| dbo:abstract
|
- Fotogrametria és la primera eina tecnològica de teledetecció. Les propietats geomètriques dels objectes es determinen a partir d'imatges fotogràfiques. Històricament, la fotogrametria és tan vella com la fotografia. Per aquest motiu comença a partir del segle XIX. En l'exemple més senzill, el sistema de coordenades tridimensional dels punts d'un objecte estan determinats per càlculs i mesures fetes en dos o més imatges fotografies fetes des de posicions diferents (vegi estereoscòpia). Els punts comuns s'identifiquen sobre cada imatge. Es pot construir una recta, línia de mira o raig des de la localització de les càmeres fins a l'objecte. És la intersecció d'aquests raigs (triangulació) la que determina la localització tridimensional del punt. Uns algorismes més sofisticats poden utilitzar altres informacions que es coneixen sobre l'escena a priori (per exemple les simetries) per tal de, en alguns casos, fer reconstruccions de coordenades 3D des de només una posició de la càmera. La fotogrametria s'utilitza en diferents camps, com la cartografia, l'arquitectura, l'enginyeria, la fabricació, el control de qualitat, la investigació policial, i la geologia, així com en meteorologia per, per exemple, determinar la velocitat del vent d'un tornado on les dades objectives no es poden obtenir. També es va utilitzar en la postproducció de la pel·lícula Fight Club per combinar acció en viu amb imatges generades per ordinador. L'algorisme típic utilitzat en fotogrametria és l'ajust per mínims quadrats. La minimització es realitza sovint utilitzant l'algorisme Levenberg-Marquardt (o ajust per feixos). (ca)
- Fotogrametria és la primera eina tecnològica de teledetecció. Les propietats geomètriques dels objectes es determinen a partir d'imatges fotogràfiques. Històricament, la fotogrametria és tan vella com la fotografia. Per aquest motiu comença a partir del segle XIX. En l'exemple més senzill, el sistema de coordenades tridimensional dels punts d'un objecte estan determinats per càlculs i mesures fetes en dos o més imatges fotografies fetes des de posicions diferents (vegi estereoscòpia). Els punts comuns s'identifiquen sobre cada imatge. Es pot construir una recta, línia de mira o raig des de la localització de les càmeres fins a l'objecte. És la intersecció d'aquests raigs (triangulació) la que determina la localització tridimensional del punt. Uns algorismes més sofisticats poden utilitzar altres informacions que es coneixen sobre l'escena a priori (per exemple les simetries) per tal de, en alguns casos, fer reconstruccions de coordenades 3D des de només una posició de la càmera. La fotogrametria s'utilitza en diferents camps, com la cartografia, l'arquitectura, l'enginyeria, la fabricació, el control de qualitat, la investigació policial, i la geologia, així com en meteorologia per, per exemple, determinar la velocitat del vent d'un tornado on les dades objectives no es poden obtenir. També es va utilitzar en la postproducció de la pel·lícula Fight Club per combinar acció en viu amb imatges generades per ordinador. L'algorisme típic utilitzat en fotogrametria és l'ajust per mínims quadrats. La minimització es realitza sovint utilitzant l'algorisme Levenberg-Marquardt (o ajust per feixos). (ca)
|
