| dbo:abstract
|
- Lars Ulrich (Gentofte, Dinamarca, 26 de desembre de 1963) és el bateria i membre fundador del grup de thrash metal Metallica. Actualment està entre els vint grans bateries de l'actualitat al costat d'uns altres d'alt nivell com Mike Portnoy, Jason Bitner, Joey Jordison, Neil Peart, Mike Terrana, Aquiles Priester, Chris Adler, etc. La seva forma de tocar és molt variada, des dels ritmes senzills del "The Black Album", fins a les complexes parts en molts dels CDs de Metallica, com en "Master of Puppets", "Ride the Lighthing" o en "...And Justice for All". Aquest últim és el disc amb els ritmes més difícils i complexos de tots els quals té el grup. Fill del tennista professional Torben Ulrich, ja en els seus primers anys va viatjar per tot el món per la dedicació familiar al tennis. El gust per la música el va adquirir del seu pare: la passió de Torben Ulrich, a més de les pistes de tennis, era la música d'avantguarda, la qual va transmetre al seu fill, des del saxofonista de jazz Ornette Coleman fins a Jimi Hendrix. Als deu anys, Lars va assistir al seu primer concert de rock en Copenhague, amb res menys que Deep Purple. Però el seu pare desitjava que seguís el seu camí: el tennis, per la qual cosa la seva educació estava centrada en aquell esport, arribant a ser un dels bons tennistes de Dinamarca en la seva categoria juvenil, situat en forma flotant entro el lloc 10 i 15 del rànquing, la qual cosa era promissori per a una carrera d'aquest tipus. Però la música era una passió massa forta. En els seus jocs s'imaginava com a bateria aporrinant amb uns pals unes caixes de cartró a manera de bateria imitant a un dels seus ídols, John Bonham de Led Zeppelin En 1976, després de pregar "cinquanta mil vegades de genolls a la seva àvia", va rebre d'aquesta una bateria de regal. Seria la seva primera bateria. Lars volia immediatament tocar amb un grup, però el seu pare li va aconsellar paciència: "Tracta primer de prendre lliçons de l'instrument", al que Lars va replicar: "Jo puc aprendre en 10 dies. Sempre he viscut per a això". Lars Ulrich es va ficar de ple a escoltar els grups de la New Wave of British Heavy Metal (NWOBHM), com Iron Maiden, Saxon, Trespass, Diamond Head i uns altres, que eren els seus favorits. En 1979, el seu pare el va inscriure en una famosa acadèmia de tennis a Florida (EUA), la qual ell considerava la seva "presó de tennis". L'any següent, tota la seva família es va traslladar des de Dinamarca a New Port Beach a Los Angeles. Allí la seva passió pel heavy metal es va fer manifesta. La contradicció vital entre ser tennista professional o dedicar-se a la música era una incògnita constant. Quan va viatjar a Europa es va retrobar amb la música dels seus favorits Diamond Head i fins i tot va romandre un temps amb la formació, i a Dinamarca va conèixer a grups locals de heavy metal. Quan va retornar a Los Angeles havia decidit la seva destinació: la música. En aquests dies va conèixer al guitarrista del grup Anvil Chorus, Kurdt Vanderhoof, de San Francisco, qui ho va instar a sumar-se a la seva formació, però Lars desitjava romandre a Los Angeles. Ulrich va crear el segell The Music Company en 1998, distribuït per Elektra, en el qual han signat els canadencs DDT, els texans Goudie, Systematic d'Oakland, Califòrnia, i Brand New Inmortals, entre altres. De les presentacions sense Metallica que ha fet, es recorda una amb Kirk Hammett i Kid Rocken el Tonight's Show de Jay Leno i l'esdeveniment Grand Eslam Jam, torneig de tennis i concert en el qual Ulrich va jugar dobles amb John McEnroe contra la parella formada per Jim Courier i el baixista de R.E.M., Mike Mills, i contra Andre Agassi i el jardiner dret dels Yankees, Paul O' Neill. Després dels enfrontaments, Ulrich en la bateria, McEnroe en la guitarra i veu, Mills en els teclats i Courier en l'altra guitarra es van divertir tocant "Sweet Home Alabama" de Lynyrd Skynyrd, "Johnny B. Goode" de Chuck Berry i "Purple Haze" de Jimi Hendrix, entre unes altres, per més d'hora i mitjana. En una entrevista a The Quietus en estiu de 2008, Ulrich destaca la importància del criticat àlbum St.Anger per a la situació actual de la formació: "Sé que les persones no creuen que sigui un bon àlbum, ho comprenc i ho respecto. Sé que la gent ho troba molt difícil. Però el que jo tinc és un 100% de certesa que si no hagués estat per 'St. Anger', 'Death Magnetic' no sonaria de la manera que sona. 