| Property |
Value |
| prop-ca:alt
| |
| prop-ca:any
|
- 1919 (xsd:integer)
- 1940 (xsd:integer)
- 1965 (xsd:integer)
- 1979 (xsd:integer)
- 1991 (xsd:integer)
- 1992 (xsd:integer)
- 1994 (xsd:integer)
- 1995 (xsd:integer)
- 2001 (xsd:integer)
- 2003 (xsd:integer)
- 2006 (xsd:integer)
- 2007 (xsd:integer)
- 2008 (xsd:integer)
|
| prop-ca:autor
|
- A. Feldman i L.H. Robins
- A.M. Zaitsev
- C. Even-Zohar
- G. Davies
- J.E. Field
- L.S. Pan and D.R. Kani
- M. O'Donoghue and L. Joyner
- M. O'Donoghue, M
- M. Tolkowsky
- Pagel-Theisen, Verena
- R. W. Wise
- R.L. Radovic, P.M. Walker i P.A. Thrower
- S. Koizumi, C.E. Nebel i M. Nesladek
- W. Hershey
|
| prop-ca:birefringència
| |
| prop-ca:categoria
| |
| prop-ca:color
|
- normalment groc, marró, gris o sense color. Menys freqüentment blau, verd, negre, blanc translúcid, rosa, violeta, taronja, lila i vermell.
|
| prop-ca:dana
| |
| prop-ca:densitat
| |
| prop-ca:diafaneitat
|
- transparent a substransparent a translúcida
|
| prop-ca:dispersió
| |
| prop-ca:edició
| |
| prop-ca:editorial
|
- Academic Press
- Brunswick House Pres
- Butterworth-Heinemann
- E. & F.N. Spon
- Elsevier
- Hearthside Press New York
- INSPEC
- Kluwer Academic Publishers
- Marcel Dekker
- Mining Journal Press
- Rubin & Son
- Springer
- Wiley VCH
|
| prop-ca:estructuraCristal·lina
| |
| prop-ca:exfoliació
| |
| prop-ca:fluorescència
| |
| prop-ca:fractura
| |
| prop-ca:fusió
| |
| prop-ca:fórmula
| |
| prop-ca:gravitat
| |
| prop-ca:hàbit
| |
| prop-ca:imatge
| |
| prop-ca:isbn
|
- 82470987 (xsd:integer)
- 122553500 (xsd:integer)
- 122553527 (xsd:integer)
- 354066582 (xsd:integer)
- 750655127 (xsd:integer)
- 750658568 (xsd:integer)
- 792395247 (xsd:integer)
- 852968752 (xsd:integer)
- 1417977159 (xsd:integer)
- 3527408010 (xsd:double)
- 3980043460 (xsd:double)
|
| prop-ca:llengua
| |
| prop-ca:lloc
|
- Anvers
- Gran Bretanya
- Londres
- Nova York
|
| prop-ca:lluïssor
| |
| prop-ca:macles
|
- macles tipus espinel·la {111}
|
| prop-ca:massaMolar
| |
| prop-ca:mohs
| |
| prop-ca:nom
| |
| prop-ca:peuD'imatge
| |
| prop-ca:pleocroïsme
| |
| prop-ca:polit
| |
| prop-ca:propÒptiques
| |
| prop-ca:ratlla
| |
| prop-ca:refracció
| |
| prop-ca:simetria
| |
| prop-ca:sistema
| |
| prop-ca:strunz
| |
| prop-ca:títol
|
- Applications of Diamond Films and Related Materials
- Diamond Design: A Study of the Reflection and Refraction of Light in a Diamond
- Diamond Grading ABC: the Manual
- Diamond: Electronic Properties and Applications
- Gems
- Identification of gemstones
- Optical Properties of Diamond: A Data Handbook
- Physics and Applications of CVD Diamond
- Properties and growth of diamond
- The Book of Diamonds
- The Properties of Diamond
- The Properties of Natural and Synthetic Diamond
- From Mine to Mistress: Corporate Strategies and Government Policies in the International Diamond Industry
- Secrets Of The Gem Trade, The Connoisseur's Guide To Precious Gemstones
- Chemistry and physics of carbon: a series of advances
|
| prop-ca:url
|
- http://www.folds.net/diamond/index.html
- http://books.google.cat/books?id=pRFUZdHb688C
- http://www.mine2mistress.com
- http://www.secretsofthegemtrade.com
- http://books.google.cat/books?id=35eij1e1al8C&printsec=frontcover
- http://books.google.cat/books?id=msU4jkdCEhIC&pg=PP1
- http://books.google.cat/books?id=ZtfFEoXkU8wC&pg=PP1
|
| prop-ca:var
|
- Bort
- Carbonado
- Diamant nano-policristal·lí
- Stewartita
- Yakutita
|
| prop-ca:var1text
|
- Varietat negre de diamant.
|
| prop-ca:var2text
|
- Varietat massiva i fosca de diamant.
|
| prop-ca:var3text
|
- Varietat sintètica, policristal·lina i transparent.
|
| prop-ca:var4text
|
- Varietat ferruginosa i magnètica.
|
| prop-ca:var5text
|
- Varietat de diamant amb inclusions.
