dbo:abstract
|
- Jerusalem Est o Jerusalem Oriental és el nom que rep la part oriental de la ciutat de Jerusalem capturada per Jordània en la Guerra araboisraeliana de 1948 i que va romandre sota administració àrab fins a 1967. Després de la Guerra dels Sis Dies, va ser conquistada per Israel i annexionada a la resta del municipi de Jerusalem en virtut de la Llei de Jerusalem (1980). Inclou la Ciutat Vella i alguns dels principals llocs religiosos (Sant Sepulcre, Esplanada de les Mesquites/Mont del Temple i Mur de les Lamentacions). Jerusalem Est pot referir-se en sentit ampli a tota l'àrea que va romandre sota administració jordana entre 1948 i 1967, i que fou després incorporada al municipi de Jerusalem (uns 70 km²), o únicament al municipi jordà anterior a 1967, cobrint en aquest cas només 6,4 km². El Mont Scopus, que era un enclavament israelià dintre del territori jordà abans de 1967 i on es va situar la Universitat Hebrea, no es considera part de Jerusalem Est. Durant el període que va romandre sota administració jordana, Jerusalem Est va perdre gran part de la seva importància: al deixar de ser capital i perdre la seva connexió amb la costa, va disminuir el seu paper com a centre comercial, i fins i tot va veure disminuir la seva població, doncs bona part dels comerços i l'administració es van traslladar a Amman. No obstant això, va mantenir la seva importància religiosa, així com el seu paper de centre regional. Després de la conquesta israeliana, l'OAP i després l'Autoritat Nacional Palestina han reivindicat Jerusalem Est com a capital del futur Estat palestí. La declaració de principis palestí-israelians, signada a Oslo el 13 de setembre de 1993, va ajornar la decisió sobre l'estatut permanent de Jerusalem per a les etapes finals de les negociacions entre Israel i els palestins. La possibilitat de la capitalitat palestina en la zona oriental de la ciutat va ser considerada per Israel per primera vegada a Camp David (2000) i en la Cimera de Taba (2001), encara que aquestes negociacions van acabar sense acord i aquesta possibilitat no ha tornat a ser considerada per Israel des de llavors. (ca)
- Jerusalem Est o Jerusalem Oriental és el nom que rep la part oriental de la ciutat de Jerusalem capturada per Jordània en la Guerra araboisraeliana de 1948 i que va romandre sota administració àrab fins a 1967. Després de la Guerra dels Sis Dies, va ser conquistada per Israel i annexionada a la resta del municipi de Jerusalem en virtut de la Llei de Jerusalem (1980). Inclou la Ciutat Vella i alguns dels principals llocs religiosos (Sant Sepulcre, Esplanada de les Mesquites/Mont del Temple i Mur de les Lamentacions). Jerusalem Est pot referir-se en sentit ampli a tota l'àrea que va romandre sota administració jordana entre 1948 i 1967, i que fou després incorporada al municipi de Jerusalem (uns 70 km²), o únicament al municipi jordà anterior a 1967, cobrint en aquest cas només 6,4 km². El Mont Scopus, que era un enclavament israelià dintre del territori jordà abans de 1967 i on es va situar la Universitat Hebrea, no es considera part de Jerusalem Est. Durant el període que va romandre sota administració jordana, Jerusalem Est va perdre gran part de la seva importància: al deixar de ser capital i perdre la seva connexió amb la costa, va disminuir el seu paper com a centre comercial, i fins i tot va veure disminuir la seva població, doncs bona part dels comerços i l'administració es van traslladar a Amman. No obstant això, va mantenir la seva importància religiosa, així com el seu paper de centre regional. Després de la conquesta israeliana, l'OAP i després l'Autoritat Nacional Palestina han reivindicat Jerusalem Est com a capital del futur Estat palestí. La declaració de principis palestí-israelians, signada a Oslo el 13 de setembre de 1993, va ajornar la decisió sobre l'estatut permanent de Jerusalem per a les etapes finals de les negociacions entre Israel i els palestins. La possibilitat de la capitalitat palestina en la zona oriental de la ciutat va ser considerada per Israel per primera vegada a Camp David (2000) i en la Cimera de Taba (2001), encara que aquestes negociacions van acabar sense acord i aquesta possibilitat no ha tornat a ser considerada per Israel des de llavors. (ca)
|