'St. Anger' havia de succeir: la gent pot no veure-hi res apreciable musicalment, la qual cosa respecte, però almenys cal respectar l'existència de 'St. Anger'". No me'n penedeixo gens de l'àlbum, al contrari, n'estic orgullós, orgullós pel fet de tenir el valor de veure-hi més enllà del mateix àlbum, ja que si no hagués estat per haver-nos reinventat completament durant el procés de composició de "St. Anger", no solament no hi hauria 'Death Magnetic', sinó que segurament James Hetfield estaria en Nashville tocant música country, jo estaria produint pel·lícules i Kirk Hammett estaria de gira amb Joe Satriani". El periòdic danès Nordjyske va reportar que Lars Ulrich va ser captat en l'aeroport d'Aalborg, situat al nord de Dinamarca, al costat de la seva nova núvia, l'actriu Connie Nielsen, popular per la seva aparició en Gladiator. El diari va informar que la parella presumiblement va viatjar a la terra natal d'ambdós per a visitar als pares de Nielsen. Cal recordar que recentment es va confirmar la notícia que Ulrich està en procés de divorci de la seva ex esposa Skylar Satenstein, els quals van separar camins al març, deixant 2 fills fruits d'aquest matrimoni: Myles i Layne Ulrich. La relació de Lars amb Connie es va donar a conèixer públicament a mitjan juliol, al ser sorpresos junts a Nova York. La parella té un fill, de nom Bryce Thadeus Ulrich-Nielsen i nascut el 21 de maig de 2007. (ca)
- Lars Ulrich (Gentofte, Dinamarca, 26 de desembre de 1963) és el bateria i membre fundador del grup de thrash metal Metallica. Actualment està entre els vint grans bateries de l'actualitat al costat d'uns altres d'alt nivell com Mike Portnoy, Jason Bitner, Joey Jordison, Neil Peart, Mike Terrana, Aquiles Priester, Chris Adler, etc. La seva forma de tocar és molt variada, des dels ritmes senzills del "The Black Album", fins a les complexes parts en molts dels CDs de Metallica, com en "Master of Puppets", "Ride the Lighthing" o en "...And Justice for All". Aquest últim és el disc amb els ritmes més difícils i complexos de tots els quals té el grup. Fill del tennista professional Torben Ulrich, ja en els seus primers anys va viatjar per tot el món per la dedicació familiar al tennis. El gust per la música el va adquirir del seu pare: la passió de Torben Ulrich, a més de les pistes de tennis, era la música d'avantguarda, la qual va transmetre al seu fill, des del saxofonista de jazz Ornette Coleman fins a Jimi Hendrix. Als deu anys, Lars va assistir al seu primer concert de rock en Copenhague, amb res menys que Deep Purple. Però el seu pare desitjava que seguís el seu camí: el tennis, per la qual cosa la seva educació estava centrada en aquell esport, arribant a ser un dels bons tennistes de Dinamarca en la seva categoria juvenil, situat en forma flotant entro el lloc 10 i 15 del rànquing, la qual cosa era promissori per a una carrera d'aquest tipus. Però la música era una passió massa forta. En els seus jocs s'imaginava com a bateria aporrinant amb uns pals unes caixes de cartró a manera de bateria imitant a un dels seus ídols, John Bonham de Led Zeppelin En 1976, després de pregar "cinquanta mil vegades de genolls a la seva àvia", va rebre d'aquesta una bateria de regal. Seria la seva primera bateria. Lars volia immediatament tocar amb un grup, però el seu pare li va aconsellar paciència: "Tracta primer de