| dbo:abstract
|
- Giuseppe Borgatti (Cento, Ferrara, 17 de març de 1871 - Reno di Leggiuno, Varese, 18 d'octubre, 1950) fou un tenor italià. Cursà els estudis de música al Liceu de Bolonya, i el 1892 cantà per primera vegada en públic interpretant el Faust de Gounod a Castelfranco, i seguidament Venècia, Florència, Torí i Milà. Borgatti fou un tenor de sòlida fama mundial, perquè cadascuna de les seves actuacions en els principals teatres d'Europa i Amèrica fou coronada amb èxit indiscutible, i a això contribuïren no tan sols l'excel·lència de la seva veu, sinó també les qualitats que posseïa de gran actor escènic. Destacà entre els cantants italians per la seva insuperable interpretació de les obres wagnerianes; però la predilecció per aquestes li originà serioses contrarietats, degudes a les rivalitats dels seguidors i adversaris de la música wagneriana, i no devia ésser massa gran el nombre de partidaris de Borgatti per la seva posició wagneriana, doncs, segons s'explica, una nit cantà una nit en el teatre de La Scala Tristan i Isolda, i fou tan exigua la concurrència, que només es recolliren 2.000 lires. El 1924 i en condicions encara de continuar la seva carrera de triomfs, es va veure forçat a retirar-se, doncs perdé la vista per una afecció als ulls, no va poder recuperar-la, no obstant els més eficaços recursos mèdics a que es va recórrer. El seu repertori comprenia des de Lucia di Lammermoor i Rigoletto fins als papers de Wagner, passant per Mefistofele i Andrea Chenier. Era comanador de l'Orde de la Corona d'Itàlia. Era el germà de la pianista Renata Borgatti. (ca)
- Giuseppe Borgatti (Cento, Ferrara, 17 de març de 1871 - Reno di Leggiuno, Varese, 18 d'octubre, 1950) fou un tenor italià. Cursà els estudis de música al Liceu de Bolonya, i el 1892 cantà per primera vegada en públic interpretant el Faust de Gounod a Castelfranco, i seguidament Venècia, Florència, Torí i Milà. Borgatti fou un tenor de sòlida fama mundial, perquè cadascuna de les seves actuacions en els principals teatres d'Europa i Amèrica fou coronada amb èxit indiscutible, i a això contribuïren no tan sols l'excel·lència de la seva veu, sinó també les qualitats que posseïa de gran actor escènic. Destacà entre els cantants italians per la seva insuperable interpretació de les obres wagnerianes; però la predilecció per aquestes li originà serioses contrarietats, degudes a les rivalitats dels seguidors i adversaris de la música wagneriana, i no devia ésser massa gran el nombre de partidaris de Borgatti per la seva posició wagneriana, doncs, segons s'explica, una nit cantà una nit en el teatre de La Scala Tristan i Isolda, i fou tan exigua la concurrència, que només es recolliren 2.000 lires. El 1924 i en condicions encara de continuar la seva carrera de triomfs, es va veure forçat a retirar-se, doncs perdé la vista per una afecció als ulls, no va poder recuperar-la, no obstant els més eficaços recursos mèdics a que es va recórrer. El seu repertori comprenia des de Lucia di Lammermoor i Rigoletto fins als papers de Wagner, passant per Mefistofele i Andrea Chenier. Era comanador de l'Orde de la Corona d'Itàlia. Era el germà de la pianista Renata Borgatti. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Giuseppe Borgatti (Cento, Ferrara, 17 de març de 1871 - Reno di Leggiuno, Varese, 18 d'octubre, 1950) fou un tenor italià. Cursà els estudis de música al Liceu de Bolonya, i el 1892 cantà per primera vegada en públic interpretant el Faust de Gounod a Castelfranco, i seguidament Venècia, Florència, Torí i Milà. Borgatti fou un tenor de sòlida fama mundial, perquè cadascuna de les seves actuacions en els principals teatres d'Europa i Amèrica fou coronada amb èxit indiscutible, i a això contribuïren no tan sols l'excel·lència de la seva veu, sinó també les qualitats que posseïa de gran actor escènic. (ca)
- Giuseppe Borgatti (Cento, Ferrara, 17 de març de 1871 - Reno di Leggiuno, Varese, 18 d'octubre, 1950) fou un tenor italià. Cursà els estudis de música al Liceu de Bolonya, i el 1892 cantà per primera vegada en públic interpretant el Faust de Gounod a Castelfranco, i seguidament Venècia, Florència, Torí i Milà. Borgatti fou un tenor de sòlida fama mundial, perquè cadascuna de les seves actuacions en els principals teatres d'Europa i Amèrica fou coronada amb èxit indiscutible, i a això contribuïren no tan sols l'excel·lència de la seva veu, sinó també les qualitats que posseïa de gran actor escènic. (ca)
|
