| dbo:abstract
|
- Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia moderna. Pianista excel·lent, l'exèrcit nord-americà usà el seu talent en les emissions de l’Armed Forced Radio Network durant la Segona Guerra Mundial. Després de treballar en la radiodifusió al servei de les Nacions Unides, féu el salt a Hollywood el 1950, malgrat que l'èxit no li arribà fins al 1956, quan va tenir l'oportunitat de compondre la banda sonora d'Els deu manaments, la superproducció dirigida per Cecil B. De Mille. De seguida s'especialitzà en westerns i va compondre la música de cintes llegendàries, com Els set magnífics (1960), de John Sturges. Candidat a l'Oscar en multitud d'ocasions (la seva darrera nominació fou el 2003 per la partitura de Lluny del cel, de Todd Haynes), només assolí el primer premi el 1967 per la comèdia musical Millie, una noia moderna (Thoroughly Modern Millie), interpretada per Julie Andrews i dirigida per George Roy Hill. Acreditat en la part musical per més de 250 produccions fílmiques i televisives, entre els millors títols seus figuren les bandes sonores d'El cap de la por (1991), i l'Edat de la innocència (1993), ambdues de Martin Scorsese: El meu peu esquerre (1989) i El prat (1999), totes dues dirigides per Jim Sheridan, o Els timadors (1990), de Stephen Frears. Fora del cinema també va compondre algunes obres, com Concerto for guitar & orchestra, i For two Christophers, derivat del Concert d'Aranjuez, del mestre Joaquín Rodrigo. Va tenir quatre fills, dos dels quals seguiren les seves petjades. (ca)
- Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia moderna. Pianista excel·lent, l'exèrcit nord-americà usà el seu talent en les emissions de l’Armed Forced Radio Network durant la Segona Guerra Mundial. Després de treballar en la radiodifusió al servei de les Nacions Unides, féu el salt a Hollywood el 1950, malgrat que l'èxit no li arribà fins al 1956, quan va tenir l'oportunitat de compondre la banda sonora d'Els deu manaments, la superproducció dirigida per Cecil B. De Mille. De seguida s'especialitzà en westerns i va compondre la música de cintes llegendàries, com Els set magnífics (1960), de John Sturges. Candidat a l'Oscar en multitud d'ocasions (la seva darrera nominació fou el 2003 per la partitura de Lluny del cel, de Todd Haynes), només assolí el primer premi el 1967 per la comèdia musical Millie, una noia moderna (Thoroughly Modern Millie), interpretada per Julie Andrews i dirigida per George Roy Hill. Acreditat en la part musical per més de 250 produccions fílmiques i televisives, entre els millors títols seus figuren les bandes sonores d'El cap de la por (1991), i l'Edat de la innocència (1993), ambdues de Martin Scorsese: El meu peu esquerre (1989) i El prat (1999), totes dues dirigides per Jim Sheridan, o Els timadors (1990), de Stephen Frears. Fora del cinema també va compondre algunes obres, com Concerto for guitar & orchestra, i For two Christophers, derivat del Concert d'Aranjuez, del mestre Joaquín Rodrigo. Va tenir quatre fills, dos dels quals seguiren les seves petjades. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia moderna. Acreditat en la part musical per més de 250 produccions fílmiques i televisives, entre els millors títols seus figuren les bandes sonores d'El cap de la por (1991), i l'Edat de la innocència (1993), ambdues de Martin Scorsese: El meu peu esquerre (1989) i El prat (1999), totes dues dirigides per Jim Sheridan, o Els timadors (1990), de Stephen Frears. (ca)
- Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia moderna. Acreditat en la part musical per més de 250 produccions fílmiques i televisives, entre els millors títols seus figuren les bandes sonores d'El cap de la por (1991), i l'Edat de la innocència (1993), ambdues de Martin Scorsese: El meu peu esquerre (1989) i El prat (1999), totes dues dirigides per Jim Sheridan, o Els timadors (1990), de Stephen Frears. (ca)
|
