francès establert a Itàlia. Pertanyent al període de l'art barroc, s'emmarcà en el corrent anomenat classicisme, dins del qual destacà en el paisatgisme. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres. (ca)
rdfs:label
  • Claude Lorrain (ca)
  • Claude Lorrain (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is prop-ca:artista of
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of