Property |
Value |
prop-ca:imageCaption
|
- Gall dindi salvatge Meleagris gallopavo
|
prop-ca:imageWidth
| |
prop-ca:species
| |
dbo:abstract
|
- El gall dindi, o gall de les índies també anomenat indiot (el mascle), pioc, titot, indià, polit, tito/tita (a València), titet (a Cullera), petiu, pitiu (a Teulada), (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris. Com altres espècies de l'ordre dels gal·liformes hi ha dimorfisme sexual i la femella és més menuda que el mascle i també menys acolorida. De les dues espècies de gall dindi Meleagris gallopavo és originària de Nord-amèrica i Meleagris ocellata ho és d'Amèrica Central. El gall dindi domèstic prové de M. gallopavo. Segurament els maies també van domesticar l'altra espècie M. ocellata. És objecte d'una cria intensiva en expansió atès que la seva carn és poc greixosa i per tant baixa en contingut energètic. És tradicional el seu consum en festes assenyalades dels Estats Units i Canadà com el Dia d'Acció de Gràcies i el Nadal i s'hi acostuma a servir amb una tradicional salsa de nabius de grua. (ca)
- El gall dindi, o gall de les índies també anomenat indiot (el mascle), pioc, titot, indià, polit, tito/tita (a València), titet (a Cullera), petiu, pitiu (a Teulada), (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris. Com altres espècies de l'ordre dels gal·liformes hi ha dimorfisme sexual i la femella és més menuda que el mascle i també menys acolorida. De les dues espècies de gall dindi Meleagris gallopavo és originària de Nord-amèrica i Meleagris ocellata ho és d'Amèrica Central. El gall dindi domèstic prové de M. gallopavo. Segurament els maies també van domesticar l'altra espècie M. ocellata. És objecte d'una cria intensiva en expansió atès que la seva carn és poc greixosa i per tant baixa en contingut energètic. És tradicional el seu consum en festes assenyalades dels Estats Units i Canadà com el Dia d'Acció de Gràcies i el Nadal i s'hi acostuma a servir amb una tradicional salsa de nabius de grua. (ca)
|
dbo:class
| |
dbo:family
| |
dbo:genus
| |
dbo:kingdom
| |
dbo:order
| |
dbo:phylum
| |
dbo:wikiPageExternalLink
| |
dbo:wikiPageID
| |
dbo:wikiPageRevisionID
| |
dct:subject
| |
rdf:type
| |
rdfs:comment
|
- El gall dindi, o gall de les índies també anomenat indiot (el mascle), pioc, titot, indià, polit, tito/tita (a València), titet (a Cullera), petiu, pitiu (a Teulada), (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris. Com altres espècies de l'ordre dels gal·liformes hi ha dimorfisme sexual i la femella és més menuda que el mascle i també menys acolorida. De les dues espècies de gall dindi Meleagris gallopavo és originària de Nord-amèrica i Meleagris ocellata ho és d'Amèrica Central. El gall dindi domèstic prové de M. gallopavo. Segurament els maies també van domesticar l'altra espècie M. ocellata. És objecte d'una cria intensiva en expansió atès que la seva carn és poc greixosa i per tant baixa en contingut energètic. És tradicional el seu consum en festes ass (ca)
- El gall dindi, o gall de les índies també anomenat indiot (el mascle), pioc, titot, indià, polit, tito/tita (a València), titet (a Cullera), petiu, pitiu (a Teulada), (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris. Com altres espècies de l'ordre dels gal·liformes hi ha dimorfisme sexual i la femella és més menuda que el mascle i també menys acolorida. De les dues espècies de gall dindi Meleagris gallopavo és originària de Nord-amèrica i Meleagris ocellata ho és d'Amèrica Central. El gall dindi domèstic prové de M. gallopavo. Segurament els maies també van domesticar l'altra espècie M. ocellata. És objecte d'una cria intensiva en expansió atès que la seva carn és poc greixosa i per tant baixa en contingut energètic. És tradicional el seu consum en festes ass (ca)
|
rdfs:label
|
- Gall dindi (ca)
- Gall dindi (ca)
|
prov:wasDerivedFrom
| |
foaf:isPrimaryTopicOf
| |
foaf:name
|
- Gall dindi (ca)
- Gall dindi (ca)
|
is prop-ca:imageCaption
of | |
is dbo:wikiPageRedirects
of | |
is foaf:primaryTopic
of | |