| Property |
Value |
| prop-ca:abans
| |
| prop-ca:anys
| |
| prop-ca:després
| |
| prop-ca:títol
| |
| dbo:abstract
|
- Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866 - 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític. Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyería de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou escollit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista. Juntament amb el seu germà Romà Fabra i Puig, marquès del Masnou, dirigiria la companyia tèxtil Compañía Anónima Hilaturas Fabra y Coats al districte de Sant Andreu a Barcelona. El Passeig de Fabra i Puig que uneix els districtes de Nou Barris i Sant Andreu duu el seu nom des del 1918 i actualment està dedicat a ambdós germans. A la mort del seu pare, els germans Ferran i Roman Fabra van seguir finançant econòmicament la construcció de l'observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, batejat com a Observatori Fabra en agraïment a aquest mecenatge. Tot i que el títol nobiliari li fou concedit pel rei Alfons XIII el 1922, l'arribada de la República féu que s'autointitulés Ex-Marquès d'Alella, en targetes de visita en les que combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana. (ca)
- Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866 - 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític. Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyería de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou escollit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista. Juntament amb el seu germà Romà Fabra i Puig, marquès del Masnou, dirigiria la companyia tèxtil Compañía Anónima Hilaturas Fabra y Coats al districte de Sant Andreu a Barcelona. El Passeig de Fabra i Puig que uneix els districtes de Nou Barris i Sant Andreu duu el seu nom des del 1918 i actualment està dedicat a ambdós germans. A la mort del seu pare, els germans Ferran i Roman Fabra van seguir finançant econòmicament la construcció de l'observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, batejat com a Observatori Fabra en agraïment a aquest mecenatge. Tot i que el títol nobiliari li fou concedit pel rei Alfons XIII el 1922, l'arribada de la República féu que s'autointitulés Ex-Marquès d'Alella, en targetes de visita en les que combinava la bandera tricolor republicana amb la senyera catalana. (ca)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dct:subject
| |
| rdfs:comment
|
- Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866 - 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític. Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyería de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou escollit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista. (ca)
- Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866 - 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític. Va estudiar a l'Escola Superior Tècnica d'Enginyería de Barcelona on hi entra als 16 anys. Afiliat al partit lliberal, igual que el seu pare Camil Fabra i Fontanills, fou escollit diputat provincial el 1889, senador el 1907, 1910 i 1914. Com a membre del Partit Liberal Fusionista fou alcalde de Barcelona entre maig de 1922 i setembre de 1923, any en què el cop d'estat de Primo de Rivera l'obligà a abandonar el càrrec. Dins del Consistori, Fabra i Puig disposà d'una precària minoria, cosa que el va portar a exercir una política de caràcter regionalista. (ca)
|
| rdfs:label
|
- Ferran Fabra i Puig (ca)
- Ferran Fabra i Puig (ca)
|
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is prop-ca:abans
of | |
| is prop-ca:després
of | |
| is dbo:successor
of | |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
