| dbo:abstract
|
- Carme Sallés (1848-1911), religiosa de les Dominiques de l'Anunciata, va copsar la importància de l'educació de la joventut, especialment de les noies, per evitar que tinguessin una mala vida i aconseguir que les futures mares, ja educades, sabessin formar cristianament els seus fills. Volia que la dona tingués més educació i se li facilités l'accés a la cultura, anant més enllà de l'educació habitual llavors (les primeres lletres, costura i tasques domèstiques). Ensenyava al col·legi de la seva congregació, però davant de problemes d'acceptació de les seves idees (va ésser acusada de voler omplir de vanitat el cap de les noies), va marxar-ne en 1891. Amb tres companyes -Candela Boleda, Remei Pujol i Emília Horta- va pensar de fundar una nova congregació dedicada a l'ensenyament. A Madrid va conèixer Celestino Pazos, sacerdot de Zamora, que l'aconsellà i les envià a Burgos, on el bisbe era amic de Pazos. Amb les seves companyes, va marxar a Burgos, on arribà el 15 d'octubre de 1892. El 7 de desembre de 1892 va fundar, a Burgos, la Congregació de Religioses Concepcionistes de Sant Domènec amb un col·legi de nens del carrer de Santander 12. Va donar-ne l'autorització diocesana el bisbe Manuel Gómez Salazar; eren llavors cinc religioses. El 16 d'abril de 1893 la diòcesi aprova les constitucions de la congregació i Carme Sallés n'és nomenada superiora. Des del començament, va creure en la preparació prèvia de les mestres: en moments en què no calia un títol de mestre per a ensenyar en col·legis privats, Sallés va fer que les germanes estudiessin Magisteri i n'obtinguessin el títol, com també el títol de piano (l'educació musical era igualment important) i que sabessin francès. Les nenes havien d'ésser educades de manera integral, tant en les seves habilitats intel·lecuals com emocionals. El 29 de febrer de 1908, Carme Sallés va sol·licitar l'aprovació de l'institut a la Santa Seu, que va rebre el 19 de setembre, de mans de Pius X. En 1909, va adoptar la Regla de Sant Agustí i la congregació va ésser admesa entre les congregacions del tercer orde augustinià. De mica en mica es funden col·legis, anomenats Cases de Maria Immaculada a: Segovia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco, Santa Cruz de la Zarza, i Murchante (Navarra), fins a tretze cases abans de morir la fundadora, en 1911. (ca)
- Carme Sallés (1848-1911), religiosa de les Dominiques de l'Anunciata, va copsar la importància de l'educació de la joventut, especialment de les noies, per evitar que tinguessin una mala vida i aconseguir que les futures mares, ja educades, sabessin formar cristianament els seus fills. Volia que la dona tingués més educació i se li facilités l'accés a la cultura, anant més enllà de l'educació habitual llavors (les primeres lletres, costura i tasques domèstiques). Ensenyava al col·legi de la seva congregació, però davant de problemes d'acceptació de les seves idees (va ésser acusada de voler omplir de vanitat el cap de les noies), va marxar-ne en 1891. Amb tres companyes -Candela Boleda, Remei Pujol i Emília Horta- va pensar de fundar una nova congregació dedicada a l'ensenyament. A Madrid va conèixer Celestino Pazos, sacerdot de Zamora, que l'aconsellà i les envià a Burgos, on el bisbe era amic de Pazos. Amb les seves companyes, va marxar a Burgos, on arribà el 15 d'octubre de 1892. El 7 de desembre de 1892 va fundar, a Burgos, la Congregació de Religioses Concepcionistes de Sant Domènec amb un col·legi de nens del carrer de Santander 12. Va donar-ne l'autorització diocesana el bisbe Manuel Gómez Salazar; eren llavors cinc religioses. El 16 d'abril de 1893 la diòcesi aprova les constitucions de la congregació i Carme Sallés n'és nomenada superiora. Des del començament, va creure en la preparació prèvia de les mestres: en moments en què no calia un títol de mestre per a ensenyar en col·legis privats, Sallés va fer que les germanes estudiessin Magisteri i n'obtinguessin el títol, com també el títol de piano (l'educació musical era igualment important) i que sabessin francès. Les nenes havien d'ésser educades de manera integral, tant en les seves habilitats intel·lecuals com emocionals. El 29 de febrer de 1908, Carme Sallés va sol·licitar l'aprovació de l'institut a la Santa Seu, que va rebre el 19 de setembre, de mans de Pius X. En 1909, va adoptar la Regla de Sant Agustí i la congregació va ésser admesa entre les congregacions del tercer orde augustinià. De mica en mica es funden col·legis, anomenats Cases de Maria Immaculada a: Segovia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco, Santa Cruz de la Zarza, i Murchante (Navarra), fins a tretze cases abans de morir la fundadora, en 1911. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Carme Sallés (1848-1911), religiosa de les Dominiques de l'Anunciata, va copsar la importància de l'educació de la joventut, especialment de les noies, per evitar que tinguessin una mala vida i aconseguir que les futures mares, ja educades, sabessin formar cristianament els seus fills. Volia que la dona tingués més educació i se li facilités l'accés a la cultura, anant més enllà de l'educació habitual llavors (les primeres lletres, costura i tasques domèstiques). Ensenyava al col·legi de la seva congregació, però davant de problemes d'acceptació de les seves idees (va ésser acusada de voler omplir de vanitat el cap de les noies), va marxar-ne en 1891. Amb tres companyes -Candela Boleda, Remei Pujol i Emília Horta- va pensar de fundar una nova congregació dedicada a l'ensenyament. A Madrid (ca)
- Carme Sallés (1848-1911), religiosa de les Dominiques de l'Anunciata, va copsar la importància de l'educació de la joventut, especialment de les noies, per evitar que tinguessin una mala vida i aconseguir que les futures mares, ja educades, sabessin formar cristianament els seus fills. Volia que la dona tingués més educació i se li facilités l'accés a la cultura, anant més enllà de l'educació habitual llavors (les primeres lletres, costura i tasques domèstiques). Ensenyava al col·legi de la seva congregació, però davant de problemes d'acceptació de les seves idees (va ésser acusada de voler omplir de vanitat el cap de les noies), va marxar-ne en 1891. Amb tres companyes -Candela Boleda, Remei Pujol i Emília Horta- va pensar de fundar una nova congregació dedicada a l'ensenyament. A Madrid (ca)
|
