La crostada és una tarta tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud. El seu nom, coincident en català i en occità, crostada, prové de "crosta", ja que es caracteritza per ser coberta d'una pasta de finíssimes capes cruixents, una mica de l'estil de diverses capes de pasta fil·lo o també una mica similar a la pasta de full. Entre aquest "entrepà" de fines capes cruixents se sol posar una fruita fresca (sovint poma, pera, nabius a l'estiu, etc.) de temporada, de vegades amarada en algun licor local. També n'hi ha de farcides amb formatge de muntanya, de melmelada i de mel. La superfície es cobreix de sucre glas. Es menja freda o calenta, especialment a l'hivern.

Property Value
prop-ca:altresNoms
  • Crustada , croustade
prop-ca:ingredientsDestacats
  • mantega o saïm, farina, aigua, sucre, ou, fruita
prop-ca:llegenda
  • Crostades
prop-ca:mètode
  • Cocció al forn
prop-ca:nom
  • Crostada
prop-ca:on
  • Pirineus, vessants nord i sud
prop-ca:origen
prop-ca:textcolor
  • white
prop-ca:tipusCuina
dbo:abstract
  • La crostada és una tarta tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud. El seu nom, coincident en català i en occità, crostada, prové de "crosta", ja que es caracteritza per ser coberta d'una pasta de finíssimes capes cruixents, una mica de l'estil de diverses capes de pasta fil·lo o també una mica similar a la pasta de full. Entre aquest "entrepà" de fines capes cruixents se sol posar una fruita fresca (sovint poma, pera, nabius a l'estiu, etc.) de temporada, de vegades amarada en algun licor local. També n'hi ha de farcides amb formatge de muntanya, de melmelada i de mel. La superfície es cobreix de sucre glas. Es menja freda o calenta, especialment a l'hivern. Segurament el seu origen és àrab i se sap que fou introduït als Pirineus a l'Edat Mitjana. Tradicionalment es feien en grans quantitats a les festes majors, tot i que ara se'n fan tot l'any. Es fa una sencera i es talla a petites llesques amb molta cura de no trencar massa les làmines. (ca)
  • La crostada és una tarta tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud. El seu nom, coincident en català i en occità, crostada, prové de "crosta", ja que es caracteritza per ser coberta d'una pasta de finíssimes capes cruixents, una mica de l'estil de diverses capes de pasta fil·lo o també una mica similar a la pasta de full. Entre aquest "entrepà" de fines capes cruixents se sol posar una fruita fresca (sovint poma, pera, nabius a l'estiu, etc.) de temporada, de vegades amarada en algun licor local. També n'hi ha de farcides amb formatge de muntanya, de melmelada i de mel. La superfície es cobreix de sucre glas. Es menja freda o calenta, especialment a l'hivern. Segurament el seu origen és àrab i se sap que fou introduït als Pirineus a l'Edat Mitjana. Tradicionalment es feien en grans quantitats a les festes majors, tot i que ara se'n fan tot l'any. Es fa una sencera i es talla a petites llesques amb molta cura de no trencar massa les làmines. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 986844 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16787737 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • La crostada és una tarta tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud. El seu nom, coincident en català i en occità, crostada, prové de "crosta", ja que es caracteritza per ser coberta d'una pasta de finíssimes capes cruixents, una mica de l'estil de diverses capes de pasta fil·lo o també una mica similar a la pasta de full. Entre aquest "entrepà" de fines capes cruixents se sol posar una fruita fresca (sovint poma, pera, nabius a l'estiu, etc.) de temporada, de vegades amarada en algun licor local. També n'hi ha de farcides amb formatge de muntanya, de melmelada i de mel. La superfície es cobreix de sucre glas. Es menja freda o calenta, especialment a l'hivern. (ca)
  • La crostada és una tarta tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud. El seu nom, coincident en català i en occità, crostada, prové de "crosta", ja que es caracteritza per ser coberta d'una pasta de finíssimes capes cruixents, una mica de l'estil de diverses capes de pasta fil·lo o també una mica similar a la pasta de full. Entre aquest "entrepà" de fines capes cruixents se sol posar una fruita fresca (sovint poma, pera, nabius a l'estiu, etc.) de temporada, de vegades amarada en algun licor local. També n'hi ha de farcides amb formatge de muntanya, de melmelada i de mel. La superfície es cobreix de sucre glas. Es menja freda o calenta, especialment a l'hivern. (ca)
rdfs:label
  • Crostada (ca)
  • Crostada (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of