L'anomenada Edat de Plata de la literatura russa (rus: Серебряный век; Serebrianii vek) abasta tradicionalment les dues primeres dècades del segle XX, de vegades incloent-hi el final del segle XIX. Habitualment se l'anomena senzillament Edat de Plata de la poesia russa per haver estat particularment prolífica en aquest camp. El seu nom reflecteix l'edat d'or del segle anterior. El terme apareix per primer cop en l'obra de Nikolai Berdiàev i és emprada per la poetessa Anna Akhmàtova en el seu Poema sense Heroi, on es contrasten les dues èpoques, però només va començar a ser popular en la historiografia i filologia a partir de la dècada de 1960. En el món occidental es fan servir més sovint termes com Fin de siècle o Belle Époque per referir-se a l'ambient de l'època. Es caracteritza justame

Property Value
dbo:abstract
  • L'anomenada Edat de Plata de la literatura russa (rus: Серебряный век; Serebrianii vek) abasta tradicionalment les dues primeres dècades del segle XX, de vegades incloent-hi el final del segle XIX. Habitualment se l'anomena senzillament Edat de Plata de la poesia russa per haver estat particularment prolífica en aquest camp. El seu nom reflecteix l'edat d'or del segle anterior. El terme apareix per primer cop en l'obra de Nikolai Berdiàev i és emprada per la poetessa Anna Akhmàtova en el seu Poema sense Heroi, on es contrasten les dues èpoques, però només va començar a ser popular en la historiografia i filologia a partir de la dècada de 1960. En el món occidental es fan servir més sovint termes com Fin de siècle o Belle Époque per referir-se a l'ambient de l'època. Es caracteritza justament l'Edat de Plata com una barreja d'estils i influències que van de Baudelaire i el nietzschianisme fins al neokantisme, del misticisme a l'erotisme i del marxisme a idees reaccionàries. (ca)
  • L'anomenada Edat de Plata de la literatura russa (rus: Серебряный век; Serebrianii vek) abasta tradicionalment les dues primeres dècades del segle XX, de vegades incloent-hi el final del segle XIX. Habitualment se l'anomena senzillament Edat de Plata de la poesia russa per haver estat particularment prolífica en aquest camp. El seu nom reflecteix l'edat d'or del segle anterior. El terme apareix per primer cop en l'obra de Nikolai Berdiàev i és emprada per la poetessa Anna Akhmàtova en el seu Poema sense Heroi, on es contrasten les dues èpoques, però només va començar a ser popular en la historiografia i filologia a partir de la dècada de 1960. En el món occidental es fan servir més sovint termes com Fin de siècle o Belle Époque per referir-se a l'ambient de l'època. Es caracteritza justament l'Edat de Plata com una barreja d'estils i influències que van de Baudelaire i el nietzschianisme fins al neokantisme, del misticisme a l'erotisme i del marxisme a idees reaccionàries. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 864212 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17264863 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • L'anomenada Edat de Plata de la literatura russa (rus: Серебряный век; Serebrianii vek) abasta tradicionalment les dues primeres dècades del segle XX, de vegades incloent-hi el final del segle XIX. Habitualment se l'anomena senzillament Edat de Plata de la poesia russa per haver estat particularment prolífica en aquest camp. El seu nom reflecteix l'edat d'or del segle anterior. El terme apareix per primer cop en l'obra de Nikolai Berdiàev i és emprada per la poetessa Anna Akhmàtova en el seu Poema sense Heroi, on es contrasten les dues èpoques, però només va començar a ser popular en la historiografia i filologia a partir de la dècada de 1960. En el món occidental es fan servir més sovint termes com Fin de siècle o Belle Époque per referir-se a l'ambient de l'època. Es caracteritza justame (ca)
  • L'anomenada Edat de Plata de la literatura russa (rus: Серебряный век; Serebrianii vek) abasta tradicionalment les dues primeres dècades del segle XX, de vegades incloent-hi el final del segle XIX. Habitualment se l'anomena senzillament Edat de Plata de la poesia russa per haver estat particularment prolífica en aquest camp. El seu nom reflecteix l'edat d'or del segle anterior. El terme apareix per primer cop en l'obra de Nikolai Berdiàev i és emprada per la poetessa Anna Akhmàtova en el seu Poema sense Heroi, on es contrasten les dues èpoques, però només va començar a ser popular en la historiografia i filologia a partir de la dècada de 1960. En el món occidental es fan servir més sovint termes com Fin de siècle o Belle Époque per referir-se a l'ambient de l'època. Es caracteritza justame (ca)
rdfs:label
  • Edat de plata de la literatura russa (ca)
  • Edat de plata de la literatura russa (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of