Henrik Hertz (Copenhaguen, 25 d'agost de 1797 – Copenhaguen, 25 de febrer de 1870) fou un poeta danès. Estudià Dret, però més tard es consagrà per complet a la literatura. El 1833 emprengué amb l'auxili de l'Estat un viatge a Alemanya, Itàlia, Suïssa i França, i al retornar aconseguí el títol de professor i el Parlament li concedí una pensió anual. Com a poeta Hertz pertany a l'escola d'Heiberg. Les seves opinions teòriques sobre la importància de la forma de l'art, enfront del material, les expressà amb el seu famós Gjengangerbreve (1830), una sèrie de cartes en vers, amb les quals prengué part en la polèmica entre Heiberg i Ohlenschläger, influint molt vers la tendència estètica de la seva època. Aquesta teoria la realitzà després en nombroses poesies pròpies. La seva especialitat fou la

Property Value
prop-ca:conegutPer
  • Les Gjengangerbreve
prop-ca:dataMort
  • 25 (xsd:integer)
prop-ca:dataNaix
  • 25 (xsd:integer)
prop-ca:imatge
  • Hertz Henrik.jpg
prop-ca:peu
  • Hertz Henrik
dbo:abstract
  • Henrik Hertz (Copenhaguen, 25 d'agost de 1797 – Copenhaguen, 25 de febrer de 1870) fou un poeta danès. Estudià Dret, però més tard es consagrà per complet a la literatura. El 1833 emprengué amb l'auxili de l'Estat un viatge a Alemanya, Itàlia, Suïssa i França, i al retornar aconseguí el títol de professor i el Parlament li concedí una pensió anual. Com a poeta Hertz pertany a l'escola d'Heiberg. Les seves opinions teòriques sobre la importància de la forma de l'art, enfront del material, les expressà amb el seu famós Gjengangerbreve (1830), una sèrie de cartes en vers, amb les quals prengué part en la polèmica entre Heiberg i Ohlenschläger, influint molt vers la tendència estètica de la seva època. Aquesta teoria la realitzà després en nombroses poesies pròpies. La seva especialitat fou la poesia dramàtica. (ca)
  • Henrik Hertz (Copenhaguen, 25 d'agost de 1797 – Copenhaguen, 25 de febrer de 1870) fou un poeta danès. Estudià Dret, però més tard es consagrà per complet a la literatura. El 1833 emprengué amb l'auxili de l'Estat un viatge a Alemanya, Itàlia, Suïssa i França, i al retornar aconseguí el títol de professor i el Parlament li concedí una pensió anual. Com a poeta Hertz pertany a l'escola d'Heiberg. Les seves opinions teòriques sobre la importància de la forma de l'art, enfront del material, les expressà amb el seu famós Gjengangerbreve (1830), una sèrie de cartes en vers, amb les quals prengué part en la polèmica entre Heiberg i Ohlenschläger, influint molt vers la tendència estètica de la seva època. Aquesta teoria la realitzà després en nombroses poesies pròpies. La seva especialitat fou la poesia dramàtica. (ca)
dbo:birthPlace
dbo:deathPlace
dbo:occupation
dbo:wikiPageID
  • 1137066 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 16622247 (xsd:integer)
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Henrik Hertz (Copenhaguen, 25 d'agost de 1797 – Copenhaguen, 25 de febrer de 1870) fou un poeta danès. Estudià Dret, però més tard es consagrà per complet a la literatura. El 1833 emprengué amb l'auxili de l'Estat un viatge a Alemanya, Itàlia, Suïssa i França, i al retornar aconseguí el títol de professor i el Parlament li concedí una pensió anual. Com a poeta Hertz pertany a l'escola d'Heiberg. Les seves opinions teòriques sobre la importància de la forma de l'art, enfront del material, les expressà amb el seu famós Gjengangerbreve (1830), una sèrie de cartes en vers, amb les quals prengué part en la polèmica entre Heiberg i Ohlenschläger, influint molt vers la tendència estètica de la seva època. Aquesta teoria la realitzà després en nombroses poesies pròpies. La seva especialitat fou la (ca)
  • Henrik Hertz (Copenhaguen, 25 d'agost de 1797 – Copenhaguen, 25 de febrer de 1870) fou un poeta danès. Estudià Dret, però més tard es consagrà per complet a la literatura. El 1833 emprengué amb l'auxili de l'Estat un viatge a Alemanya, Itàlia, Suïssa i França, i al retornar aconseguí el títol de professor i el Parlament li concedí una pensió anual. Com a poeta Hertz pertany a l'escola d'Heiberg. Les seves opinions teòriques sobre la importància de la forma de l'art, enfront del material, les expressà amb el seu famós Gjengangerbreve (1830), una sèrie de cartes en vers, amb les quals prengué part en la polèmica entre Heiberg i Ohlenschläger, influint molt vers la tendència estètica de la seva època. Aquesta teoria la realitzà després en nombroses poesies pròpies. La seva especialitat fou la (ca)
rdfs:label
  • Henrik Hertz (ca)
  • Henrik Hertz (ca)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Hertz Henrik (ca)
  • Hertz Henrik (ca)
is foaf:primaryTopic of