| Property |
Value |
| prop-ca:alçada
| |
| prop-ca:anys
|
- 1976 (xsd:integer)
- 1981 (xsd:integer)
- 1982 (xsd:integer)
- 1984 (xsd:integer)
- 1992 (xsd:integer)
- 1993 (xsd:integer)
- 1995 (xsd:integer)
|
| prop-ca:anysjuvenils
| |
| prop-ca:anysnacional
| |
| prop-ca:ciutatdenaixement
| |
| prop-ca:clubactual
| |
| prop-ca:clubs
| |
| prop-ca:clubsjuvenils
| |
| prop-ca:commons
| |
| prop-ca:imatge
| |
| prop-ca:nomcomplet
| |
| prop-ca:nomdeljugador
| |
| prop-ca:numeroclub
| |
| prop-ca:paisdenaixement
| |
| prop-ca:partits(gols)_
|
- 7 (xsd:integer)
- 29 (xsd:integer)
- 31 (xsd:integer)
- 40 (xsd:integer)
- 58 (xsd:integer)
- 68 (xsd:integer)
- 259 (xsd:integer)
- 592 (xsd:integer)
|
| prop-ca:partitsnacional(gols)_
| |
| prop-ca:posició
| |
| prop-ca:selecciónacional
| |
| prop-ca:sobrenom
|
- Barrilete Cósmico
- El Diego
- El Diez
- El Pibe de Oro
- Pelusa
|
| prop-ca:viquidites
| |
| dbo:abstract
|
- Va debutar a l'Argentinos Juniors el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors amb qui el 1980 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una hepatitis, i després una greu lesió al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingués la continuïtat desitjada. Els esdeveniments de la Final de la Copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quants mesos, i altres factors combinats, van fer que fitxés el SSC Napoli (Itàlia), equip que no havia guanyat un torneig des de feia temps; allí Diego va realitzar una notable actuació i va contribuir al fet que el seu equip guanyés dos Scudettos i la Copa de la UEFA (1989), entre altres èxits. El 1991 deixà Itàlia per anar a jugar amb el Sevilla FC, i el 1993 va retornar al futbol argentí, primer amb els Newell's Old Boys i, el 1995, un altre cop pel Boca Juniors, equip amb el qual es retirà com a jugador professional el 30 d'octubre de 1997. Amb la selecció argentina va jugar quatre Copes Mundials de Futbol: la d'Espanya '82 (on van arribar als vuitens de final), Mèxic '86 (on es van proclamar campions), Itàlia '90 (on van ser subcampions) i Estats Units 94' (on va disputar només dos partits). És el segon màxim golejador de la selecció argentina, després de Gabriel Batistuta. Com a entrenador ha dirigit els equips argentins Mandiyú de Corrientes (1994) i Racing Club (1995). Aquests èxits s'han vist entelats pels seus problemes amb l'addicció a les drogues que va afectar tant la seva carrera futbolística (amb suspensions imposades per diverses federacions futbolístiques), com la seva salut. A més, s'ha vist involucrat en uns quants fets judicials de diversa índole. (ca)
- Va debutar a l'Argentinos Juniors el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors amb qui el 1980 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una hepatitis, i després una greu lesió al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingués la continuïtat desitjada. Els esdeveniments de la Final de la Copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quants mesos, i altres factors combinats, van fer que fitxés el SSC Napoli (Itàlia), equip que no havia guanyat un torneig des de feia temps; allí Diego va realitzar una notable actuació i va contribuir al fet que el seu equip guanyés dos Scudettos i la Copa de la UEFA (1989), entre altres èxits. El 1991 deixà Itàlia per anar a jugar amb el Sevilla FC, i el 1993 va retornar al futbol argentí, primer amb els Newell's Old Boys i, el 1995, un altre cop pel Boca Juniors, equip amb el qual es retirà com a jugador professional el 30 d'octubre de 1997. Amb la selecció argentina va jugar quatre Copes Mundials de Futbol: la d'Espanya '82 (on van arribar als vuitens de final), Mèxic '86 (on es van proclamar campions), Itàlia '90 (on van ser subcampions) i Estats Units 94' (on va disputar només dos partits). És el segon màxim golejador de la selecció argentina, després de Gabriel Batistuta. Com a entrenador ha dirigit els equips argentins Mandiyú de Corrientes (1994) i Racing Club (1995). Aquests èxits s'han vist entelats pels seus problemes amb l'addicció a les drogues que va afectar tant la seva carrera futbolística (amb suspensions imposades per diverses federacions futbolístiques), com la seva salut. A més, s'ha vist involucrat en uns quants fets judicials de diversa índole. (ca)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- Va debutar a l'Argentinos Juniors el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors amb qui el 1980 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una hepatitis, i després una greu lesió al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingués la continuïtat desitjada. Els esdeveniments de la Final de la Copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quants mesos, i altres factors combinats, van fer que fitxés el SSC Napoli (Itàlia), equip que no havia guanyat un torneig des de feia temps; allí Diego va realitzar una notable actuació i va contribuir al fet que el seu equip guanyés dos Scudettos i la Copa de la UEFA (1989), entre altres èxits. El 1991 (ca)
- Va debutar a l'Argentinos Juniors el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors amb qui el 1980 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una hepatitis, i després una greu lesió al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingués la continuïtat desitjada. Els esdeveniments de la Final de la Copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quants mesos, i altres factors combinats, van fer que fitxés el SSC Napoli (Itàlia), equip que no havia guanyat un torneig des de feia temps; allí Diego va realitzar una notable actuació i va contribuir al fet que el seu equip guanyés dos Scudettos i la Copa de la UEFA (1989), entre altres èxits. El 1991 (ca)
|
| rdfs:label
|
- Diego Armando Maradona (ca)
- Diego Armando Maradona (ca)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:homepage
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