prendre lliçons de l'instrument", al que Lars va replicar: "Jo puc aprendre en 10 dies. Sempre he viscut per a això". Lars Ulrich es va ficar de ple a escoltar els grups de la New Wave of British Heavy Metal (NWOBHM), com Iron Maiden, Saxon, Trespass, Diamond Head i uns altres, que eren els seus favorits. En 1979, el seu pare el va inscriure en una famosa acadèmia de tennis a Florida (EUA), la qual ell considerava la seva "presó de tennis". L'any següent, tota la seva família es va traslladar des de Dinamarca a New Port Beach a Los Angeles. Allí la seva passió pel heavy metal es va fer manifesta. La contradicció vital entre ser tennista professional o dedicar-se a la música era una incògnita constant. Quan va viatjar a Europa es va retrobar amb la música dels seus favorits Diamond Head i fins i tot va romandre un temps amb la formació, i a Dinamarca va conèixer a grups locals de heavy metal. Quan va retornar a Los Angeles havia decidit la seva destinació: la música. En aquests dies va conèixer al guitarrista del grup Anvil Chorus, Kurdt Vanderhoof, de San Francisco, qui ho va instar a sumar-se a la seva formació, però Lars desitjava romandre a Los Angeles. Ulrich va crear el segell The Music Company en 1998, distribuït per Elektra, en el qual han signat els canadencs DDT, els texans Goudie, Systematic d'Oakland, Califòrnia, i Brand New Inmortals, entre altres. De les presentacions sense Metallica que ha fet, es recorda una amb Kirk Hammett i Kid Rocken el Tonight's Show de Jay Leno i l'esdeveniment Grand Eslam Jam, torneig de tennis i concert en el qual Ulrich va jugar dobles amb John McEnroe contra la parella formada per Jim Courier i el baixista de R.E.M., Mike Mills, i contra Andre Agassi i el jardiner dret dels Yankees, Paul O' Neill. Després dels enfrontaments, Ulrich en la bateria, McEnroe en la guitarra i veu, Mills en els teclats i Courier en l'altra guitarra es van divertir tocant "Sweet Home Alabama" de Lynyrd Skynyrd, "Johnny B. Goode" de Chuck Berry i "Purple Haze" de Jimi Hendrix, entre unes altres, per més d'hora i mitjana. En una entrevista a The Quietus en estiu de 2008, Ulrich destaca la importància del criticat àlbum St.Anger per a la situació actual de la formació: "Sé que les persones no creuen que sigui un bon àlbum, ho comprenc i ho respecto. Sé que la gent ho troba molt difícil. Però el que jo tinc és un 100% de certesa que si no hagués estat per 'St. Anger', 'Death Magnetic' no sonaria de la manera que sona. 'St. Anger' havia de succeir: la gent pot no veure-hi res apreciable musicalment, la qual cosa respecte, però almenys cal respectar l'existència de 'St. Anger'". No me'n penedeixo gens de l'àlbum, al contrari, n'estic orgullós, orgullós pel fet de tenir el valor de veure-hi més enllà del mateix àlbum, ja que si no hagués estat per haver-nos reinventat completament durant el procés de composició de "St. Anger", no solament no hi hauria 'Death Magnetic', sinó que segurament James Hetfield estaria en Nashville tocant música country, jo estaria produint pel·lícules i Kirk Hammett estaria de gira amb Joe Satriani". El periòdic danès Nordjyske va reportar que Lars Ulrich va ser captat en l'aeroport d'Aalborg, situat al nord de Dinamarca, al costat de la seva nova núvia, l'actriu Connie Nielsen, popular per la seva aparició en Gladiator. El diari va informar que la parella presumiblement va viatjar a la terra natal d'ambdós per a visitar als pares de Nielsen. Cal recordar que recentment es va confirmar la notícia que Ulrich està en procés de divorci de la seva ex esposa Skylar Satenstein, els quals van separar camins al març, deixant 2 fills fruits d'aquest matrimoni: Myles i Layne Ulrich. La relació de Lars amb Connie es va donar a conèixer públicament a mitjan juliol, al ser sorpresos junts a Nova York. La parella té un fill, de nom Bryce Thadeus Ulrich-Nielsen i nascut el 21 de maig de 2007. (ca)
|