|
| dbo:abstract
|
- El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí. El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit; tanmateix, la velocitat de conversió de diamant en grafit és negligible en condicions ambientals. El diamant és especialment conegut per ser un material amb qualitats físiques excepcionals, moltes de les quals són degudes als forts enllaços covalents que hi ha entre els seus àtoms. En particular, el diamant té la duresa i la conductivitat tèrmica més altes de tots els materials. Aquestes propietats determinen l'ús industrial principal del diamant en eines de tall i de poliment. Els diamants tenen unes característiques òptiques notables. A causa del seu reticle extremament rígid, només els poden contaminar molt poques impureses, com ara el bor i el nitrogen. En combinació amb la seva gran transparència, això dóna com a resultat l'espectaclar i incolor de la majoria de diamants naturals. Petites quantitats de defectes o impureses (aproximadament una per milió d'àtoms del reticle) acoloreixen el diamant de blau (bor), groc (nitrogen), marró (defectes cristal·lins, verd, lila, rosa, taronja o vermell). El diamant també té una dispersió òptica relativament alta, és a dir, una gran capacitat de dispersar la llum de diferents colors, cosa que dóna com a resultat la seva lluïssor característica. Les seves propietats òptiques i mecàniques, juntament amb un màrqueting eficaç, fan que el diamant sigui una gemma popular. La majoria de diamants naturals es formen a les condicions de pressió i temperatura elevades que es donen a profunditats d'entre 140 i 190 quilòmetres al mantell. Els minerals amb carboni proporcionen la font de carboni, i el creixement es perllonga durant períodes d'entre 1.000 i 3.000 milions d'anys, cosa que correspon a aproximadament un 25% i un 75% de l'edat de la Terra, respectivament. Els diamants són portats a prop de la superfície de la Terra gràcies a erupcions volcàniques profundes, per magma que es refreda en roques ígnies conegudes com a kimberlites i lamproïtes. Els diamants també es poden produir sintèticament en un procés d'alta pressió i temperatura que simula de manera aproximada les condicions al mantell terrestre. Una tècnica de producció alternativa i completament diferent és la deposició química de vapor. Diversos materials no diamants, que inclouen la zircònia cúbica i el carbur de silici i sovint reben el nom de simulants de diamants, s'assemblen als diamants en l'aspecte i en moltes propietats. S'han desenvolupat tècniques gemmològiques especials per distingir els diamants naturals i sintètics i els simulants. (ca)
- El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí. El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit; tanmateix, la velocitat de conversió de diamant en grafit és negligible en condicions ambientals. El diamant és especialment conegut per ser un material amb qualitats físiques excepcionals, moltes de les quals són degudes als forts enllaços covalents que hi ha entre els seus àtoms. En particular, el diamant té la duresa i la conductivitat tèrmica més altes de tots els materials. Aquestes propietats determinen l'ús industrial principal del diamant en eines de tall i de poliment. Els diamants tenen unes característiques òptiques notables. A causa del seu reticle extremament rígid, només els poden contaminar molt poques impureses, com ara el bor i el nitrogen. En combinació amb la seva gran transparència, això dóna com a resultat l'espectaclar i incolor de la majoria de diamants naturals. Petites quantitats de defectes o impureses (aproximadament una per milió d'àtoms del reticle) acoloreixen el diamant de blau (bor), groc (nitrogen), marró (defectes cristal·lins, verd, lila, rosa, taronja o vermell). El diamant també té una dispersió òptica relativament alta, és a dir, una gran capacitat de dispersar la llum de diferents colors, cosa que dóna com a resultat la seva lluïssor característica. Les seves propietats òptiques i mecàniques, juntament amb un màrqueting eficaç, fan que el diamant sigui una gemma popular. La majoria de diamants naturals es formen a les condicions de pressió i temperatura elevades que es donen a profunditats d'entre 140 i 190 quilòmetres al mantell. Els minerals amb carboni proporcionen la font de carboni, i el creixement es perllonga durant períodes d'entre 1.000 i 3.000 milions d'anys, cosa que correspon a aproximadament un 25% i un 75% de l'edat de la Terra, respectivament. Els diamants són portats a prop de la superfície de la Terra gràcies a erupcions volcàniques profundes, per magma que es refreda en roques ígnies conegudes com a kimberlites i lamproïtes. Els diamants també es poden produir sintèticament en un procés d'alta pressió i temperatura que simula de manera aproximada les condicions al mantell terrestre. Una tècnica de producció alternativa i completament diferent és la deposició química de vapor. Diversos materials no diamants, que inclouen la zircònia cúbica i el carbur de silici i sovint reben el nom de simulants de diamants, s'assemblen als diamants en l'aspecte i en moltes propietats. S'han desenvolupat tècniques gemmològiques especials per distingir els diamants naturals i sintètics i els simulants. (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí. El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit; tanmateix, la velocitat de conversió de diamant en grafit és negligible en condicions ambientals. El diamant és especialment conegut per ser un material amb qualitats físiques excepcionals, moltes de les quals són degudes als forts enllaços covalents que hi ha entre els seus àtoms. En particular, el diamant té la duresa i la conductivitat tèrmica més altes de tots els materials. Aquestes propietats determinen l'ús industrial principal del diamant en eines de tall i de poliment. (ca)
- El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí. El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit; tanmateix, la velocitat de conversió de diamant en grafit és negligible en condicions ambientals. El diamant és especialment conegut per ser un material amb qualitats físiques excepcionals, moltes de les quals són degudes als forts enllaços covalents que hi ha entre els seus àtoms. En particular, el diamant té la duresa i la conductivitat tèrmica més altes de tots els materials. Aquestes propietats determinen l'ús industrial principal del diamant en eines de tall i de poliment. (ca)
|
| rdfs:label
|
- Diamant (ca)
- Diamant (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is prop-ca:maidens
of | |
| is prop-ca:productesD'exportació
of | |
| is prop-ca:retirat
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
