| dbo:abstract
|
- Grant Green (6 de juny de 1935 – 31 de gener de 1979) va ser un guitarrista de jazz estatunidenc i compositor. Va enregistrar prolíficament i principalment per a Blue Records (com a líder i com a acompanyant) en els àmbits del hard bop, soul jazz, bebop i jazz llatí al llarg de tota la seva carrera. Els crítics Michael Erlewine i Ron Wynn van escriure sobre ell, "Un músic severament infravalorat durant tota la seva vida, Grant Green és un del grans herois poc lloats de la guitarra de jazz ... la manera de tocar de Green es pot reconèixer immediatament – potser més que la de qualsevol altre guitarrista." El crític Dave Hunter va descriure el seu so com "àgil, desimbolt, lleugerament bluesy i amb bon groove". Va actuar sovint en format de trio amb òrgan i bateria. A part del guitarrista Charlie Christian, les principals influències de Green foren els saxofonistes, particularment Charlie Parker, i per això la seva aproximació melòdica era gairebé lineal més que no pas amb acords. La simplicitat i immediatesa amb què Green tocava, que tendia a evitar cromatismes, derivava dels seus primers treballs, on tocava "rythm and blues" i, tot i que en el seu apogeu va aconseguir una síntesi d'aquest estil amb el pop, Green era essencialment un guitarrista de blues i va retornar gairebé exclusivament a aquest estil en la darrera part de la seva carrera. (ca)
- Grant Green (6 de juny de 1935 – 31 de gener de 1979) va ser un guitarrista de jazz estatunidenc i compositor. Va enregistrar prolíficament i principalment per a Blue Records (com a líder i com a acompanyant) en els àmbits del hard bop, soul jazz, bebop i jazz llatí al llarg de tota la seva carrera. Els crítics Michael Erlewine i Ron Wynn van escriure sobre ell, "Un músic severament infravalorat durant tota la seva vida, Grant Green és un del grans herois poc lloats de la guitarra de jazz ... la manera de tocar de Green es pot reconèixer immediatament – potser més que la de qualsevol altre guitarrista." El crític Dave Hunter va descriure el seu so com "àgil, desimbolt, lleugerament bluesy i amb bon groove". Va actuar sovint en format de trio amb òrgan i bateria. A part del guitarrista Charlie Christian, les principals influències de Green foren els saxofonistes, particularment Charlie Parker, i per això la seva aproximació melòdica era gairebé lineal més que no pas amb acords. La simplicitat i immediatesa amb què Green tocava, que tendia a evitar cromatismes, derivava dels seus primers treballs, on tocava "rythm and blues" i, tot i que en el seu apogeu va aconseguir una síntesi d'aquest estil amb el pop, Green era essencialment un guitarrista de blues i va retornar gairebé exclusivament a aquest estil en la darrera part de la seva carrera. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Grant Green (6 de juny de 1935 – 31 de gener de 1979) va ser un guitarrista de jazz estatunidenc i compositor. Va enregistrar prolíficament i principalment per a Blue Records (com a líder i com a acompanyant) en els àmbits del hard bop, soul jazz, bebop i jazz llatí al llarg de tota la seva carrera. Els crítics Michael Erlewine i Ron Wynn van escriure sobre ell, "Un músic severament infravalorat durant tota la seva vida, Grant Green és un del grans herois poc lloats de la guitarra de jazz ... la manera de tocar de Green es pot reconèixer immediatament – potser més que la de qualsevol altre guitarrista." El crític Dave Hunter va descriure el seu so com "àgil, desimbolt, lleugerament bluesy i amb bon groove". Va actuar sovint en format de trio amb òrgan i bateria. (ca)
- Grant Green (6 de juny de 1935 – 31 de gener de 1979) va ser un guitarrista de jazz estatunidenc i compositor. Va enregistrar prolíficament i principalment per a Blue Records (com a líder i com a acompanyant) en els àmbits del hard bop, soul jazz, bebop i jazz llatí al llarg de tota la seva carrera. Els crítics Michael Erlewine i Ron Wynn van escriure sobre ell, "Un músic severament infravalorat durant tota la seva vida, Grant Green és un del grans herois poc lloats de la guitarra de jazz ... la manera de tocar de Green es pot reconèixer immediatament – potser més que la de qualsevol altre guitarrista." El crític Dave Hunter va descriure el seu so com "àgil, desimbolt, lleugerament bluesy i amb bon groove". Va actuar sovint en format de trio amb òrgan i bateria. (ca)
|
