Ermengol Amill i Moliner (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Va cursar estudis a Tarragona i es va casar amb Rosa Pont a Agullana, on va exercir de mestre i traginer. Amb Rosa Pont va tenir tres fills: Raimunda, batejada el 13 de novembre de 1701; Ponç, batejat el 25 de novembre de 1703 i Margarida, l'1 de febrer de 1708. A partir del 1705 inicià la carrera militar, que mantingué fins al final dels seus dies, ja exiliat de primer a Àustria i Hongria, i posteriorment al regle de Nàpols, on morí.

Property Value
prop-ca:any
  • 1998 (xsd:integer)
prop-ca:batalles
prop-ca:cognom
  • Erill i Pinyot
  • Mestre
  • Clotet
  • De Montserrat
  • Pujal i Carrera
  • Serra i Sellarés
prop-ca:col·lecció
  • Col·lecció Nosta Història, 12
prop-ca:conjuge
  • Rosa Pont
prop-ca:data
  • 1984 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
  • 2012 (xsd:integer)
prop-ca:dataDefuncio
  • 1732 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaixement
  • 1665 (xsd:integer)
prop-ca:editorial
  • Columna
  • Edicions 62
  • Farell Editors
  • Generalitat de Catalunya
  • Pòrtic
prop-ca:fills
  • Raimunda, Ponç, Margarida i Llorenç
prop-ca:isbn
  • 84 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 8473062183 (xsd:double)
  • 9788439386704 (xsd:double)
prop-ca:lleialtat
  • 20 (xsd:integer)
prop-ca:lloc
  • Barcelona
  • Sant Vicenç de Castellet
prop-ca:llocDefuncio
prop-ca:llocNaixement
prop-ca:nom
  • David
  • Francesc
  • Gustau
  • Jaume
  • Jesús
  • Lluís
  • Ermengol Amill i Moliner
prop-ca:periodeActiu
  • 1705 (xsd:integer)
prop-ca:pàgines
  • p. 91
prop-ca:rang
prop-ca:signatura
  • Firma di Armengol Amill.jpg
prop-ca:tipusInfotaula
  • militar
prop-ca:títol
  • Diccionari d'Història de Catalunya
  • La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca
  • Ermengol Amill, heroi de la Guerra de Successió
  • Lliures o morts
  • Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc
prop-ca:unitat
prop-ca:url
dbo:abstract
  • Ermengol Amill i Moliner (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Va cursar estudis a Tarragona i es va casar amb Rosa Pont a Agullana, on va exercir de mestre i traginer. Amb Rosa Pont va tenir tres fills: Raimunda, batejada el 13 de novembre de 1701; Ponç, batejat el 25 de novembre de 1703 i Margarida, l'1 de febrer de 1708. A partir del 1705 inicià la carrera militar, que mantingué fins al final dels seus dies, ja exiliat de primer a Àustria i Hongria, i posteriorment al regle de Nàpols, on morí. Després de l'aixecament austriacista esdevingué el coronel d'un regiment de fusellers de muntanya voluntaris, popularment anomenats miquelets, batejat després com a Regiment de Fusellers Voluntaris Sant Raimon de Penyafort (o Sant Ramon). Fou un dels principals caps militars del Front Exterior. Home dotat d'una gran capacitat d'organització i lideratge, es destacà en la guerra irregular i les tasques d'espionatge i contraespionatge, qualificat d'autèntic heroi per la seva intensa activitat entre el 1712 i el 1714 lluitant al costat d'altres militars il·lustres com Josep Moragues, Antoni Desvalls o Rafael Nebot. Va lluitar a les comarques del Maresme, Osona, Moianès, Lluçanès, els dos Vallès, el Llobregat, el Bages, i al setge de Barcelona. Quan el 1713 els Regàs, Antoni de Cortada i d'altres vigatans ja havien abandonat la lluita, ell prosseguí la guerra per la Llibertat de la Pàtria, tal com quedà testimoniat. El gener del 1714 es posà sota les ordres d'Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que havia estat encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, i combaté al Maresme, Vallès, Moianès, Lluçanès, Bages, Baix Llobregat i Penedès. Finalment el 18 de setembre del 1714 es va veure obligat a capitular a Cardona, juntament amb els seus companys d'armes, i, tot i que li havien promès la llibertat a canvi d'allistar-se a l'exèrcit espanyol, els castellans incompliren la paraula i l'empresonaren. Pogué escapar de la presó de Girona tot fugint cap a França i després cap a Viena, on va continuar al servei Carles III comandant una companyia de cavalleria. A Viena tingué un altre fill, de nom Llorenç, que va estudiar matemàtiques. Des d'aleshores va participar de les guerres contra l'Imperi Otomà. De fet, lluitant contra l'Imperi Otomà, fou fet presoner i torturat. El 1718 obtingué la llibertat, però segurament amb la salut malmesa. Se'l nomenà governador del castell de Crotona al Regne de Nàpols fins a l'any 1730, moment en què, segurament per problemes de salut, va subrogar el càrrec formal de governador del castell de Crotona. Va ser nomenat governador de Crotona el 1730 fins al 1732, any de la seva mort. Va morir als 67 anys el dia 4 de setembre de 1732 i va ser enterrat a la cel·la del monestir dels Mínims de Sant Francesc de Crotona. La seva tomba ja no existeix després que l'església del mateix nom fos enderrocada a mitjan segle XIX. (ca)
