| dbo:abstract
|
- Josep Viader i Moliner (Girona, 1917 - ibídem, 2012) va ser un músic, compositor, instrumentista i pedagog català. Nascut l'1 de setembre de 1917 en un entresòl al carrer Auriga, la seva família era molt coneguda a la ciutat per l'ofici del pare, que era flequer. El forn Viader, davant el cinema Modern, i l'establiment al carrer Albereda, 3, eren d'aquelles botigues que pertanyien al teixit comercial tradicional de la ciutat. Més tard, la família es traslladaria a un pis del mateix sector, a la travessia Auriga, on coincidiren, per la part interior de l'habitatge, que es comunicava amb el primer pis, amb Josep Albertí, i en el segon, amb Francesc Puntonet, violinista, tots dos estudiants de música en aquella època. De petit, la veu de Viader ja es féu escoltar, primer a la parròquia del Carme amb mossèn Ribas, i més tard a la de Sant Feliu, amb el mestre Civil, del qual ja rebia classes particulars de música. Més tard ampliaria estudis amb Pere Vallribera (piano) i amb Josep Muset i Antoni Busom (harmonia), a Barcelona. Més endavant estudiaria harmonia seguint el mètode Morera, i instrumentació per a cobla, amb Josep Blanch i Reynalt. Compaginà els seus estudis musicals amb els mercantils (comerç) fins als 14 anys, i inicià seguidament els estudis de magisteri. Acabada la carrera de magisteri, complí el servei militar a la 13a Comandància de l'Exèrcit València i Terol, a la Corunya, on ben aviat formà una coral, juntament amb Àngel Colomer, que després seria director de l'Orfeó Laudate. Després de la guerra, entrà com a mestre interí a Bordils (1939), Va ocupar la plaça durant dos cursos, fins al setembre de 1941. A més, tocava el contrabaix amb l'orquestra Bolero. A Bordils, el mestre Viader també aprofità el temps creant una coral, i va aconseguir, en el poc temps que hi estigué, un bon repertori, que es plasmà en els concerts a la mateixa població i rodalia. En aquests moments també estudiava acordió. En la seva estada a Bordils conegué a Anita Vidal, que el dia 25 de novembre de 1943 es convertiria en la seva inseparable muller. El 1945 aprovà les oposicions, amb el número 2 de la promoció, i s'instal·là a Girona. Va ser destinat a Palamós, però no ocuparia mai aquesta plaça, perquè amb la vacant produïda a l'Escola de Mestres per la mort del professor Sobrequés sol·licità excedència a Palamós i ingressà aquell mateix any com a professor de música a la Normal de Girona. A partir de 1966 ocuparia aquesta plaça com a catedràtic. L'any 1946 formava part, com a cap de corda, de la coral del GEiEG, que dirigia el mestre Civil. EL 1948 n'assumí la direcció. El 1954, i fins al 56, el mestre Viader dirigia també la coral de Breda (formació enterament masculina). Les seves nombroses obligacions a la ciutat - fou regidor pel terç sindical de 1957 a 1960 - li impediren continuar la tasca, que, tot i els pocs recursos humans i materials de què disposava, arribà a una bona consolidació. La seva tasca al capdavant de la coral del GEiEG durà fins a l'any 1960, quan ja feia quatre anys que la simultaniejava amb la direcció de la coral Polifònica, que ell havia fundat l'any 1956, i de la qual portaria la batuta fins al 1989, sota el patrocini de l'Associació de Música, primer, i des del 1970, de la Diputació. També dirigí la coral de l'Institut de Girona, de 1963 a 1965. Josep Viader entrà al Conservatori l'any 1949. Va fer-hi de professor i hi ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: secretari fins al 1965 i director de 1965 a 1985, moment en què arribà a la jubilació. Ocupà els càrrecs també de secretari i president de la Mútua de Músics durant una bona colla d'anys, i la presidència del Sindicat de Músics. Just després de jubilar-se, el van fer president de la Llar del Pensionista de Catalunya, pel seu caràcter enèrgic i de lideratge que sempre l'ha caracteritzat. Va tocar el contrabaix a La Principal de Girona. Ha compost diverses sardanes i harmonitzacions per a cor. Ha estat autor d'una de les versions corals d'Els Segadors. El 1990 va rebre la Placa del President Macià.El 1991 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. (ca)
