| dbo:abstract
|
- Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Segons els historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos). Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom troba característiques d'art i de ciència en les composicions escaquístiques i en la seva teoria, que abraça obertures, mig joc i finals, les fases en què tradicionalment se subdivideix el transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors d'escacs són coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc d'estratègia i de tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l'inici del joc (les blanques sempre fan el primer moviment) i són especialment coneguts per la seva alta complexitat. El joc (o partida d'escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat simplement mat) al rei de l'adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat. Les competicions oficials d'escacs es van iniciar al segle xix i Wilhelm Steinitz va ser considerat el primer campió del món d'escacs. Des del primer terç del segle xx, dues organitzacions d'àmbit mundial, la Federació Internacional d'Escacs i la Federació Internacional d'Escacs per Correspondència organitzen competicions que apleguen els millors escaquistes d'arreu del món. L'actual campió del món absolut (des de novembre de 2013) és el noruec Magnus Carlsen i la campiona mundial femenina (des de 2013) és la xinesa Hou Yifan. Els escacs van ser reconeguts com a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen olimpíades específiques (bianuals) i campionats mundials en totes les categories per sexes i edats. El Dia Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cubà José Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tots els temps. A Castellar del Vallès hi ha el Museu Nacional dels Escacs de Catalunya. (ca)
- Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Segons els historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos). Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom troba característiques d'art i de ciència en les composicions escaquístiques i en la seva teoria, que abraça obertures, mig joc i finals, les fases en què tradicionalment se subdivideix el transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors d'escacs són coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc d'estratègia i de tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l'inici del joc (les blanques sempre fan el primer moviment) i són especialment coneguts per la seva alta complexitat. El joc (o partida d'escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat simplement mat) al rei de l'adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat. Les competicions oficials d'escacs es van iniciar al segle xix i Wilhelm Steinitz va ser considerat el primer campió del món d'escacs. Des del primer terç del segle xx, dues organitzacions d'àmbit mundial, la Federació Internacional d'Escacs i la Federació Internacional d'Escacs per Correspondència organitzen competicions que apleguen els millors escaquistes d'arreu del món. L'actual campió del món absolut (des de novembre de 2013) és el noruec Magnus Carlsen i la campiona mundial femenina (des de 2013) és la xinesa Hou Yifan. Els escacs van ser reconeguts com a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen olimpíades específiques (bianuals) i campionats mundials en totes les categories per sexes i edats. El Dia Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cubà José Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tots els temps. A Castellar del Vallès hi ha el Museu Nacional dels Escacs de Catalunya. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Segons els historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos). (ca)
- Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Segons els historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos). (ca)
|
