| dbo:abstract
|
- Joan Francesch i Serret (Lleida, 1833 - Reus, 1872) fou un militar català, cap dels carlins en el curs de la Tercera guerra carlina. Va estudiar a l'acadèmia d'enginyers i el 1856 va ascendir a capità per haver fet costat als moderats en els disturbis de Madrid. Es va distingir a l'Àfrica obtenint dues creus de San Fernando i l'ascens a comandant. Una ferida el va deixar inútil i va passar al cos d'invàlids i com a membre d'aquest va combatre als successos de Madrid de 1866, defensant l'ordre que representava Isabel II, essent ascendit a tinent coronel. El 1868 es va oposar a la revolució de Joan Prim i el 1869 es va posar al servei del pretendent carlí Carles VII, que el va nomenar coronel i capità general de la província de Tarragona, i pel seu càrrec, s'encarregà de reclutar tropes i comprar armes. Va participar en diverses accions i va ascendir a general. El 29 de juny de 1872, amb 400 soldats, va entrar a Reus i va sorprendre la guarnició liberal. Mentre negociava a l'Ajuntament amb l'alcalde Felip Font, el pagament d'una quantitat per evitar el saqueig, la guarnició es va reorganitzar i va foragitar els carlins, morint el general Francesch en el combat La seva modesta tomba és al cementiri de Reus, prop de la del socialista Pere Casals i Cort, amb una dedicatòria que diu: "Al heroico general Francesch" (la placa del nínxol fou eliminada als primer anys del segle XXI per l'Ajuntament, probablement per caducitat de la concessió administrativa). (ca)
- Joan Francesch i Serret (Lleida, 1833 - Reus, 1872) fou un militar català, cap dels carlins en el curs de la Tercera guerra carlina. Va estudiar a l'acadèmia d'enginyers i el 1856 va ascendir a capità per haver fet costat als moderats en els disturbis de Madrid. Es va distingir a l'Àfrica obtenint dues creus de San Fernando i l'ascens a comandant. Una ferida el va deixar inútil i va passar al cos d'invàlids i com a membre d'aquest va combatre als successos de Madrid de 1866, defensant l'ordre que representava Isabel II, essent ascendit a tinent coronel. El 1868 es va oposar a la revolució de Joan Prim i el 1869 es va posar al servei del pretendent carlí Carles VII, que el va nomenar coronel i capità general de la província de Tarragona, i pel seu càrrec, s'encarregà de reclutar tropes i comprar armes. Va participar en diverses accions i va ascendir a general. El 29 de juny de 1872, amb 400 soldats, va entrar a Reus i va sorprendre la guarnició liberal. Mentre negociava a l'Ajuntament amb l'alcalde Felip Font, el pagament d'una quantitat per evitar el saqueig, la guarnició es va reorganitzar i va foragitar els carlins, morint el general Francesch en el combat La seva modesta tomba és al cementiri de Reus, prop de la del socialista Pere Casals i Cort, amb una dedicatòria que diu: "Al heroico general Francesch" (la placa del nínxol fou eliminada als primer anys del segle XXI per l'Ajuntament, probablement per caducitat de la concessió administrativa). (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Joan Francesch i Serret (Lleida, 1833 - Reus, 1872) fou un militar català, cap dels carlins en el curs de la Tercera guerra carlina. Va estudiar a l'acadèmia d'enginyers i el 1856 va ascendir a capità per haver fet costat als moderats en els disturbis de Madrid. Es va distingir a l'Àfrica obtenint dues creus de San Fernando i l'ascens a comandant. Una ferida el va deixar inútil i va passar al cos d'invàlids i com a membre d'aquest va combatre als successos de Madrid de 1866, defensant l'ordre que representava Isabel II, essent ascendit a tinent coronel. El 1868 es va oposar a la revolució de Joan Prim i el 1869 es va posar al servei del pretendent carlí Carles VII, que el va nomenar coronel i capità general de la província de Tarragona, i pel seu càrrec, s'encarregà de reclutar tropes i co (ca)
- Joan Francesch i Serret (Lleida, 1833 - Reus, 1872) fou un militar català, cap dels carlins en el curs de la Tercera guerra carlina. Va estudiar a l'acadèmia d'enginyers i el 1856 va ascendir a capità per haver fet costat als moderats en els disturbis de Madrid. Es va distingir a l'Àfrica obtenint dues creus de San Fernando i l'ascens a comandant. Una ferida el va deixar inútil i va passar al cos d'invàlids i com a membre d'aquest va combatre als successos de Madrid de 1866, defensant l'ordre que representava Isabel II, essent ascendit a tinent coronel. El 1868 es va oposar a la revolució de Joan Prim i el 1869 es va posar al servei del pretendent carlí Carles VII, que el va nomenar coronel i capità general de la província de Tarragona, i pel seu càrrec, s'encarregà de reclutar tropes i co (ca)
|
