| dbo:abstract
|
- Jordi Pons i Sala (Barcelona, 8 de gener de 1950 - 7 de setembre de 1992) historiador i bibliotecari. Va néixer amb una greu malaltia visual. Durant la seva infantesa va anar perdent la visió. Estudià a l’Escola Sant Gregori fins que va perdre la vista del tot. Llavors va anar a aprendre Braille a la Escuela de Sordomudos y Ciegos, escola situada a la Casa Macaya que la Caixa de Pensions mantenia com a obra social. Un cop va saber Braille, va tornar per fer el batxillerat a l’Escola Sant Gregori on va ser exemple d’integració escolar. Va fer estudis de Filosofia i Lletres, llicenciant-se en Historia Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) però la seva gran passió era la història antiga (branca en la qual no el van deixar matricular, ja que en aquell temps els estudis tenien un fort component arqueològic i no es creia que una persona invident els pogués cursar). Es va matricular de totes les assignatures d’història antiga que va poder. Es va especialitzar en epigrafia, concretament en la investigació de la Catalunya romana a través de l’epigrafia, matèria en la que es va doctorar el juny del 1987 amb la qualificació de ‘cum laude’. La tesi Aproximació a la Catalunya romana de l'Alt Imperi : l'evolució del país i la societat de les terres no-litorals a través de l'epigrafia i de les fonts, va ser dirigida per Miquel Tarradell. Va ser president de l’Associació Recreativa Cultural Esplai (ARCE) des del 1976 fins al 1988 (any de la seva dissolució). Aquesta associació era un espai de trobada, de lleure i de promoció de la cultura per a persones amb discapacitat visual o sense. En el marc d’aquesta associació, l’any 1978 impulsà i organitzà les Primeres Jornades sobre la Problemàtica de la Integració Social dels Cecs i Deficients Visuals a Catalunya. Fins poc abans de morir va estar treballant en l’adequació de la seva tesi en forma de llibre, adequació que no va poder finalitzar. El llibre, Territori i societat romana a Catalunya : dels inicis al Baix Imperi es va publicar l’any 1994, dos anys després de la seva mort, amb la revisió de Marc Mayer. El seu germà Ventura Pons li dedicà el capítol 2 del seu llibre Els meus i els altres Barcelona: Proa, 2011. (ca)
- Jordi Pons i Sala (Barcelona, 8 de gener de 1950 - 7 de setembre de 1992) historiador i bibliotecari. Va néixer amb una greu malaltia visual. Durant la seva infantesa va anar perdent la visió. Estudià a l’Escola Sant Gregori fins que va perdre la vista del tot. Llavors va anar a aprendre Braille a la Escuela de Sordomudos y Ciegos, escola situada a la Casa Macaya que la Caixa de Pensions mantenia com a obra social. Un cop va saber Braille, va tornar per fer el batxillerat a l’Escola Sant Gregori on va ser exemple d’integració escolar. Va fer estudis de Filosofia i Lletres, llicenciant-se en Historia Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) però la seva gran passió era la història antiga (branca en la qual no el van deixar matricular, ja que en aquell temps els estudis tenien un fort component arqueològic i no es creia que una persona invident els pogués cursar). Es va matricular de totes les assignatures d’història antiga que va poder. Es va especialitzar en epigrafia, concretament en la investigació de la Catalunya romana a través de l’epigrafia, matèria en la que es va doctorar el juny del 1987 amb la qualificació de ‘cum laude’. La tesi Aproximació a la Catalunya romana de l'Alt Imperi : l'evolució del país i la societat de les terres no-litorals a través de l'epigrafia i de les fonts, va ser dirigida per Miquel Tarradell. Va ser president de l’Associació Recreativa Cultural Esplai (ARCE) des del 1976 fins al 1988 (any de la seva dissolució). Aquesta associació era un espai de trobada, de lleure i de promoció de la cultura per a persones amb discapacitat visual o sense. En el marc d’aquesta associació, l’any 1978 impulsà i organitzà les Primeres Jornades sobre la Problemàtica de la Integració Social dels Cecs i Deficients Visuals a Catalunya. Fins poc abans de morir va estar treballant en l’adequació de la seva tesi en forma de llibre, adequació que no va poder finalitzar. El llibre, Territori i societat romana a Catalunya : dels inicis al Baix Imperi es va publicar l’any 1994, dos anys després de la seva mort, amb la revisió de Marc Mayer. El seu germà Ventura Pons li dedicà el capítol 2 del seu llibre Els meus i els altres Barcelona: Proa, 2011. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Jordi Pons i Sala (Barcelona, 8 de gener de 1950 - 7 de setembre de 1992) historiador i bibliotecari. Va néixer amb una greu malaltia visual. Durant la seva infantesa va anar perdent la visió. Estudià a l’Escola Sant Gregori fins que va perdre la vista del tot. Llavors va anar a aprendre Braille a la Escuela de Sordomudos y Ciegos, escola situada a la Casa Macaya que la Caixa de Pensions mantenia com a obra social. Un cop va saber Braille, va tornar per fer el batxillerat a l’Escola Sant Gregori on va ser exemple d’integració escolar. Va fer estudis de Filosofia i Lletres, llicenciant-se en Historia Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) però la seva gran passió era la història antiga (branca en la qual no el van deixar matricular, ja que en aquell temps els estudis ten (ca)
- Jordi Pons i Sala (Barcelona, 8 de gener de 1950 - 7 de setembre de 1992) historiador i bibliotecari. Va néixer amb una greu malaltia visual. Durant la seva infantesa va anar perdent la visió. Estudià a l’Escola Sant Gregori fins que va perdre la vista del tot. Llavors va anar a aprendre Braille a la Escuela de Sordomudos y Ciegos, escola situada a la Casa Macaya que la Caixa de Pensions mantenia com a obra social. Un cop va saber Braille, va tornar per fer el batxillerat a l’Escola Sant Gregori on va ser exemple d’integració escolar. Va fer estudis de Filosofia i Lletres, llicenciant-se en Historia Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB) però la seva gran passió era la història antiga (branca en la qual no el van deixar matricular, ja que en aquell temps els estudis ten (ca)
|