  • Ermengol Amill i Moliner (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Va cursar estudis a Tarragona i es va casar amb Rosa Pont a Agullana, on va exercir de mestre i traginer. Amb Rosa Pont va tenir tres fills: Raimunda, batejada el 13 de novembre de 1701; Ponç, batejat el 25 de novembre de 1703 i Margarida, l'1 de febrer de 1708. A partir del 1705 inicià la carrera militar, que mantingué fins al final dels seus dies, ja exiliat de primer a Àustria i Hongria, i posteriorment al regle de Nàpols, on morí. Després de l'aixecament austriacista esdevingué el coronel d'un regiment de fusellers de muntanya voluntaris, popularment anomenats miquelets, batejat després com a Regiment de Fusellers Voluntaris Sant Raimon de Penyafort (o Sant Ramon). Fou un dels principals caps militars del Front Exterior. Home dotat d'una gran capacitat d'organització i lideratge, es destacà en la guerra irregular i les tasques d'espionatge i contraespionatge, qualificat d'autèntic heroi per la seva intensa activitat entre el 1712 i el 1714 lluitant al costat d'altres militars il·lustres com Josep Moragues, Antoni Desvalls o Rafael Nebot. Va lluitar a les comarques del Maresme, Osona, Moianès, Lluçanès, els dos Vallès, el Llobregat, el Bages, i al setge de Barcelona. Quan el 1713 els Regàs, Antoni de Cortada i d'altres vigatans ja havien abandonat la lluita, ell prosseguí la guerra per la Llibertat de la Pàtria, tal com quedà testimoniat. El gener del 1714 es posà sota les ordres d'Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que havia estat encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, i combaté al Maresme, Vallès, Moianès, Lluçanès, Bages, Baix Llobregat i Penedès. Finalment el 18 de setembre del 1714 es va veure obligat a capitular a Cardona, juntament amb els seus companys d'armes, i, tot i que li havien promès la llibertat a canvi d'allistar-se a l'exèrcit espanyol, els castellans incompliren la paraula i l'empresonaren. Pogué escapar de la presó de Girona tot fugint cap a França i després cap a Viena, on va continuar al servei Carles III comandant una companyia de cavalleria. A Viena tingué un altre fill, de nom Llorenç, que va estudiar matemàtiques. Des d'aleshores va participar de les guerres contra l'Imperi Otomà. De fet, lluitant contra l'Imperi Otomà, fou fet presoner i torturat. El 1718 obtingué la llibertat, però segurament amb la salut malmesa. Se'l nomenà governador del castell de Crotona al Regne de Nàpols fins a l'any 1730, moment en què, segurament per problemes de salut, va subrogar el càrrec formal de governador del castell de Crotona. Va ser nomenat governador de Crotona el 1730 fins al 1732, any de la seva mort. Va morir als 67 anys el dia 4 de setembre de 1732 i va ser enterrat a la cel·la del monestir dels Mínims de Sant Francesc de Crotona. La seva tomba ja no existeix després que l'església del mateix nom fos enderrocada a mitjan segle XIX. (ca)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 131654 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 17572894 (xsd:integer)
dct:subject
rdfs:comment
  • Ermengol Amill i Moliner (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Va cursar estudis a Tarragona i es va casar amb Rosa Pont a Agullana, on va exercir de mestre i traginer. Amb Rosa Pont va tenir tres fills: Raimunda, batejada el 13 de novembre de 1701; Ponç, batejat el 25 de novembre de 1703 i Margarida, l'1 de febrer de 1708. A partir del 1705 inicià la carrera militar, que mantingué fins al final dels seus dies, ja exiliat de primer a Àustria i Hongria, i posteriorment al regle de Nàpols, on morí. (ca)
  • Ermengol Amill i Moliner (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Va cursar estudis a Tarragona i es va casar amb Rosa Pont a Agullana, on va exercir de mestre i traginer. Amb Rosa Pont va tenir tres fills: Raimunda, batejada el 13 de novembre de 1701; Ponç, batejat el 25 de novembre de 1703 i Margarida, l'1 de febrer de 1708. A partir del 1705 inicià la carrera militar, que mantingué fins al final dels seus dies, ja exiliat de primer a Àustria i Hongria, i posteriorment al regle de Nàpols, on morí. (ca)
rdfs:label
  • Ermengol Amill i Moliner (ca)
  • Ermengol Amill i Moliner (ca)
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is foaf:primaryTopic of