| dbo:abstract
|
- El mariscal de camp Douglas Haig, primer comte de Haig (Edimburg, 19 de juny de 1861 – Londres, 29 de gener de 1928), fou un militar britànic que va lluitar a la Guerra del Sudan i a la Segona Guerra Bòer, i que va comandar el Cos Expedicionari Britànic (British Expeditionary Force, BEF) des del 1915 fins al final de la Primera Guerra Mundial (1918). Haig va destacar desafortunadament per l'extraordinari nombre de baixes que va patir la força a les seves ordres, fins a 2 milions de soldats britànics morts, de manera que es va guanyar el malnom de "Butcher Haig", el "Carnisser Haig". Representa un cas típic de militar "d'una altra època", incapaç d'entendre i aplicar les tàctiques i tecnologies modernes. Tot i que fou molt popular després de la guerra, i que el dia del seu funeral fou de dol nacional, el paper de Haig a la història fou objecte de revisió profunda a partir de la Dècada del 1960. El llibre d'Alan Clark The Donkeys ("Els burros", 1961) va popularitzar la polèmica expressió "lleons menats per burros" per fer referència als generals de l'exèrcit britànic. Clark atribuí aquesta dita a un general alemany, tot i que admeté, abans de morir, que havia mentit. Tanmateix, des de la Dècada del 1980, tant els historiadors com molts veterans de guerra, van seguir elogiant l'actuació de Haig. Haig també és responsable d'haver signat moltes penes de mort per a soldats destinats al front durant la Primera Guerra Mundial, tot i que aquestes decisions foren revocades pel govern britànic el 2006, i tots els homes van rebre el perdó pòstum, i el reconeixement corresponent com a víctimes de la guerra. (ca)
- El mariscal de camp Douglas Haig, primer comte de Haig (Edimburg, 19 de juny de 1861 – Londres, 29 de gener de 1928), fou un militar britànic que va lluitar a la Guerra del Sudan i a la Segona Guerra Bòer, i que va comandar el Cos Expedicionari Britànic (British Expeditionary Force, BEF) des del 1915 fins al final de la Primera Guerra Mundial (1918). Haig va destacar desafortunadament per l'extraordinari nombre de baixes que va patir la força a les seves ordres, fins a 2 milions de soldats britànics morts, de manera que es va guanyar el malnom de "Butcher Haig", el "Carnisser Haig". Representa un cas típic de militar "d'una altra època", incapaç d'entendre i aplicar les tàctiques i tecnologies modernes. Tot i que fou molt popular després de la guerra, i que el dia del seu funeral fou de dol nacional, el paper de Haig a la història fou objecte de revisió profunda a partir de la Dècada del 1960. El llibre d'Alan Clark The Donkeys ("Els burros", 1961) va popularitzar la polèmica expressió "lleons menats per burros" per fer referència als generals de l'exèrcit britànic. Clark atribuí aquesta dita a un general alemany, tot i que admeté, abans de morir, que havia mentit. Tanmateix, des de la Dècada del 1980, tant els historiadors com molts veterans de guerra, van seguir elogiant l'actuació de Haig. Haig també és responsable d'haver signat moltes penes de mort per a soldats destinats al front durant la Primera Guerra Mundial, tot i que aquestes decisions foren revocades pel govern britànic el 2006, i tots els homes van rebre el perdó pòstum, i el reconeixement corresponent com a víctimes de la guerra. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- El mariscal de camp Douglas Haig, primer comte de Haig (Edimburg, 19 de juny de 1861 – Londres, 29 de gener de 1928), fou un militar britànic que va lluitar a la Guerra del Sudan i a la Segona Guerra Bòer, i que va comandar el Cos Expedicionari Britànic (British Expeditionary Force, BEF) des del 1915 fins al final de la Primera Guerra Mundial (1918). (ca)
- El mariscal de camp Douglas Haig, primer comte de Haig (Edimburg, 19 de juny de 1861 – Londres, 29 de gener de 1928), fou un militar britànic que va lluitar a la Guerra del Sudan i a la Segona Guerra Bòer, i que va comandar el Cos Expedicionari Britànic (British Expeditionary Force, BEF) des del 1915 fins al final de la Primera Guerra Mundial (1918). (ca)
|