- Josep Viader i Moliner (Girona, 1917 - ibídem, 2012) va ser un músic, compositor, instrumentista i pedagog català. Nascut l'1 de setembre de 1917 en un entresòl al carrer Auriga, la seva família era molt coneguda a la ciutat per l'ofici del pare, que era flequer. El forn Viader, davant el cinema Modern, i l'establiment al carrer Albereda, 3, eren d'aquelles botigues que pertanyien al teixit comercial tradicional de la ciutat. Més tard, la família es traslladaria a un pis del mateix sector, a la travessia Auriga, on coincidiren, per la part interior de l'habitatge, que es comunicava amb el primer pis, amb Josep Albertí, i en el segon, amb Francesc Puntonet, violinista, tots dos estudiants de música en aquella època. De petit, la veu de Viader ja es féu escoltar, primer a la parròquia del Carme amb mossèn Ribas, i més tard a la de Sant Feliu, amb el mestre Civil, del qual ja rebia classes particulars de música. Més tard ampliaria estudis amb Pere Vallribera (piano) i amb Josep Muset i Antoni Busom (harmonia), a Barcelona. Més endavant estudiaria harmonia seguint el mètode Morera, i instrumentació per a cobla, amb Josep Blanch i Reynalt. Compaginà els seus estudis musicals amb els mercantils (comerç) fins als 14 anys, i inicià seguidament els estudis de magisteri. Acabada la carrera de magisteri, complí el servei militar a la 13a Comandància de l'Exèrcit València i Terol, a la Corunya, on ben aviat formà una coral, juntament amb Àngel Colomer, que després seria director de l'Orfeó Laudate. Després de la guerra, entrà com a mestre interí a Bordils (1939), Va ocupar la plaça durant dos cursos, fins al setembre de 1941. A més, tocava el contrabaix amb l'orquestra Bolero. A Bordils, el mestre Viader també aprofità el temps creant una coral, i va aconseguir, en el poc temps que hi estigué, un bon repertori, que es plasmà en els concerts a la mateixa població i rodalia. En aquests moments també estudiava acordió. En la seva estada a Bordils conegué a Anita Vidal, que el dia 25 de novembre de 1943 es convertiria en la seva inseparable muller. El 1945 aprovà les oposicions, amb el número 2 de la promoció, i s'instal·là a Girona. Va ser destinat a Palamós, però no ocuparia mai aquesta plaça, perquè amb la vacant produïda a l'Escola de Mestres per la mort del professor Sobrequés sol·licità excedència a Palamós i ingressà aquell mateix any com a professor de música a la Normal de Girona. A partir de 1966 ocuparia aquesta plaça com a catedràtic. L'any 1946 formava part, com a cap de corda, de la coral del GEiEG, que dirigia el mestre Civil. EL 1948 n'assumí la direcció. El 1954, i fins al 56, el mestre Viader dirigia també la coral de Breda (formació enterament masculina). Les seves nombroses obligacions a la ciutat - fou regidor pel terç sindical de 1957 a 1960 - li impediren continuar la tasca, que, tot i els pocs recursos humans i materials de què disposava, arribà a una bona consolidació. La seva tasca al capdavant de la coral del GEiEG durà fins a l'any 1960, quan ja feia quatre anys que la simultaniejava amb la direcció de la coral Polifònica, que ell havia fundat l'any 1956, i de la qual portaria la batuta fins al 1989, sota el patrocini de l'Associació de Música, primer, i des del 1970, de la Diputació. També dirigí la coral de l'Institut de Girona, de 1963 a 1965. Josep Viader entrà al Conservatori l'any 1949. Va fer-hi de professor i hi ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: secretari fins al 1965 i director de 1965 a 1985, moment en què arribà a la jubilació. Ocupà els càrrecs també de secretari i president de la Mútua de Músics durant una bona colla d'anys, i la presidència del Sindicat de Músics. Just després de jubilar-se, el van fer president de la Llar del Pensionista de Catalunya, pel seu caràcter enèrgic i de lideratge que sempre l'ha caracteritzat. Va tocar el contrabaix a La Principal de Girona. Ha compost diverses sardanes i harmonitzacions per a cor. Ha estat autor d'una de les versions corals d'Els Segadors. El 1990 va rebre la Placa del President Macià.El 1991 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Josep Viader i Moliner (Girona, 1917 - ibídem, 2012) va ser un músic, compositor, instrumentista i pedagog català. Nascut l'1 de setembre de 1917 en un entresòl al carrer Auriga, la seva família era molt coneguda a la ciutat per l'ofici del pare, que era flequer. El forn Viader, davant el cinema Modern, i l'establiment al carrer Albereda, 3, eren d'aquelles botigues que pertanyien al teixit comercial tradicional de la ciutat. Més tard, la família es traslladaria a un pis del mateix sector, a la travessia Auriga, on coincidiren, per la part interior de l'habitatge, que es comunicava amb el primer pis, amb Josep Albertí, i en el segon, amb Francesc Puntonet, violinista, tots dos estudiants de música en aquella època. (ca)
- Josep Viader i Moliner (Girona, 1917 - ibídem, 2012) va ser un músic, compositor, instrumentista i pedagog català. Nascut l'1 de setembre de 1917 en un entresòl al carrer Auriga, la seva família era molt coneguda a la ciutat per l'ofici del pare, que era flequer. El forn Viader, davant el cinema Modern, i l'establiment al carrer Albereda, 3, eren d'aquelles botigues que pertanyien al teixit comercial tradicional de la ciutat. Més tard, la família es traslladaria a un pis del mateix sector, a la travessia Auriga, on coincidiren, per la part interior de l'habitatge, que es comunicava amb el primer pis, amb Josep Albertí, i en el segon, amb Francesc Puntonet, violinista, tots dos estudiants de música en aquella època. (ca)
|
