dbo:abstract
|
- Gunvor Nelson és un director de cinema suec. Va néixer a Suècia, però va deixar el seu país natal a mitjan anys cinquanta per estudiar als Estats Units. El 1965, quan va fer la seva primera pel·lícula amb Dorothy Wiley (Schmeerguntz), molt poques dones eren reconegudes com a cineastes independents, per bé que Brakhage, Anger, Warhol i molts altres autors masculins ja fossin aclamats pel seu treball.Les seves imatges, ambigües i poètiques, parlen dels somnis, de la infantesa, de la memòria, de la idea de la casa o pàtria i dels seus desplaçaments, de l’envelliment, de la mort, de les dificultats de comunicació entre generacions, de l’ús o el mal ús del cos femení. Les seves representacions de la dona mai no són obertament polítiques, però tampoc simplistes (sovint exploren la sensualitat i l’erotisme i critiquen la representació de les dones en la societat), encara que Nelson nega expressament que el seu art sigui feminista.Nelson manipula el material per mitjà de sobreimpressions, collages, pintures, dibuixos… d’una manera subjectiva, de vegades obertament emocional i expressiva, de vegades contemplativa i serena. Els efectes del llenguatge i del so sobre la imatge mòbil realcen l’estètica onírica de les seves pel·lícules.La seva fascinació per la representació dels materials potser es deu a la seva formació artística com a pintora. Nelson transforma la filmació visualment mitjançant la pintura i l’animació i després edita la imatge i el so amb molta cura. També sol disposar diverses coreografies sonores superposades, que influeixen en la percepció de la imatge. (ca)
- Gunvor Nelson és un director de cinema suec. Va néixer a Suècia, però va deixar el seu país natal a mitjan anys cinquanta per estudiar als Estats Units. El 1965, quan va fer la seva primera pel·lícula amb Dorothy Wiley (Schmeerguntz), molt poques dones eren reconegudes com a cineastes independents, per bé que Brakhage, Anger, Warhol i molts altres autors masculins ja fossin aclamats pel seu treball.Les seves imatges, ambigües i poètiques, parlen dels somnis, de la infantesa, de la memòria, de la idea de la casa o pàtria i dels seus desplaçaments, de l’envelliment, de la mort, de les dificultats de comunicació entre generacions, de l’ús o el mal ús del cos femení. Les seves representacions de la dona mai no són obertament polítiques, però tampoc simplistes (sovint exploren la sensualitat i l’erotisme i critiquen la representació de les dones en la societat), encara que Nelson nega expressament que el seu art sigui feminista.Nelson manipula el material per mitjà de sobreimpressions, collages, pintures, dibuixos… d’una manera subjectiva, de vegades obertament emocional i expressiva, de vegades contemplativa i serena. Els efectes del llenguatge i del so sobre la imatge mòbil realcen l’estètica onírica de les seves pel·lícules.La seva fascinació per la representació dels materials potser es deu a la seva formació artística com a pintora. Nelson transforma la filmació visualment mitjançant la pintura i l’animació i després edita la imatge i el so amb molta cura. També sol disposar diverses coreografies sonores superposades, que influeixen en la percepció de la imatge. (ca)
|
rdfs:comment
|
- Gunvor Nelson és un director de cinema suec. Va néixer a Suècia, però va deixar el seu país natal a mitjan anys cinquanta per estudiar als Estats Units. El 1965, quan va fer la seva primera pel·lícula amb Dorothy Wiley (Schmeerguntz), molt poques dones eren reconegudes com a cineastes independents, per bé que Brakhage, Anger, Warhol i molts altres autors masculins ja fossin aclamats pel seu treball.Les seves imatges, ambigües i poètiques, parlen dels somnis, de la infantesa, de la memòria, de la idea de la casa o pàtria i dels seus desplaçaments, de l’envelliment, de la mort, de les dificultats de comunicació entre generacions, de l’ús o el mal ús del cos femení. Les seves representacions de la dona mai no són obertament polítiques, però tampoc simplistes (sovint exploren la sensualitat i (ca)
- Gunvor Nelson és un director de cinema suec. Va néixer a Suècia, però va deixar el seu país natal a mitjan anys cinquanta per estudiar als Estats Units. El 1965, quan va fer la seva primera pel·lícula amb Dorothy Wiley (Schmeerguntz), molt poques dones eren reconegudes com a cineastes independents, per bé que Brakhage, Anger, Warhol i molts altres autors masculins ja fossin aclamats pel seu treball.Les seves imatges, ambigües i poètiques, parlen dels somnis, de la infantesa, de la memòria, de la idea de la casa o pàtria i dels seus desplaçaments, de l’envelliment, de la mort, de les dificultats de comunicació entre generacions, de l’ús o el mal ús del cos femení. Les seves representacions de la dona mai no són obertament polítiques, però tampoc simplistes (sovint exploren la sensualitat i (ca)
|